Tres anys esperant el tren a Camporrobles

El municipi de la Plana d'Utiel, amenaçat pel despoblament, compleix un trienni sense connexió ferroviària de rodalia, que el Consell de Ministres va ordenar suspendre i la pressió ciutadana ha aconseguit frenar als jutjats

Membres de la plataforma Tren a Camporrobles a l'estació del municipi en una imatge d'arxiu
Membres de la plataforma Tren a Camporrobles a l'estació del municipi en una imatge d'arxiu / À Punt NTC

El huit de gener de 2021 el tren va circular per última vegada per les estacions de Camporrobles i la pedania de las Cuevas, a la Plana d'Utiel-Requena. Tres anys fa que les vies i les estacions estan parades. La forta nevada de la tempesta Filomena va congelar també la línia ferroviària. La interrupció, inicialment per a reparar els danys del temporal en seixanta punts de la via, la va fer definitiva el Consell de Ministres el febrer de 2023, quan va decretar el tancament del tram Utiel-Tarancón.

Aquest diumenge, com els dies set de cada mes, la plataforma Tren a Camporrobles va tornar a manifestar-se per a reclamar que les dues estacions s'integren en la xarxa C3 de rodalies de València i que es reactive la circulació ferroviària des de Tarancón, una connexió clau per als municipis als dos costats de la frontera amb Castella-la Manxa.

"Som un poble d'interior en risc de despoblament i ens estan llevant el pocs serveis que tenim. Ara ens ho fan amb una infraestructura instal·lada i muntada com el tren, que ha sigut el més sagnant, però qualsevol dia pot ser un altre. Ara mateix estem sense pediatre a l'ambulatori. És una reducció constant de serveis", lamenta Inmaculada Alemany, membre de la plataforma i regidora a Camporrobles, on viuen 1.200 persones.

Estem en risc de despoblament i ens estan llevant els pocs serveis que tenim Inmaculada Alemany - Plataforma Tren a Camporrobles

La batalla judicial, a través de l'associació Pobles amb el Tren, que integra els onze municipis més afectats a les províncies de València, Conca i Madrid, ha aconseguit paralitzar el desmantellament de la línia. El Suprem l'ha congelada cautelarment a petició dels ajuntaments. La decisió de l'alt tribunal coincideix amb el raonament dels pobles, que advertien del perjuí irreversible que hi suposaria la retirada de les vies. Tanmateix, la solució del conflicte, una vegada judicialitzat, és incerta.

El municipi ja ha perdut els autobusos amb què el govern espanyol va compensar la fi de la connexió, perquè l'ordre del Consell de Ministres de posar fi a la línia va tombar també l'obligació de servei públic. La tradicional línia de bus de la Generalitat cap a Requena i una nova que ha activat Castella-la Manxa en direcció a Conca són l'únic mitjà de transport motoritzat a Camporrobles i las Cuevas a banda del vehicle particular.

Una mort progressiva des de 2013

Alemany ha viscut en primera persona la mort progressiva de la línia des de 2013, quan els dos trens de matí i vesprada canviaren els horaris per d'altres incompatibles amb l'activitat laboral i estudiantil. "Així la gent deixa d'emprar el servei i llavors comença a donar xifres negatives amb què ara han justificat la fi de la línia", recorda la portaveu de Tren a Camporrobles. La plataforma va presentar diverses propostes per a reactivar el servei sense a penes cost, que Alemany concreta en "mig maquinista més". La via és operativa. Durant els tres anys de parada, Adif ha reparat els danys de Filomena i hi fa circular periòdicament vehicles de control. El col·lectiu ha assumit el manteniment de l'estació en desús per a protegir-la de l'abandó.

"Tenim la infraestructura, ho tenim tot. I electrificaran el tram de Bunyol cap a Utiel, què els els costaria estirar vint quilòmetres més?" afig Alemany. Lamenta l'impacte que la situació suposa per a Camporrobles, que amb ajuda del tren ha esdevingut un nucli de referència per als municipis menuts als dos costats de la frontera manxega. "Tot el món ens escolta, en comprén i ens dona la raó", explica la regidora de Camporrobles, que va veure reviscolar l'interés polític en les eleccions del 28M, una atenció que ha deixat més fotos que compromisos. De moment, la plataforma veu en el traspàs de rodalies a Catalunya una oportunitat i s'aferra a l'exemple d'Alcoi, que va recuperar la connexió ferroviària després de 25 anys de lluita, per a no perdre l'esperança.

També et pot interessar

stats