Sanitat confirma el primer cas d'hepatitis aguda infantil d'origen desconegut
La conselleria explica que al menor, un xiquet de dos anys, el van ingressar a l'agost i li van donar d'alta uns dies després
El conseller de Sanitat, Miguel Mínguez, ha confirmat el primer cas d'hepatitis aguda d'origen desconegut en xiquets en la Comunitat Valenciana. El menor valencià afectat, un xiquet de dos anys, va ingressar en un centre hospitalari al principi d'agost i al cap d'uns dies va rebre l'altra per la seua bona evolució, segons ha detallat Mínguez. La conselleria, en tot cas, ha activat el protocol de vigilància i seguiment i estan en alerta per si apareixen més casos.
La Comunitat Valenciana ha registrat un dels 48 casos confirmats fins ara a Espanya d'hepatitis aguda d'origen desconegut en xiquets i xiquetes, segons l'últim informe publicat aquest dimarts pel Ministeri de Sanitat sobre la situació d'aquesta malaltia a Espanya. Entre l'1 de gener del 2022 i el 31 d'agost del 2022 s'han detectat a Espanya 48 casos d'hepatitis aguda d'origen desconegut en xiquets, cap amb vincle epidemiològic.
Dels 48 casos, tres s'han registrat a Andalusia, un a Aragó, quatre a les Illes Balears, un a la Comunitat Valenciana, un altre a Canàries, dos a Castella i Lleó, tres a Castella-la Manxa, nou a Catalunya, cinc a Galícia, setze a Madrid i tres a Múrcia. L'inici de símptomes del primer cas va ser el 2 de gener del 2021 i el de l'últim el 12 d'agost del 2022, segons detalla l'informe de Sanitat. L'edat mitjana dels casos en investigació se situa en els cinc anys. Per sexes, 30 casos van ser xiquetes (62,5%) i 18 xiquets (37,5%). S'hi observa més proporció d'elles, sobretot en el grup de 0 a 5 anys.
A més, cinc casos eren menors d'un any i en tres d'ells l'inici de símptomes va tindre lloc entre el 25 i el 29 de juny: dos nounats de 3 i 5 dies (ingressats a l'UCI) i un xiquet de 48 dies en què es va detectar enterovirus. En un dels quals, a més, es va detectar adenovirus i en un altre SARS-CoV-2. Entre els casos dels quals es disposa d'informació sobre els símptomes, els notificats amb major freqüència van ser: malestar (vint-i-huit casos, 65% entre els que tenen informació per a aquest símptoma), vòmits (vint-i-huit casos, 60%), febre (vint-i-cinc casos; 58%) i dolor abdominal (vint-i-dos casos, 49%). Es va notificar icterícia en 21 casos (49%), diarrea en tretze casos (30%), símptomes respiratoris en dotze casos (28%) i erupció cutània en nou casos (21%). En vint-i-set casos consta que havien rebut l'alta hospitalària. No hi ha informació actualitzada de la resta de casos que estaven hospitalitzats, detalla Sanitat.
Tres trasplantaments
Tres casos van requerir trasplantament de fetge, dos dels quals van morir. Els morts són dos xiquets, d'1 i 6 anys, amb inici de símptomes al juny i el juliol respectivament, que van patir una fallada hepàtica. Es van sotmetre a trasplantament a la fi de juny i juliol respectivament, però van morir un dia després. En el menor d'ells es va detectar adenovirus als excrements.
"A diferència dels casos observats al Regne Unit, a Espanya fins ara no s'ha trobat una causa comuna en aquests casos, ni s'ha observat un augment per damunt del que s'esperava, si bé les aproximacions per a calcular aquest augment no són del tot concloents. En vista de la detecció de dos casos greus a Espanya, a més del gran interés en l'àmbit internacional per conéixer millor i investigar sobre les etiologies associades a l'hepatitis en edat pediàtrica, es considera important continuar la vigilància i la investigació d'aquesta entitat", conclou l'informe.