Troben el mecanisme que controla l'expansió del càncer de pàncrees en ratolins

Un estudi britànic mostra que és possible revertir el procés que permet a les cèl·lules tumorals créixer i escampar-se per l'organisme

L'adenocarcinoma ductal pancreàtic, que suposa la tercera causa de mort per càncer en països desenvolupats
Representació del pàncrees al cos humà

Esperançadora troballa per al tractament del càncer de pàncrees, un dels més letals. Un equip de l'Institut d'Investigació del Càncer de Londres (ICR, per les sigles angleses) ha demostrat que és possible invertir un procés clau que permet a les cèl·lules tumorals créixer i estendre's pel cos. Un descobriment fonamental perquè, segons assenyalen en un comunicat de premsa, creuen que podria aplanar el camí cap a noves teràpies.

Les conclusions de la recerca, que s'han publicat aquest dimecres en la revista Nature, mostren que una proteïna anomenada GREM1 és clau per a regular el tipus de cèl·lules que es troben en el càncer de pàncrees, i que la manipulació dels nivells pot tant alimentar com revertir la capacitat que tenen per a canviar a un subtipus més agressiu.

El grup científic ha estudiat la relació d'aquest tipus de tumor amb el gen que produeix la proteïna GREM1, i l'han desactivat en ratolins i en minitumors pancreàtics, també coneguts com organoides. L'anul·lació de GREM1 va fer que les cèl·lules tumorals canviaren ràpidament de forma i desenvoluparen noves propietats que les ajudaren a envair nous teixits i a propagar-se pel cos. En només deu dies, totes les cèl·lules tumorals van canviar d'identitat i es convertiren en una mena de cèl·lula perillosa i invasiva. La desactivació del gen analitzat també va provocar que els tumors en rosegadors foren més propensos a estendre's.

Aquesta investigació experimental en ratolins se centra en l'adenocarcinoma ductal pancreàtic (PDAC, per les sigles angleses). És la forma més comunia i agressiva de la malaltia. Vora el 90% dels rosegadors en els quals no funcionava GREM1 desplegaren tumors que s'havien estés al fetge, en comparació amb el 15% restant, en què el gen treballava normalment i produïa l'esmentada proteïna.

L'equip científic creu haver demostrat que l'augment dels nivells de GREM1 podia revertir el procés de metàstasi i aconseguir que els tipus de cèl·lules invasives tornaren a una forma menys perillosa. Ara esperen, en el futur, utilitzar aquest coneixement per a trobar maneres de revertir el càncer de pàncrees més avançat en una forma menys agressiva que siga més fàcil de tractar.

Aquest tipus de tumor té les taxes de supervivència més baixes dels càncers comuns: menys del 7% de les persones malaltes sobreviuen cinc anys o més. Cada any se'n diagnostiquen aproximadament 8.000 casos a Espanya, segons dades de l'Associació Espanyola contra el Càncer. L'últim informe elaborat per la Xarxa Espanyola de Registres de Càncer i l'Institut Nacional d'Estadística va calcular una mortalitat l'any 2017 de 6.868 pacients.

També et pot interessar