La vida sense Covid-19: els 21 municipis que encara resisteixen lliures del virus

La meitat són a l'interior de les comarques del nord i no n'hi ha cap que supere els 500 habitants. 

Els carrers d'Herbés, pràcticament buits, aquests dilluns
Els carrers d'Herbés, pràcticament buits, aquests dilluns / À Punt NTC

Un any després d'esclatar la pandèmia i amb tres onades superades, una vintena de poblacions resisteix a la Comunitat Valenciana invicta al nou coronavirus sorgit a la ciutat xinesa de Wuhan. Són 21 pobles els que han aconseguit mantindre el SARS-CoV-2 a ratlla enguany en tot el que ha passat de crisi sanitària i que no afecte el veïnat, un 3,8% del total.

La llista dels invictes es manté inalterable des de finals de febrer: Aielo de Rugat, Aranyel, Benifato, Benillup, Bolulla, Castell de Cabres, Castielfabib, Confrides, el Castell de Guadalest, Famorca, la Font de la Reina, les Fonts d'Aiòder, Herbers, Lludient, Palanques, la Pobla de Sant Miquel, Sacanyet, Sempere, Torralba, Vallés i Sorita.

Tots tenen un denominador comú: són xicotets municipis d'interior o del prelitoral del mapa valencià, que a penes superen els 400 habitants en el cas del més poblat, i es concentren en només nou comarques del territori. Quasi la meitat -deu- estan en zones interiors de la província de Castelló, mentre que els onze restants es divideixen entre el Comtat, la Marina Baixa, la Vall d'Albaida i el Racó d'Ademús. La comarca de l'Alt Millars és la que més pobles lliures de Covid-19 aglutina de tot el territori valencià: són cinc. 

Herbers (Ports), amb 44 habitants empadronats, segons l'últim recompte de l'Institut Nacional d'Estadística, és un exemple paradigmàtic de la resistència contra el coronavirus. El municipi, un dels que tenen un risc més alt de despoblament, segons ha recordat en declaracions a À Punt l'alcalde, Daniel Pallarés, ha vist durant aquest any de pandèmia com els desèrtics carrers es buidaven encara més. "Les relacions socials han baixat i estem prou amples. No hi ha cues per a anar al metge o a les botigues, no ens trobem amb ningú mai", relata el regidor. 

La baixa densitat poblacional d'aquestes localitats és un dels secrets que expliquen l'èxit a l'hora de tallar el camí al virus, però no l'únic. Més enllà de complir les mesures restrictives i l'escassa mobilitat entre el veïnat, la sort, en molts casos, també ha sigut determinant, com reconeix l'alcalde d'Herbers. En aquest municipi dels Ports, de fet, va detectar-se algun cas sospitós que, "afortunadament" van poder descartar. 

La por al contagi ha sigut una altra de les constants en aquests municipis, com explica a À Punt l'alcalde de Famorca, Vicente Antonio Ruiz. En aquest xicotet municipi del Comtat (45 habitants empadronats), la majoria del veïnat té més de 70 anys. Una població envellida que mirava el virus amb molt de respecte i evitava eixir al carrer en la mesura dels possibles. "Inclús moltes persones es feien la PCR abans d'anar al poble a visitar la família per por de contagiar-los", assenyala el regidor. 

Però més enllà de la sort i la port al virus, l'element clau per a mantindre infranquejables les poblacions ha sigut la responsabilitat ciutadana, i en això coincideixen tots els alcaldes amb qui ha contactat À Punt. El comportament del veïnat i el compliment de les restriccions ha sigut especialment determinant en el cas de Vallés (Costera) perquè, a diferència de la resta, és un municipi amb població jove i ubicat a mig camí entre Xàtiva i Canals, dos grans focus de coronavirus en aquesta tercera onada. Mentre la incidència acumulada pujava de manera exponencial en les dues poblacions veïnes, Vallés (154 habitants) seguia sent una fortalesa. "Estem en una zona molt poblada i hi ha hagut mobilitat perquè molts veïns i veïnes treballen a Xàtiva, la Llosa o Llanera. Haver mantingut a ratlla el virus en aquesta situació té més mèrit encara", comenta, orgullós, l'alcalde, José Javier Sisternes. El secret de l'èxit, pensa el regidor, està en el fet que no resideix molta població adolescent a la localitat, i això ha facilitat el control de la pandèmia. 

El fet d'haver mantingut una actitud proactiva i haver anat per davant del virus, assegura l'alcalde de Vallés, és una altra de les raons que expliquen l'èxit. Els ajuntaments han anat més lluny de les mesures sanitàries decretades per la Generalitat durant la pandèmia i han pres la iniciativa, en l'àmbit de les seues competències, per a tancar al públic les instal·lacions municipals en els pitjors moments de les tres onades i impulsar la desinfecció dels espais públics o el repartiment de mascaretes entre el veïnat. "L'objectiu era que la gent no isquera de casa", explica l'alcalde de Famorca. 

El tancament perimetral de la Comunitat Valenciana, la desescalada i l'arribada de la primavera converteixen aquests municipis Covid-free en una destinació turística molt atractiva. Per això, el veïnat i els ajuntaments demanen responsabilitat a les persones visitants per tal de continuar mantenint el virus a ratlla i poder tornar, amb l'ajuda de la vacunació, a l'ansiada normalitat a partir de l'estiu.

També et pot interessar