La vida després de l’UCI: les seqüeles de l’hospitalització en els pacients greus de Covid
Alteració de l’estat d’ànim, pèrdua de memòria i atròfia muscular són alguns dels símptomes de la síndrome post-UCI
Una pèrdua molt important de la capacitat muscular, que en molts casos fa perdre la capacitat de caminar o agafar un got d’aigua, i també serioses seqüeles cognitives, com ara pèrdues de memòria, o anímiques, que afecten el pacient i el seu entorn familiar. Aquests són alguns dels símptomes que no són conseqüència directa d’una malaltia, com ocorre amb la coneguda com a Covid persistent, sinó d’una llarga estada a la unitat de cures intensives.
La síndrome post-UCI afecta prop del 100% de les persones malaltes amb coronavirus que han ingressat en aquestes unitats, bona part d’elles amb estades que duren més d’un mes, amb ventilació mecànica i medicació sedant.
Per desgràcia, tal com explica Mónica Díaz Barranco, cap de l’UCI de l’Hospital General d’Alacant, aquesta síndrome, que abans afectava aproximadament un 20% dels pacients de cures intensives, s’ha convertit en el paradigma del pacient Covid. Un fet que ha posat damunt de la taula la necessitat d’unitats especialitzades en aquesta simptomatologia, que moltes voltes pot passar desapercebuda en l’atenció primària.
Quasi el 100% dels pacients covid pateixen sídrome post-UCI
L’Hospital General d’Alacant ja ha activat aquest servei. La unitat s’encarrega de valorar les alteracions cognitives, sensorials, anímiques i físiques dels pacients abans inclús que isquen de l’UCI, per tal de fer-ne una detecció precoç. Posteriorment, des del moment en què les persones comencen la recuperació en planta fins que, ja una vegada a casa, els símptomes remeten, un equip de metges i fisioterapeutes treballen en la rehabilitació.
Quins són els símptomes?
La clínica de la síndrome post-UCI es manifiesta, segons la doctora Díaz Barranco, en tres esferes: la física, la cognitiva i l'anímica. La feblesa muscular és l’element més comú en aquest tipus de pacients. “Els músculs s’atrofien de seguida quan no els utilitzem”, explica Díaz Barranco, “però a més es produeix una alteració en l’arribada de l’impuls nerviós”. Aquesta afectació no només es manifesta en la mobilitat, sinó també en músculs fonamentals per al funcionament normal del cos, com ara els que ens permeten respirar, com el diafragma o els músculs costals. Per aquesta raó, la dificultat pulmonar es pot cronificar durant un període llarg en pacients sense una patologia relacionada.
"Hi ha pacients que, mesos després del seu pas per UCI, no poden fer una cosa tan senzilla com posar-se una camisa."
A més, després del període d'aïllament i sedació, es produeixen algunes alteracions cognitives. El coma induït genera un estat de desorientació de l’espai i el temps i, en moltes ocasions també, importants pèrdues de memòria, especialment a curt termini.
La consciència d’aquestes febleses provoca en molts paciens “un quadre d’ansietat i desànim pseudodepressiu”, conta la doctora intensivista Díaz Barranco. “Hi ha pacients que ni tan sols reconeixen els familiars”, relata. "Una situació que genera molta tristor tant en el pacient com en el seu entorn, que espera trobar-se el familiar recuperat”.
Els pacients d’UCI, cada vegada més joves
“Desgraciadament durant tota aquesta pandèmia hem intentat ser una mica gurus del que anava a passar", diu Mónica Díaz, "i jo crec que no hem encertat mai”. La doctora intensivista es refereix a les previsions d’ingressos a les UCI, cada vegada menys alarmants gràcies a l’avanç de la vacunació, i un perfil de pacients cada vegada més jove.
Però, com que és impossible preveure què passarà, Díaz llança una advertència, i recorda que, com està passant en altres territoris, cada vegada més joves poden ingressar en aquestes unitats i fa que estiguen exposats a la síndrome post-UCI. “Hem de continuar sent cauts” adverteix. “Es preveuen menys hospitalitzacions, però no per això menys greus”. De fet, a la Comunitat Valenciana cada vegada menys pacients en unitats de cures intensives superen els 40 anys, i tenen factors de risc poc específics, com ara obesitat o hipertensió, moltes voltes desconeguda per al malalt.
José Manuel lluita amb seqüeles mig any després de contraure la Covid
Un dels pacients de la unitat post-UCI de l’Hospital General d’Alacant és José Manuel Pastor, un veí de Monfort (Vinalopó Mitjà) de 63 anys. Ell és un dels exemples de malalt de llarga estada de les unitats de cures intensives, on va passar quasi tres mesos.
Al gener va donar positiu en un test i, després de passar uns dies aïllat a casa sense gens de millora, va anar a l’hospital. A penes arribar li van comunicar que l'havien d'intubar, i poc després va perdre la consciència. Quan va despertar, es pensava que era l’endemà, però havien passat dos mesos i mig. No reconeixia la seua dona ni les filles, no podia caminar ni de bellugar els braços, a penes podia parlar i bregava amb l’impacte anímic d’haver estat a punt de perdre-ho tot.
Una recuperació progressiva amb l’ajuda de la unitat post-UCI li ha permés recobrar una vida quasi normal. Tot i això, més de sis mesos després del seu test positiu, encara lluita contra les seqüeles de l'hospitalització.
