Un consultor forestal: "L'Alt Millars tenia 60, 70 i 80 tones de vegetació per ha. Amb més de deu, l’incendi està fora de la capacitat d’extinció"

Ferran Dalmau admet que en els últims anys s’ha incrementat la inversió en prevenció d’incendis, però la burocràcia alenteix la materialització de les faenes

L'acumulació de vegetació és un dels factors que determinen la voracitat d'un incendi
L'acumulació de vegetació és un dels factors que determinen la voracitat d'un incendi / À Punt NTC

Els terrenys cremats en l’incendi originat a Vilanova de Viver el 23 de març tenien entre 60, 70 o fins a 80 tones de vegetació, una massa forestal que deixava el foc fins a sis o huit vegades per damunt dels paràmetres màxims per a controlar el foc. És la clau, segons ha exposat en Les notícies del matí l’enginyer forestal Ferran Dalmau, perquè l’incendi de l’Alt Millars es desbocara poc després de declarar-se i resultara tan complicat controlar-lo.

"Amb més de deu tones de vegetació per hectàrea, es genera un incendi forestal fora de la capacitat d’extinció, ni els avions ni els bombers poden plantar-li cara. En l’incendi de Vilanova de Viver hi havia 60, 70 i fins a 80 tones de vegetació per hectàrea", exposava el també consultor forestal.

Dalmau apuntava que en els terrenys forestals que van devorar les flames "hi havia vegetació acumulada per les nevades des de fa uns anys, s’ha abandonat la gestió del territori i hi havia camps abandonats", circumstàncies que van convertir aquest foc en un dels més devastadors dels últims anys al nostre territori, amb 4.700 hectàrees cremades.

Per a evitar casos com aquest, Dalmau remarca la necessitat de retirar vegetació altament combustible de les nostres muntanyes, "almenys en zones estratègiques, com poden els voltants dels parcs naturals o les zones poblades", que són les més sensibles. Tindre la totalitat del terreny forestal net és, al seu parer, inviable.

En opinió d’aquest consultor forestal, hi ha personal professionalitzat per a dur a terme la gestió forestal, però aquesta tasca no es fa per falta de recursos.

"No tots els propietaris de terrenys forestals són grans terratinents", puntualitzava. Pel que fa a la inversió de les administracions públiques, Ferran Dalmau ha reconegut en Les notícies del matí que en els últims anys s’ha incrementat la dotació per a polítiques de prevenció d’incendis en la massa forestal, però "topa amb la burocràcia".

En aquest sentit, indicava que hi ha una “embolic normatiu que fa que aquestes tasques siguen difícils de desenvolupar". Tot i això, aquest enginyer ha remarcat que ara per ara quasi tots els pobles tenen pla contra incendis, un document que el 2015 faltava en més de 400 pobles.

D’altra banda, i malgrat reconèixer l’increment de les inversions en política forestal els últims anys, Ferran Dalmau apuntava que el fet que els efectes d’aquestes inversions es vegen a mitjà o llarg termini dissuadeix molts representants polítics d’invertir en política forestal. 

També et pot interessar

stats