El Suprem desestima el recurs de la Generalitat contra el reial decret que marcava els cabals ecològics del Tajo-Segura

La sala entén que el Consell no aporta proves tècniques que donen suport als seus arguments

Un tram del trasvasament Tajo-Segura
Un tram del transvasament Tajo-Segura / Miteco

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de la Generalitat contra diverses disposicions del Reial decret 35/2023, de 24 de gener, relatives als plans de coordinació del transvasament per l'aqüeducte Tajo-Segura i a la fixació de cabals ecològics.

La Generalitat al·legava, entre altres punts, vicis de nul·litat de ple dret en la tramitació perquè s'havia prescindit de tràmits essencials com ara l'informe del Consell Nacional de l'Aigua. També argumentava que s'havia infringit el principi de jerarquia de les normes reguladores del transvasament Tajo-Segura i que no hi havia hagut procés de concertació ni motivació tècnica en la fixació dels cabals ecològics, que eren "desproporcionats".

La Generalitat va presentar, en maig del 2023, un recurs de reposició davant del Tribunal Suprem contra la desestimació de la suspensió cautelar dels cabals ecològics del Tajo del 2026 i el 2027, perquè entenia que això genera inseguretat i incertesa a Alacant, a més d'efectes perjudicials en termes econòmics i socials. En el recurs presentat per l'Advocacia de la Generalitat els lletrats exposaven la "inseguretat" que esta situació crea en la zona "no només a partir del 2026, sinó amb la mateixa publicació de la norma per les previsions futures que la norma determina que esdevindran".

L'Advocacia de l'Estat es va oposar a la demanda al·legant falta de legitimació. Sostenien que en el si del Consell de l'Aigua es va debatre el canvi de la disposició, per la qual cosa tots els assistents van tindre l'oportunitat de conéixer la nova redacció proposada i de votar-la. Ara l'alt tribunal, en primer lloc, rebutja que hi haja vicis formals: considera que la funció de participació i consulta del Consell Nacional de l'Aigua es va complir perquè el criteri de l'ens, preceptiu però no vinculant, es va emetre de manera vàlida.

El Suprem assenyala que durant el debat es va modificar el text i que alguns membres van votar entenent que la redacció que s'aprovaria finalment seria la que s'havia remés a l'òrgan. En relació amb estos fets, un dictamen del Consell d'Estat va exposar que el debat no es va desenvolupar "amb la claredat i la transparència" que hauria calgut.

Tanmateix, això "no constitueix un vici en la formació de la voluntat d'este òrgan col·legiat determinant de la nul·litat de ple dret, ja que el debat va permetre conéixer perfectament les posicions de cadascun dels vocals en relació amb la qüestió controvertida en qualsevol de les dues redaccions plantejades".

D'altra banda, quant al fons, per a l'alt tribunal, la Generalitat no ha aportat "cap prova tècnica" que donara suport a les "apreciacions purament subjectives" de la demanda.

Per contra, destaca la sentència, "la fixació d'estos cabals s'ha realitzat sobre la base de les instruccions metodològiques i tècniques contingudes en la Instrucció de Planificació Hidrològica, després de seguir-se un procediment complex promogut des de les demarcacions hidrogràfiques i que té sobre la base els estudis pertinents que es refereixen en la MAIN [Memòria d'Anàlisi d'Impacte Normatiu], enfront del qual no poden prevaldre les meres apreciacions valoratives de la demanda".

La sala explica que el reial decret fixa una implantació progressiva dels cabals ecològics, una particularitat que es justifica en la "necessitat de desenvolupar mesures, especialment a la conca del Segura", per a aportar "recursos alternatius que puguen pal·liar els eventuals efectes" que produïsca en el transvasament la implantació obligada "dels cabals ecològics a la conca del Tajo".

També et pot interessar

stats