EN CONTEXT | La qüestió nuclear i el futur de Cofrents

La Comunitat Valenciana duplica el nivell de dependència nuclear d'Espanya. Mentre que, al conjunt espanyol, la nuclear representa el 20% de l'electricitat consumida, ací s'arriba al 45%. El govern d'espanyol vol incrementar progressivament les renovables, a mesura que apaguen les centrals nuclears. La primera que s'apagarà serà una extremenya d'ací a dos anys i la segona, Cofrents, el 2030. 

Propietat d'Iberdrola, la central nuclear de Cofrents és la més potent de les set que operen actualment a Espanya. Dona faena directament a vora mil persones i indirectament, a mil més. Però després de quatre dècades, té data de tancament: novembre del 2030. Des del Consell demanen ara que es reconsidere el pla previst i s'allargue la vida útil de la planta per a garantir el subministrament elèctric.

El govern de Mazón negocia una pròrroga

El president de la Generalitat proposa fer un front comú entre totes les autonomies afectades pel tancament nuclear programat i se suma a la presidenta d'Extremadura, que vol salvar la planta d'Almaraz, la primera a tancar a finals del 2027. “Necessitem, almenys, una pròrroga a Cofrents, perquè no ens podem desprendre del 45% de la nostra energia, no pot ser, seria una irresponsabilitat”, afirma el president Carlos Mazón.

Des del Consell argumenten que allargar la vida útil de Cofrents "respon a un interés estratègic". Així ho afirma el director general d’energia, Manuel Argüelles: "No és la més barata, perquè la més barata és la renovable, però és una energia competitiva per al teixit empresarial. No podem dir per quant de temps, però sens dubte cal endarrerir el tancament del 2030 per a evitar impactes com el que vam tindre l’any 2022 a causa de la dependència del gas rus".

Però el govern espanyol està decidit a mantindre el pla signat el 2019 entre Enresa, l'empresa pública de la gestió dels residus radioactius, i les propietàries de les plantes nuclears. Les nuclears produeixen el 20% de l'electricitat generada a Espanya i diu la ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, que el pla de tancament de les nuclears contempla un impuls per a l'entrada de les renovables. “Permet l’entrada de potència renovable i d’emmagatzemament en el nostre sistema, som l’únic país d’Europa que té una estratègia de transició justa a les zones nuclears”, afirma la ministra.

Un debat obert

Des de la plataforma ecologista Tanquem Cofrents sostenen que actualment les plantes nuclears no són viables econòmicament. I, a més, contaminen, tot i que no emeten CO₂. “Dir que és una energia neta és una broma de mal gust, perquè produeix les substàncies més perilloses i verinoses del món, els residus radioactius, unes substàncies que, a més, duren pràcticament per sempre”, expliquen des de la plataforma.

Precisament de l'augment en un 30% de la taxa per la gestió dels residus es queixen les propietàries de les centrals. I, mentrestant, al poble de Cofrents no veuen alternativa. El 80% del pressupost municipal prové dels impostos que paga la central nuclear. A més, hi treballen unes 2.000 persones. L’alcalde, Salvador Honrubia, afirma que "no es podria mantindre el nivell que tenim actualment, perquè no hi hauria recursos econòmics". D’esta manera, assegura que el futur de la comarca depén de la nuclear.