Per què un terç dels aliments que produïm acaben al poal del fem?

La Comunitat Valenciana ha posat en marxa un pla que vol acabar amb el malbaratament en totes les fases de la cadena alimentària

Fruites podrides
Un de cada tres kilograms d'aliments es perden o es malbaraten / Imatge d'arxiu

La indústria alimentària és la responsable d’una important part de la sobreexplotació dels recursos naturals del planeta, de la pèrdua de biodiversitat i d’un quart del total de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Una realitat que s’agreuja amb el pas dels anys i que promou iniciatives a favor de canvis profunds en la cultura alimentària i la proliferació de dietes més sostenibles. 

Però la realitat és encara més incòmoda, perquè un terç dels aliments ni tan sols arriben a taula. Dit d’una altra manera, un total de 1.300 milions de tones de productes comestibles i els incomptables impactes que genera produir-los, transportar-los i comercialitzar-los no serveixen per a res, perquè acaben al poal del fem, cremats o abandonats als camps i oceans. Una xifra especialment greu si tenim en compte que amb aquests aliments es podria acabar la fam de 811 milions de persones al món.  

Són les dades que s’extrauen del macroestudi que l’Organització de les Nacions Unides per a l’alimentació i l’agricultura (FAO) va fer l’any 2011, el més important i de més abast que s’ha fet fins ara en aquesta matèria tan complexa de mesurar amb precisió.

Les xifres del malbaratament d'aliments al món
Les xifres del malbaratament d'aliments al món / Marta Pascual

Les aterridores dades de l’estudi van permetre posar per la problemàtica en primera línia de l’agenda política, i l'ONU va fixar la meta de retallar el desaprofitament al 50% l’any 2030 com un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En línia amb aquest horitzó, el govern espanyol ha declarat la guerra al malbaratament alimentari en la restauració amb una nova llei que establirà multes que poden arribar als 500.000 euros. 

On es perden els aliments?

La nova llei estatal posa el focus en l'última anella de la producció d'aliments, la del consum, la fase en què més quantitat d'aliments es perd a Espanya, més d'un 60% del total. El nostre és un patró comú entre la resta de països europeus, però l'esquema no és uniforme arreu del món.

De fet, més d'un 40 % de les pèrdues d'aliments als països desenvolupats es produeixen en l'àmbit del consum i comercialització, mentre que als països en vies de desenvolupament un 40% d'aquestes pèrdues es produeix en les fases de postconreu i processament.

La realitat que va destapar el macroestudi de la FAO és que no hi ha una sola fase en què no hi haja malbaratament, des que el producte està en fase de conreu, en la collita o durant el sacrifici en el cas dels animals, fins que arriba al consumidor. Les investigacions que estudien el tema de manera més exhaustiva i local apunten que les xifres podrien ser molt superiors al que s'hi estima.

Quina és la situació a la Comunitat Valenciana?

Davant l'objectiu de l'ONU de reduir a la meitat el malbaratament alimentari hi ha un repte afegit: quina és exactament la xifra de partida? La resposta de la pregunta és complexa, ja que els estudis són escassos i imprecisos.

Per aquesta raó els investigadors insisteixen que cal ampliar el coneixement sobre el terreny, i amb dades concretes, per tal d'aterrar a les dades globals de la FAO i altres organismes en un dibuix realista d'allò que passa a casa nostra. En aquesta tasca es troba l'equip del Pla Bon Profit de la Conselleria d'Agricultura i Transició Ecològica, que des de 2020 tracta de mesurar el malbaratament alimentari a la Comunitat Valenciana i plantejar maneres d'eliminar-lo.

Un dels resultats més importants d'aquests dos anys de treball és un estudi pioner a Espanya en una de les anelles de la cadena de subministrament on menys informació hi ha: el camp.

L'informe, liderat per María Ángeles Fernandez-Zamudio, va quantificar les pèrdues de producte que es produeixen en el conreu, processament i emmagatzematge del caqui Persimon en dotze parcel·les de la Ribera Alta i va concloure que un 38,5% de la producció, uns 6.000 kg per hectàrea aproximadament, no arribaren a comercialitzar-se. Entre altres motius està el triatge estètic que les comercialitzadores exigeixen als productes hortofructícoles.

Un altre estudi es va situar a l'extrem oposat de cadena, la del consum, i va mesurar la quantitat de menjar que es tirava dels més de 4.000 menús repartits a set menjadors escolars valencians. Pràcticament, una quarta part del pes dels aliments servits van acabar al contenidor del fem.

L'equip del Pla Bon Profit treballa també amb una mirada més global a la problemàtica en clau valenciana, i quantificarà el malbaratament que hi ha en una selecció de les més de 30.000 empreses valencianes implicades en la producció d'aliments.

També et pot interessar