Què va passar perquè el parricida de Sueca tinguera custòdia compartida, malgrat la condemna per maltractaments?

Les veus expertes ho atribueixen a una manca de comunicació entre els diferents tipus de jutjats i proposen un sistema d’alertes

Què ha fallat en el sistema perquè s'ha produït l'assassinat vicari de Sueca? / À Punt NTC

El primer crim per violència masclista vicària de l'any a la Comunitat Valenciana ha obert un debat sobre què ha fallat en el sistema de protecció a les víctimes i quines són les millores que cal implementar.

El jutjat número 4 de Sueca va condemnar José Antonio Alapont per un delicte de maltractaments l'agost del 2021. Fruit d'aquesta condemna li van llevar la custòdia i la pàtria potestat del fill, així com el dret de visites, i a més es va dictaminar una orde d'allunyament respecte a la dona.

Dies després, un altre jutjat va dictar la sentència de divorci entre Alapont i la mare de la criatura amb custòdia compartida sense tindre present la condemna per mals tractes. Aquest fet evidencia una falta de comunicació i una descoordinació entre jutjats.

Joaquim Bosch, portaveu de l'associació de Jutges i Jutgesses per la Democràcia, explica que no hi ha sistemes informàtics que alerten de la coincidència dels dos procediments i, per tant, el jutjat que va dictar la sentència del divorci no podia saber que hi havia una condemna per maltractament i una suspensió del règim de visites.

Tant la delegació del govern espanyol contra la Violència de Gènere, com l'Observatori contra la Violència Masclista apunten a errades del sistema de protecció. La llei dictamina que hauria d'haver sigut la família o l'advocada qui notificaren la sentència que impedia la custòdia compartida, però la responsabilitat no pot recaure precisament sobre la dona que ha patit violència masclista.

Miguel Ángel Casañ, portaveu de l'Associació Judicial Francisco de Vitoria, afirma que una persona que no tinga formació en lleis no està capacitada per a entendre tota aquesta situació, i que, encara que si que hi estiga, la seua situació psicològica com a víctima de violència masclista tampoc no li ho permetria.

Una de les millores aplicables –en què ambdós experts coincideixen– és la implementació d'un sistema d'alertes. Un "sistema únic de gestió processal en tot el país com el de l'Agència Tributària", tal com apunta Casañ, que permeta l'existència d'alertes quan existeix una condemna per violència masclista. Amb això, afirma Bosch, "es podria haver evitat la tragèdia".

També es podria fer una revisió dels juís ràpids, tal com apunta la Conselleria de Justícia, Gabriela Bravo, que ha afirmat que no és gens partidària dels juís ràpids per a les causes de violència de gènere.

A pesar de les millores en el Codi Civil, els col·lectius feministes i les diverses associacions de la judicatura apunten a la necessitat imperiosa de més inversió en tecnologia, recursos humans i formació per a evitar aquestes situacions de desprotecció.

També et pot interessar