El TSJCV avala que la Universitat de València envie al seu personal comunicacions escrites només en valencià
Un jutjat havia declarat nul·la la decisió que va adoptar el consell de govern de la institució acadèmica apel·lant al “deure estatutari de conéixer la llengua pròpia de la Universitat”
Les comunicacions que dirigisca la Universitat de València (UV) al seu personal podran ser exclusivament en valencià. Una decisió que havia adoptat el consell de govern de la institució acadèmica el 2023, però que ara, a més, compta amb l’aval de la justícia després del pronunciament de la secció segona de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).
Els magistrats han estimat el recurs d’apel·lació que va interposar la institució acadèmica contra una sentència prèvia dictada per un jutjat que havia declarat nul·la la decisió del consell de govern. La sala contenciosa administrativa de l’alt tribunal entén que l'ús general intern com a llengua vehicular del valencià “estava ja acordat i venia de fet aplicant-se al personal propi” de la universitat.
El consell de govern de la UV va modificar mitjançant un acord del 8 de juny de 2023 l’article 10 del seu Reglament d'usos lingüístics. Va afegir que totes les comunicacions i documentacions que es dirigiren exclusivament al seu personal es redactarien en valencià, “atés el deure estatutari de conéixer la llengua pròpia de la Universitat” i “sense perjudici dels drets lingüístics reconeguts en la legislació vigent”.
Segons recorden des del TSJCV, alguns treballadors de la institució van recórrer contra esta decisió en reposició, però la rectora de la UV la va confirmar en una resolució el 6 d'octubre del mateix any.
Els treballadors van acudir després a la via judicial i el jutjat contenciós administratiu número 5 de València va estimar el seu recurs perquè considerava que la redacció del precepte resultava ambigua i podia emparar igualment que eixes comunicacions es feren també en castellà.
La modificació de l'article en qüestió “no és una cosa que restringisca els drets dels afectats respecte a la seua situació anterior, sinó que merament posa en relleu les circumstàncies d’esta”
Ara, la secció segona del TSJCV ha deixat sense efecte eixa sentència en dictaminar que la modificació de l'article en qüestió “no és una cosa que restringisca els drets dels afectats respecte a la seua situació anterior, sinó que merament posa en relleu les circumstàncies d’esta”.
El Tribunal no veu extrapolable a este cas la sentència del Tribunal Constitucional, en la qual es basava el jutge en la seua resolució en primera instància, perquè afectava representants municipals i no “funcionaris sotmesos a una relació jeràrquica estatuària”.
Els magistrats argumenten que la modificació reglamentària recorreguda “no pot presentar obstacle de legalitat tenint en compte les potestats de l'administració en relació amb el personal al seu servei, la cooficialitat lingüística prevista en la normativa i els estatuts de la mateixa Universitat (…) i la salvaguarda dels drets lingüístics que de manera general ja consten en aquella i ara, a més expressament, en l'acord impugnat”.
Citen, per a basar la seua decisió, la jurisprudència del Tribunal Suprem i afigen que la possible vulneració d’eixos drets en casos “individualitzables” pot ser “objecte d'impugnació pròpia”, però matisen que la jurisdicció no pot “modificar la redacció originària del precepte per a evitar que es produïsquen”.
La sentència, que inclou el vot particular discrepant d'un dels magistrats, no és ferma i con ella es pot ser recórrer en cassació en la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem.
