Troben cinc cossos de represaliats pel franquisme, al cementeri d’Alacant

Les restes les traslladaran a Asp, on treballa un equip d’antropòlegs, per a identificar-les

Troben cinc cossos de represaliats pel franquisme, al cementeri d’Alacant / À Punt NTC

Als treballs d’exhumació de la fossa 33 del cementeri d’Alacant han trobat cinc noves víctimes de la repressió franquista. Cinc esquelets que han aparegut complets i sense taüt, i que fan pensar que els cossos foren llançats a la fossa.

En aquesta exhumació, que té el suport econòmic de la Conselleria de Qualitat Democràtica, busquen 18 víctimes afusellades entre 1941 i 1942. Les restes que van trobant les traslladen a un local cedit per l'Ajuntament d'Asp que fa les funcions de laboratori, on l’equip d’antropologia treballa per a descobrir la identitat de les víctimes.

Malgrat que ara estan emmagatzemats en caixes de plàstic, aquest cinc cossos, de moment sense nom, podran tornar a tindre nom i una sepultura digna, després de passar 80 anys en una fossa comuna. 

La identificació serà gràcies a les anàlisis d’ADN, explica a À Punt NTC l’antropòleg Marcos Sáez, però les restes poden donar molta més informació, com per exemple, quan va morir la persona.

Els ossos també revelen si l’esquelet és d’home o de dona, cosa que en el cas de la fossa número 20 del cementeri d’Alacant els va servir per saber que habien trobat el que esperaven –13 homes i una dona–, segons explica el director de les exhumacions de les fosses 20 i 36, Jorge García. 

Les restes de la fossa 20 són els afusellats pel cas Calpena, als quals acusaven del linxament de dos empresaris a Asp durant la Guerra Civil. Un fet que, segons el professor d’Història Contemporània de la Universitat d’Alancant, José Ramón García, es va utilitzar per a purgar políticament i sindicalment la població. Concretament va haver-hi 19 condemnats a mort per aquest succés. 

L'Ajuntament d'Asp ha oferit aquestes instal·lacions també a les famílies de víctimes d'altres fosses en el que l’alcalde, Antonio Puerto, considera “una de les coses més importants que u pot fer en la vida pública” .

També et pot interessar