Més temps en les escoles i revertir el sistema de vigilància: algunes de les claus per a erradicar la violència de gènere

València reuneix experts en la realitat masclista i un d’ells, orfe per aquest flagell, comparteix amb À Punt algunes de les propostes per a posar fre al problema

Joshua Alonso, agent d'igualtat i formador contra la violència de gènere, durant la conversa que ha mantingut amb À Punt
Joshua Alonso, agent d'igualtat i formador contra la violència de gènere, durant la conversa que ha mantingut amb À Punt / À Punt NTC
Patrícia Ramírez
À Punt NTC
María José Villalba @apuntnoticies
15 de novembre 2022 - 14:25

Especialització dels professionals, recursos per a poder treballar al llarg del temps —i no de manera puntual—, la prevenció en els centres educatius o una reversió del sistema de protecció que vigile l’agressor i no la víctima.

Són algunes de les propostes que Joshua Alonso, agent d’igualtat i formador del programa Géneroeduca, veu necessàries per a previndre la violència masclista. Aquestes propostes les ha exposades en el fòrum Clece que ha reunit a València a tècnics que treballen en alguns dels àmbits de la violència de gènere.

Joshua parla des de la formació, però també des de l’experiència, ja que ell mateix és víctima d’aquesta violència. L’exparella de sa mare la va assassinar fa cinc anys i el va deixar orfe a ell i al seu germà, de qui va haver de fer-se càrrec. Ara, Alonso treballa per ajudar unes altres víctimes i conscienciar contra aquest flagell des de menors fins a professionals, com ha fet aquest dimarts a València.

Alonso insisteix en la necessitat de canviar la manera en què es treballa la prevenció, per a la qual considera clau les generacions més joves. Ells són precisament els que millor responen, es mostren més receptius, quan se’ls plantegen situacions violentes amb unes altres metodologies diferents de les xarrades habituals.

Ell imparteix algunes de les sessions educatives del projecte Géneroeduca, basades en una metodologia aplicada a les emocions, “perquè és la manera en què podem canviar com a societat”.

Defensa que la joventut està cansada de “xarrades d’una hora on se’ls parla de violència masclista”, per això, en les seues sessions advoca per no acumular coneixements, com es fa tradicionalment en el sistema educatiu espanyol, sinó posar-los en situacions que poden amargar violència i preparar els estudiants perquè sàpien, en primer lloc, identificar-les i, en segon lloc, denunciar-les.

Ara bé, aquest agent d’igualtat reclama també a les autoritats educatives que reserven temps en els currículums per a treballar la prevenció de la violència de gènere a llarg termini, no en sessions puntuals. “Cal oferir recursos econòmics, però també espacials”, reivindicava en la conversa que mantenia amb À Punt.

Assegura que els menors creixen en ambients, els que ha generat la nostra societat, on està normalitzada la violència contra les dones.

Una societat que "normalitza" la violència

“No se’ls permet créixer en igualtat, sinó a través d’un prisma masclista” i, en aquesta línia, assegura que vivim en una societat on està “normalitzada” la violència, el que narcotitza la ciutadania i fa que, en molts casos, no siga conscient de situacions de violència i es moga a la denúncia.

“He crescut amb masclisme, ma mare patia violència psicològica i econòmica, però no era conscient, perquè la violència està normalitzada”, argumentava.

Paral·lelament, Joshua Alonso reclama una major especialització dels professionals, de tots aquells que, en major o menor mesura, estan implicats en el procés de detecció de la violència masclista. Des de polítics, fins a jutges o sanitaris. “Un jutge no pot processar bé un cas de violència masclista si no entén la violència econòmica”, posava com a exemple.

Juntament amb aquesta formació, l’agent d’igualtat, que participava en el fòrum Clece, demana una revisió dels protocols de protecció de les víctimes i va més enllà per a reclamar la reversió del sistema actual, que posa un sistema de vigilància sobre la víctima i no sobre l’agressor.

Seria millor que, en lloc de protegir les dones, es controlara els homes que les agredeixen. Per què quan una xica està amenaçada és ella qui porta darrere la Guàrdia Civil? Joshua Alonso - Educador contra la violència masclista

“Seria millor que, en lloc de protegir les dones, es controlara els homes que les agredeixen”, manifestava. “Per què quan una xica està amenaçada és ella qui porta darrere la Guàrdia Civil? Perquè posem un dispositiu de vigilància als homes, però quan se'ls perd la pista s'envia un missatge a la xica perquè es pose en un lloc segur? Això suposa revictimitzar les víctimes”, sentenciava.

Les famílies de les víctimes, i en especial els fills, són, des del punt de vista de Joshua Alonso, els grans oblidats de les polítiques d’assistència. Apunta que hi ha entitats, com les que el van becar a ell, que els donen suport, però assegura que quan la violència masclista s’emporta una dona, sorgeixen moltes necessitats en l’entorn familiar que no estan ateses de forma suficient per part de les administracions: “En les famílies que pateixen assassinats hi ha molt a fer”. 

També et pot interessar