València es recupera d'una pedregada històrica, mentre que llauradors de la Costera i l'Alt Palància avaluen les pèrdues

Les pedres com a anous que van caure aquest dilluns sobre València no sols van deixar cotxes abonyegats o persianes foradades, també van protagonitzar una granissada històrica a la ciutat. Mai s'havia tingut constància d’una pedregada en què la pedra fora d’un diàmetre semblant al d’una anou, com apunten des de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).

“Fon la primera vegada que viu caure una pedregada així. Feia tant de soroll quan impactava en la galeria que vaig pensar que estaven entrant els lladres”, reconeixia un dels venedors del barri del Cabanyal de València. En la mateixa línia es pronunciava un ancià del barri. Recordava que havia vist molta pluja i, fins i tot neu, a València, però en cap cas cudols com els que aquest dilluns van cobrir alguns punts de València.

L’AEMET ha classificat el granís que precipita en quatre nivells, cadascun es correspon amb un producte alimentari, per a fer una equivalència gràfica per a la ciutadania. Així, si la segona mida seria la d’un cigró, el tercer nivell de grandària seria la d’una cirera, mentre que la de tipus 4, com la que caigué aquest dilluns a València, seria “com una anou o més gran”.

Una tempesta "que feia por"

Per aquesta raó, l’impacte del granís en la superfície o les cobertes provocava un soroll “que feia por”, com admetia una clienta del mercat del Cabanyal aquest dimarts. “Molt forta”, era la valoració més repetida entre el veïnat que aquest dimarts transitava pels corredors d'aquest mercat. De fet, tres persones van resultar ferides.

La pedregada va deixar sorpresos molts no només pel diàmetre del granís, sinó perquè no és habitual tan a prop de la costa, com apuntaven des de l’AEMET. Cal remuntar-se fins al 1986 per a trobar una granissada de característiques semblants al litoral valencià. També va ser al juliol, el dia 25. Aleshores caigueren pedres de fins a 12 centímetres i 300 grams segons el registre de l’organisme meteorològic.

Més enllà del nucli urbà, la tempesta va deixar danys en més de 20.000 hectàrees de conreu, en alguns casos llançant a perdre tota la collita, segons un primer balanç oferit pel sindicat Ava-Asaja. Les comarques més castigades pel temporal van ser la Costera -que ja va registrar pèrdues per la granissada del juny-, l'Horta i l'Alt Palància, mentre que entre els conreus que més pèrdues van patir van ser els cítrics, caquis, ametles i oliveres.

Els llauradors de Montesa i Vallada, a la Costera, són els que hauran de fer front als danys més greus. Alguns cítrics o caquis d’aquesta zona van rebre “fins a sis o set colps de pedra”, el que traurà del mercat milers de quilos d’aquestes fruites. “En els casos més greus, la pèrdua representa la totalitat de la pròxima collita i, fins i tot, hi ha defoliació i danys en la fusta, la qual cosa podria afeblir l'arbratge i minvar la productivitat de l'any que ve”, detallen des d’Ava.

En zones pròximes, com Aielo de Malferit, a la Vall d'Albaida, també, s’han constatat perjudicis en conreus. D’altra banda, llauradors de Xèrica, Navaixes, Sogorb, Altura i Soneja, a l’Alt Palància, avaluen a hores d’ara els danys de l'ametler, l'olivera, els cítrics i el caqui.

Les primeres estimacions quantifiquen en tres milions les pèrdues

Des de la Unió Llauradora estimen en tres milions d’euros les pèrdues que pot haver deixat la tempesta d’aquest dilluns. Aquest sindicat agrari xifren en 4.000 les hectàrees afectades i el cultiu pitjor parat ha sigut els cítrics, que concentren el 45% dels danys, seguit per l’ametler, on estan tocades més de 600 hectàrees, i ja menys l’olivera, el raïm, el caqui, la fruita d’estiu o les hortalisses.

Entre les comarques més afectades per les tempestes de dilluns, aquest sindicat agrari també afig la Ribera i l’Alt Millars. La Unió Llauradora ha avançat que reclamarà una sèrie d’iniciatives per a compensar els llauradors afectats, entre elles, que s’agilitze el peritatge dels camps sinistrats, ajudes directes per als agricultors perjudicats o la bonificació de quotes per a la Seguretat Social.  

El dia més plujós de juliol en quasi 40 anys

Ara bé, el granís no va ser l'única circumstància que va fer història en la vesprada de dilluns. En un mes com juliol, usualment amb poques precipitacions, València visqué la jornada més plujosa d’un juliol en quasi 40 anys. Es van comptabilitzar 34 litres per metre quadrat, quantitat que va convertir la jornada en el dia de juliol amb més precipitació acumulada dels últims 36 anys.

Com detallen des de l’AEMET, només dos dies de juliol han registrat més precipitació en l’observatori de Vivers: el 25 de juliol de 1986, quan van caure quasi 44 litres, i justament la mateixa jornada del 1987, quan es van registrar 39 litres, com han detallat des de l’organisme meteorològic.

Més de 2.000 llamps

D’altra banda, els amants de les tempestes també van poder gaudir d’un bon espectacle al cel. Més de 2.000 llamps van impactar en el territori valencià, la majoria dels quals, més de 1.300, a València. El cel es va enllumenar especialment a l’Alt Palància, on van caure 301 llamps, però als Serrans, la Canal de Navarrés o el Camp de Túria l’aparat elèctric també va ser intens i van descarregar entre 160 i 200 llamps.

Les dimensions de la tempesta també es van percebre al servei telefònic d’Emergències, que va rebre quasi 13.000 telefonades per aquesta raó. Els operadors de l’1-1-2 van ajudar a gestionar 2.777 incidents, segons detallen des d’aquest servei de la Generalitat. 

Les tempestes es poden repetir aquest dimarts de vesprada en les comarques interiors del nord i el centre de la Comunitat Valenciana, on l'AEMET ha decretat l'avís groc perquè poden anar acompanyades d'intenses ràfegues de vent i granís.