Rosell qüestiona la intervenció dels jutjats de Sueca en l'assassinat del menor a mans del pare, condemnat per violència masclista
Creu que podrien haver resolt la falta de comunicació informàtica consultant la situació del cas en els registres administratius de suport judicial i sense necessitat del sistema d'alertes que reclama el poder judicial
La delegada del govern sobre violència masclista, Victoria Rosell, ha posat en dubte la gestió dels òrgans judicials de Sueca en relació amb el cas de violència masclista que va derivar en la mort d'un menor d'onze anys a mans del pare, durant el règim de visites.
"Quan es ratifica al setembre el divorci o separació de mutu acord —plantejat al juliol— mai degué haver-se acordat el règim de custòdia compartida amb un pare condemnat per violència de gènere a qui se li havien suspés les visites", ha explicat Rosell en una roda de premsa per a informar de les últimes dades sobre violència masclista.
La delegada qüestiona l'acció del jutjat cinc, per interposar la sentència de divorci sense tindre en compte la condemna per violència domèstica que prèviament, a l'agost, havia dictat el quatre. Però també la d'aquest segon, especialitzat en violència de gènere, que "en rebre l'atestat en què s'indicava que la dona estava en procés de separació en un altre jutjat podia i hauria d'haver requerit la inhibició a aquest òrgan de família".
Rosell creu que s'ha fallat en el principi de "diligència deguda", ja que si bé existeix un problema informàtic per a la comunicació entre jutjats, la informació estava disponible per a tots dos en el Sistema de Registres Administratius per al Suport a l'Administració de Justícia (Siraj). Per això considera innecessari el sistema d'alerta automàtica, que es reclama des del poder judicial, per a evitar que torne a passar, i, en canvi, insta els òrgans judicials a consultar les bases de dades que tenen disponibles. El nou sistema d'alertes l'ha proposat l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial.
Mai degué haver-se acordat el règim de custòdia compartida amb un pare condemnat per violència de gènere a qui s'havien suspés les visites
"Allò que ha de preveure la llei ja ho preveu (...) Estaríem a favor d'una alerta automàtica, però no volem vincular aquesta possibilitat telemàtica amb la diligència deguda que suposa consultar, que tardes tres minuts, una base de dades que està a la disposició de qualsevol òrgan judicial com podien fer els implicats, que no s'han coordinat correctament", ha dit. "Si és factible l'alerta automàtica, perfecte, però ja són factibles altres elements de coordinació. No cal una reforma legal que obligue a desplegar tota la diligència deguda i tots els mitjans posats a la teua disposició com a jutjat".
La delegada del govern sobre violència masclista ha recordat que s'ha obert una investigació per a determinar la responsabilitat institucional en l'assassinat, sense excloure el poder judicial, i ha advertit que "cap institució hauria de sentir-se ofesa si s'indaga en el seu funcionament, i menys la de justícia". Ara bé, ha matisat que no es tracta de buscar una culpabilitat ni una relació causa-efecte, ja que l'única responsabilitat criminal correspon a l'autor dels fets. També ha advertit contra les veus "que tracten de culpabilitzar les víctimes" perquè tant en aquest cas com en l'últim assassinat masclista les víctimes havien presentat denúncia.
El 016 amplia l'atenció a les víctimes d'explotació sexual i tràfic
Victoria Rosell ha fet aquestes valoracions en una roda de premsa en què ha actualitzat les dades sobre violència masclista a l'abril. Les deu dones assassinades des de principi d'any —totes confirmades com a violència de gènere— eleven a 1.136 les víctimes de la violència masclista des del 2003. Al xiquet de Sueca mort en un acte de violència vicària a l'abril se sumen deu xiquets orfes enguany per violència masclista; 346 des del 2013. D'altra banda, ha explicat que hi ha 2.684 dispositius de geolocalització i vigilància actius per a protegir víctimes d'especial risc, 723 dels quals s'han activat des de febrer.
La delegada també ha informat que el telèfon 016 ha reforçat la dotació de personal per a atendre també dones en llengua ucraïnesa, i ha ampliat l'assistència a la gestió de casos i denúncies de tràfic d'éssers humans i explotació sexual.