El Suprem avala retirar la creu dels caiguts de Callosa de Segura
L'alt tribunal acorda retirar els símbols que honren només als morts d'un bàndol en la Guerra Civil
El Tribunal Suprem ha avalat en una sentència retirar les creus que honren només als morts d'un únic bàndol de la Guerra Civil Espanyola, en apreciar que suposa exaltació de la revolta militar, de la mateixa contesa bèl·lica i de la repressió de la dictadura.
La resolució confirma la retirada d'una creu situada en una plaça pública de Callosa de Segura (Baix Segura) enfront de l'església en aplicació de la llei de memòria històrica després reformada en l'actual llei de memòria democràtica. L'alt tribunal desestima el recurs de la Plataforma Ciutadana en Defensa de la Creu enfront de l'acord de l'Ajuntament d'aquesta localitat de 26 de gener de 2017, que va rebutjar una proposta del portaveu municipal del Partit Popular per a conservar el monument.
Per al Suprem, que coincideix amb el resolt en anteriors instàncies per un Jutjat d'Elx i pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), "la creu conté elements que impedeixen reconéixer-li un valor neutral com a mer símbol artístic-religiós". Afig que, "per contra, la seua presència en un espai públic permet apreciar un acte d'exaltació en tant que contribueix a realçar el mèrit d'aquella contesa civil amb la inclusió del llistat de morts d'un sol bàndol, la qual cosa implícitament també comporta la reprovació del bàndol contrari en la percepció social".
La sentència assenyala que aquest cas difereix d'altres resolts a Galícia i Navarra referits a una creu i un monòlit, respectivament, ja que en aquests havien sigut eliminats tots els elements d'exaltació de la guerra civil i de la dictadura, per la qual cosa no existeix la contradicció que defensa la citada plataforma.
El Suprem ressalta que, com han declarat les seues sentències sobre l'exhumació de les restes del dictador Francisco Franco, amb actuacions com la relativa a la creu de Callosa de Segura "no es pretén més que retirar del primer pla allò que signifique, represente o simbolitze l'enfrontament civil". Aclareix que "eixe propòsit no és incompatible amb la llibertat religiosa ni suposa negar o desconéixer les creences de ningú".
