La jutgessa de la dana ordena conservar les comunicacions del CoordCom del 24 al 29 octubre

La jutgessa de Catarroja que instruïx la causa penal sobre la gestió de la dana ha ordenat a la Conselleria d'Emergències que conserve íntegrament les comunicacions en el sistema CoordCom, des de l'alerta hidrològica declarada el 24 d'octubre fins al 29 d'eixe mateix mes de 2024, el dia de les inundacions.

En un acte d'este dimecres, la instructora requerix a la Conselleria la conservació de totes les comunicacions, incloses les escrites i registres d'àudio i vídeo, emeses o rebudes des del Centre d'Emergències, Cecopi, post de comandament avançat, vehicle SATCOM112 i vehicles lleugers, entre d'altres.

En un altre acte fet també públic pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la jutgessa desestima el recurs de l'exsecretari autonòmic d'Emergències Emilio Argüeso, un dels dos investigats al costat de l'exconsellera Salomé Pradas, que insistia en la seua sol·licitud de sotmetre a un examen forense a un testimoni, el cap de Climatologia de l'Aemet.

Respecte a les comunicacions del CoordCom, sistema d'emergències del servei 112, l'acusació popular que exercix Acció Cultural va demanar que la Conselleria facilitara el plec de condicions de contractes subscrits en relació amb CoordCom, així com una còpia íntegra de les comunicacions que obren en el sistema des de l'alerta hidrològica declarada el 24 d'octubre de 2024 fins al 30 d'octubre d'eixe any a les 12:00 hores. La jutgessa ha considerat que el plec de condicions del contracte subscrit amb el CoordCom no cal, a fi d'obtindre i analitzar la informació que s'hi conté, però sí que requerix acordar que es conserven eixos arxius amb el límit màxim del dia 29 d'octubre fins a les 24:00 hores.

Examen forense del cap de Climatologia de l'Aemet

La representació d'Argüeso va presentar recurs contra la interlocutòria del 4 de juny i ara la jutgessa confirma la resolució adoptada respecte a un examen psiquiàtric del cap de Climatologia de l'Aemet, José Ángel Núñez, en considerar que no té cabuda des d'"un punt de vista fàctic, processal ni constitucional, i ha de rebutjar-se de pla". "És una sol·licitud de prova absolutament extravagant, que ha de portar a la necessària desestimació del recurs de reforma", assegura en un altre acte.

A més, la instructora assenyala que en el recurs el lletrat d'Argüeso seguix "de manera sorprenent" mantenint la pertinència d'una prova que suposaria l'examen forçós del testimoni per un mèdic forense.

"Les compareixences, la pràctica i obtenció de proves no es deixen a la voluntat dels implicats. Només existix un supòsit: l'oferiment a declarar com a investigat als aforats, possibilitat que s'ha dut a terme en este procediment respecte del president de la Generalitat. La compareixença és plenament voluntària. La prova que es demana respecte d'este testimoni mai ho seria", manifesta en l'acte, i insistix que el testimoniatge de Núñez era "coherent, precís, acompanyat d'elements que corroboraven la seua versió".

El fet que s'aboque un testimoniatge en el procediment que perjudica la versió de l'investigat es va traduir en l'anunci d'accions, la qual cosa mostra "la poca fe en la prosperabilitat d'estes". No obstant això, "eixa acusació de faltar a la veritat en el seu testimoniatge es va acompanyar amb la sol·licitud d'una prova que constituïx un atac directe a la persona del testimoni", afig.

"Atesa la impossibilitat de qui afirma que s'ha faltat a la veritat de rebatre mitjançant dades, fets, coneixements científics la declaració del testimoni, es pretén sembrar el dubte sobre el seu estat mental. Novament, ha de reiterar-se la claredat expositiva, raciocini, responsabilitat i sensatesa —de Núñez— que convertixen la sol·licitud d'esta prova en un despropòsit absolut".

Així mateix, indica que un testimoni, precisament per esta condició, "no pot al·legar ni mostrar la seua repulsa en un procediment del qual no és part, i que haurà comprovat que, després de complir el dit deure cívic, es publica una petició, certament de nul recorregut, del seu examen pel mèdic forense".

"La gravetat extrema de la sol·licitud d'esta prova és la utilització de suposades afeccions psiquiàtriques o neuronals com un mitjà de desacreditació de la persona, en este cas un testimoni, i que apel·la en definitiva a la deplorable estigmatització de les malalties mentals, que desgraciadament encara subsistix en la nostra societat", arreplega la interlocutòria, que subratlla que una prova com la sol·licitada és "incompatible amb principis bàsics, no sols processals, sinó amb els propis de qualsevol Estat democràtic".

"L'atribució de malalties mentals als que discrepaven amb l'Estat va ser una constant en els règims totalitaris del segle XX, i d'això va ser un clar i conegut paradigma el succeït en la Unió Soviètica", agrega per a afegir que hi ha un fet que es manifesta com a notori pel seu públic coneixement, l'encertat de les previsions de l'Aemet.

D'altra banda, una altra interlocutòria estima un recurs d'una acusació particular quant a la tramitació del termini d'un recurs d'apel·lació contra una interlocutòria que va denegar l'aclariment quant a l'expressió relativa a "fal·làcies o situacions imaginàries" en relació amb la influència de la presa de Forata sobre el barranc del Pedrís.

El jutjat també dicta una provisió que acorda citar un perit —enginyer de camins, canals i ports— a petició de l'acusació popular d'AVA i sol·licitar nova informació a la Sala 112 de la Generalitat sobre cridades rebudes el 29 d'octubre relatives a desbordament de barrancs, com proposava Ciutadans.

En este cas es referix al fet que en el termini de deu dies el supervisor de la Sala 112 remeta les cridades (que no les gravacions) que es van rebre en el telèfon 112 aquell 29-O sobre desbordaments de barrancs, amb indicació de l'hora i contingut de la cridada, així com les agències a les quals van ser remeses el contingut d'eixes crides, amb expressió de l'hora de remissió i de la lectura per aquestes.

També que s'indique si existix en el sistema de crides de l'112 un qüestionari en cas d'avís de desbordaments de barrancs, rius o inundacions, i en cas afirmatiu que es remeta el seu contingut; i l'aportació en el termini de cinc dies de la informació continguda en dos annexos en format Excel del subdirector general d'Emergències el 25 de febrer, per ser il·legible en alguns casos.