Identifiquen un nou biomarcador per al diagnòstic precoç del càncer de pàncrees
La troballa dels investigadors del CSIC és clau, ja que per primera vegada permet la detecció a través d'una anàlisi de sang
Investigadors del CSIC han identificat un nou biomarcador de diagnòstic precoç per al càncer de pàncrees més comú, l'adenocarcinoma ductal pancreàtic, que suposa la tercera causa de mort per càncer en països desenvolupats. La troballa és clau, ja que permet la detecció a través d'una anàlisi de sang i perquè, fins ara, no existeix cap biomarcador per a la detecció precoç del càncer de pàncrees.
La troballa l'han liderada investigadors de l'Institut Hospital de la Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM-Hospital de la Mar) i de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC), centre del CSIC associat a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS),
Publicat en la revista eBioMedicine, el descobriment associa la presència de la proteïna tirosina-cinasa AXL a la detecció d'aquesta mena de tumors. En el treball s'ha analitzat la utilitat del receptor tirosina-cinasa AXL, una proteïna present en la superfície de les cèl·lules, per a detectar la presència de càncer de pàncrees. Aquesta proteïna està habitualment absent en cèl·lules normals, encara que sí que s'observa notablement en determinats tipus de tumors, com el pancreàtic.
"La proteïna AXL és un marcador específic que ens indica que ja hi ha cèl·lules malignes. El fet que aquest marcador estiga vinculat a la cèl·lula en estadi tumoral, li dona una gran importància per la seua especificitat per a diagnosticar el càncer de pàncrees", indica Pilar Navarro, investigadora de l'IIBB-CSIC i de l'IMIM-Hospital de la Mar.
Per a demostrar la utilitat diagnòstica d'aquest marcador mitjançant una anàlisi de sang, els investigadors van analitzar mostres de més de 200 pacients amb pancreatitis crònica i amb tumors de pàncrees. "D'aquesta manera, es va demostrar la presència de la proteïna AXL soluble en sang com a marcador en els pacients que ja havien desenvolupat el tumor, sense estar present ni en individus sans ni en els quals patien pancreatitis crònica", destaquen Neus Martínez-Bosch, investigadora de l'IMIM-Hospital de la Mar i Helena Cristóbal, de l'IIBB (CSIC-IDIBAPS), coprimeres firmants del treball.
Aquesta conclusió permet avançar en la detecció del càncer de pàncrees en identificar el tumor fins i tot en pacients amb pancreatitis, una patologia que pot dificultar el diagnòstic. Així, s'obté un nou marcador diagnòstic, una eina molt valuosa, ja que l'escassetat de marcadors provoca que només el 20% dels pacients es puguen operar a temps, fet que propicia la metàstasi i la resistència al tractament.
