Santiago Mas-Coma, expert de l’OMS: "Encara queden un parell d’anys de pandèmia"

Fa quasi dos anys i mig que la covid es va estendre arreu del món, però a penes queda rastre de les mesures sanitàries que durant tant de temps va haver de complir la ciutadania per a evitar el contagi. El virus, però, continua present i amb contínues mutacions que mantenen els professionals expectants.

À Punt NTC ha parlat amb Santiago Mas-Coma, catedràtic de la Universitat de València, expert de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i president de la Federació Mundial de Medicina Tropical, per a analitzar l’actualitat de la covid i el nou virus que ha portat l'OMS aquest dissabte a declarar emergència de salut pública internacional: la pigota del mico.

En quina situació estem pel que fa a la covid?

Estem comprovant que les subvariants d'òmicron tenen una capacitat de transmissió realment sorprenent. De la nova que ha sorgit, centaure, encara no coneixem bé la patogenicitat, però sí que sabem que és 18 vegades més transmissible que les subvariants BA4 i BA5 de l'òmicron. Per tant, estem molt a l'expectativa.

Tanmateix, hi ha una cosa que la gent ha de tindre molt clara. Es pot pensar "açò ja ha passat", però cal recordar que la pandèmia de l'any 918 va tardar a passar quatre anys, o siga que poden faltar encara un parell d'anys més.

Què se sap a hores d'ara sobre la covid persistent?

La covid persistent és un interrogant per a tots nosaltres, encara ens queda molt per aprendre. De moment, sabem que afecta més les dones que els homes i que pateixen brunzit a les orelles, mareig i mal de cap, a més d'afectar la menstruació. Personalment, el que més em preocupa són els efectes que puga tindre en el cervell, perquè aquest virus pot entrar per via nasal i arribar al sistema nerviós central, i ja s'està veient que hi ha repercussions com pèrdua de memòria. D'ací la importància de tractar d'infectar-se el menys possible.

El problema de la pigota del mico és que els últims cent anys hem tingut 950 casos. Ara en portem 14.000-15.000 només en dos mesos.

A banda de la covid preocupa un nou virus que ha encés les alarmes de l’OMS, la pigota del mico. En què es diferencien?

Són dues malalties completament diferents, produïdes per virus que no tenen res a veure l'un amb l'altre. La transmissió és molt diferent. Per tant, també ho són les mesures de prevenció. Amb la covid la transmissió és aèria, mentre que en la pigota del mico és per contacte directe, pell a pell.

El problema de la pigota del mico és que els últims cent anys hem tingut 950 casos. Ara en portem entre 14.000 i 15.000 en només dos mesos. 

Quina és la raó d’aquest augment tan pronunciat de contagis?

Es deu al fet que el virus ha mutat i aquestes mutacions permeten que siga més transmissible d'humà a humà. D'altra banda, la participació de gent jove en festes de sexe, on es relacionen amb diverses persones que ni tan sols coneixen, complica la traçabilitat dels casos.

El problema també arriba quan les persones que s'infecten en aquestes festes tornen a casa i tenen contacte directe amb membres de la família. Ja tenim casos de criatures amb el virus de menys de nou anys, i inclús de sols uns mesos d’edat.

Com de greu és la pigota del mico?

En un principi no és una malaltia mortal, però és molt aparatosa per les lesions que produeix a la pell. A la llarga queden cicatrius, però el més greu es produeix als genitals dels homes, ja que poden patir molt en el moment de la micció. Per tant, no és una malaltia de broma, la cosa és seria.

Hi ha vacuna?

N'hi ha, però es van deixar d'administrar entre els anys 70 i 80, però la gent en plena activitat sexual de 20 i 30 anys no està en general vacunada i si acudeixen a aquestes festes, es troben en un risc gran de contraure la malaltia. El primer que s'ha de transmetre és deixar d'anar a aquestes festes.

Com està evolucionant la pigota del mico?

La situació actual és que ja hi ha casos en tots els continents. S'ha estés molt ràpidament, cosa que ens ha deixat un poc sorpresos. A mi, el que em fa por és que arribe al sud-est asiàtic, on hi ha molt de turisme i unes concentracions demogràfiques molt altes.