Rocío i Jaume aconsegueixen tombar les barreres laborals de la síndrome de Down

Dos joves amb aquesta alteració genètica comparteixen la seua experiència en l’àmbit laboral en el dia internacional d’aquest trastorn

Coincidint amb el Dia Internacional de la Síndrome de Down, Rocío i Jaume han compartit amb À Punt la seua experiència
Foto de perfil À Punt NTC
Verónica March Twitter @VeMarch
21 de març 2021 - 11:11 (Actualitzat: 21 de març 2021 - 12:11)

Rocío i Jaume treballen, fan esport, es formen i assumeixen reptes. En definitiva, són dos joves que tenen una vida autònoma sense que la síndrome de Down que pateixen els ho haja impedit. En l’èxit de la seua integració social ha sigut clau el suport de les associacions que treballen per a assolir la igualtat d’aquestes persones amb discapacitat. 

Coincidint amb el Dia Internacional de la Síndrome de Down, que se celebra cada 21 de març, Rocío i Jaume han compartit amb À Punt la seua experiència per a demostrar a la resta de la societat que nàixer amb l’alteració de cromosomes que provoca aquest trastorn no és cap entrebanc per a fer el mateix que qualsevol sense aquesta alteració genètica. 

  

En el cas de Rocío, veïna de Mutxamel (Alacantí), el seu temps lliure li ha permés aconseguir el cinturó blau i verd de judo i convertir-se en subcampiona de doma de cavalls per a persones discapacitades. A més, passa bona part del dia a l’empresa de pneumàtics on treballa.

Cita La jove de Mutxamel és cinturó blau i verd de judo i subcampiona de doma de cavalls Cita

“Faig fotocopies, m’encarregue del correu, d’ordenar alfabèticament…”, explica Rocío a À Punt, alhora que afig que l’escriptura, en especial la de cançons, el cant, el ball i l’esport són les seues activitats preferides. 

A València trobem Jaume, mosso industrial des de fa quatre anys en una empresa de material elèctric. “Tire els cartons, el plàstic, m’emporte la fusta, el fem… i al final de tot, a les 12:40 hores, em puge el correu”, detalla davant les càmeres d’À Punt. 

Cita Jaume somnia amb fer el camí de Santiago després de la pandèmia Cita

Jaume admet que la pandèmia ha sigut un fre en el seu dia a dia, però ja té nous reptes i ganes de tornar a la normalitat. “Ara no es pot eixir, però m’estic dedicant a llegir. Jo faria una altra vegada el camí de Santiago i el faria a soles. També voldria ajuntar-me amb els meus amics i la meua parella”, explica. 

Una altra lluita que ha hagut d’afrontar el col·lectiu durant la pandèmia ha sigut la de la vacunació prioritària, que inicialment no havia previst el Ministeri de Sanitat. Després d’intenses reivindicacions, el ministeri ha accedit a incloure les persones amb síndrome de Down majors de 40 anys en el grup que es vacunarà amb els ciutadans de 70 a 79 anys. Des d’Asindown, però, desitgen ara que també es consideren prioritaris el membres del col·lectiu menors de 40 anys, perquè les afeccions cardíaques i pulmonars que pateixen podrien complicar l’evolució de la Covid-19 en cas que es contagiaren. 

Suport des del naixement

A pesar dels avanços dels últims anys en la integració de les persones amb aquesta síndrome, encara queda molt de camí per recórrer. Així ho admet la mare de Jaume, Lola García, que és membre d’Asindown. Considera que és molt important el suport i l’estimulació de les persones amb aquesta síndrome “des del minut u en què naixen”. 

També et pot interessar