Una catedràtica declara a la jutgessa de la dana que l'ES-Alert va ser "tardà" i "inadequat"

La geògrafa de la UV Ana Camarasa, que testifica com a pèrit davant de la instructora de Catarroja, calcula que els barrancs de l'Horteta, Gallego i Poio van provocar tres allaus d'aigua

El barranc de Poio, que va sembrar la devastació, al pas per Paiporta
El barranc de Poio, que va sembrar la devastació, al pas per Paiporta / À Punt NTC

La catedràtica de Geografia Física de la Universitat de València (UV) Ana Camarasa ha dit este dijous a la jutgessa que instruïx la causa penal per la gestió de la dana del 29-O que l'alerta enviada des d'Emergències a la ciutadania a través del sistema ES-Alert “va arribar tard” i “no va ser adequada" quant a contingut.

Camarasa, que ha declarat com a pèrit davant de la instructora de Catarroja, ha assegurat que l'avís massiu s'hauria d'haver enviat a tot tardar a les 15:00 hores, perquè quan la població el va rebre en els mòbils a les 20:11 hores ja era tard. “Cada alerta té un moment. A cada moment de l'emergència s'ha d'enviar un missatge”, ha assenyalat l'experta després de la citació judicial, en declaracions als mitjans arreplegades per l'agència EFE.

En este sentit, ha insistit que “les alertes han d'enviar-se abans” i que “les d'última hora ja han de ser amb instruccions molt clares d'autoprotecció”. A parer d'ella, a l'hora tan tardana en què es va llançar, amb desenes de poblacions negades, “hauria d'haver tingut ja un missatge molt mediat: 'Pose's vosté fora de perill, puge-se'n a plantes altes'".

Perquè, segons ha explicat, si una alerta s'envia quan ja s'estan produint inundacions, “fa la sensació que tinc temps, m'estan alertant que alguna cosa passarà, no que ha passat o que passarà de manera immediata”. En eixe context, “és molt probable que pense a salvar béns materials abans de la vida”, ha advertit, i és precisament el que va ocórrer en diversos dels casos investigats pel jutjat d'aquell 29 d'octubre, d'acord amb el que han contat els familiars de les víctimes a la jutgessa.

Igualment, la geògrafa ha afirmat que Emergències de la Generalitat hauria d'haver convocat el Cecopi abans; la vespra, quan l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ja preveia la dana, o en les primeres hores del dia 29 d'octubre, quan es va desfermar la riuada que va causar la mort de 228 persones, va deixar desenes de milers de persones damnificades i danys per milers de milions d'euros en vora cent poblacions de la província de València.

Quant a la percepció del risc, la catedràtica Camarasa ha indicat que era “molt baixa”, en part per la distribució de les precipitacions durant l'episodi meteorològic ocorregut eixe dia. “On plovia era en la conca alta, mentre que les zones més exposades són les de la conca baixa, però ací no plovia”, ha explicat.

També ha recordat que este comportament és habitual a les rambles, on pot produir-se un torrent sobtat (flash flood), que passa “de no portar aigua a arribar al pic de cabal en molt poc temps”. Segons els seus càlculs, hi va haver tres allaus d'aigua abans de l'enviament de l'alerta: el barranc de l'Horteta, el de Gallego i el de Poio.

També et pot interessar

stats