Rafael Tabarés: "La societat ha començat a prendre's seriosament la salut mental"

El comissionat de la Presidència de la Generalitat per a la salut mental destaca la contractació en 2022 de 50 psicòlegs clínics i 69 professionals més per a reforçar l'atenció des de la sanitat pública, especialment a la infància i l'adolescència

El comissionat de la Generalitat per a la Salut Mental, Rafael Tabarés, aquest divendres en 'Les notícies del matí'
El comissionat de la Generalitat per a la salut mental, Rafael Tabarés, aquest divendres en 'Les notícies del matí' / À Punt NTC

La percepció sobre la salut mental i la importància de cuidar-la està canviant. No només per l'aposta de les administracions d'incloure la qüestió en l'agenda política i reforçar les polítiques públiques, sinó també per com la ciutadania ha pres consciència que ningú és immune als trastorns psicològics. Ho ha remarcat aquest divendres Rafael Tabarés, comissionat de la Generalitat per a la Salut Mental, entrevistat en Les notícies del matí, que ha explicat que s'està quedant desfasat el model majoritari fins ara, basat en l'estigma, la vergonya i la desinformació respecte als problemes psicològics. "La societat ha començat a prendre's seriosament la salut mental des d'una perspectiva diferent", ha resumit. 

El psicòleg ha remarcat que la pandèmia primer, i la guerra a Ucraïna després, han contribuït en certa manera a augmentar els casos de salut mental entre la població. "Hi ha estudis que demostren que quan es produeixen aquest tipus de traumes locals col·lectius, a més de forma acumulativa, es disparen els trastorns d'ansietat. I el que és pitjor: la resposta del sistema és medicalitzar aquests casos perquè se'ls vol donar una solució ràpida", ha apuntat. Fet que explica per què Espanya s'ha convertit en un dels països del món que més ansiolítics consumeix.

Amb aquest rerefons, Tabarés ha recordat que la Generalitat té previst contractar 69 professionals amb perfil multidisciplinar a partir de maig per a reforçar les unitats de salut mental infantil i juvenils a tota la Comunitat Valenciana. Això suposarà la creació de tres equips d'intervenció comunitària especialitzats i tres més per a casos d'alta complexitat, formats per psicòlegs, psiquiatres, terapeutes ocupacionals i infermeres especialistes en salut mental. Igualment, l'aposta del govern valencià per a atendre la salut mental comporta la incorporació a la sanitat pública d'una cinquantena de psicòlegs clínics, ja contemplats en el pressupost de 2022. 

Convenció ciutadana sobre salut mental

D'altra banda, des de principi de març està en marxa la convenció ciutadana sobre salut mental, un fòrum deliberatiu que conclou aquest dissabte i que pretén ser el germen del que serà el futur pla valencià d'acció per a la salut mental, drogodependències i conductes addictives. Un format innovador, amb la participació de setanta valencians i valencianes anònims que durant quatre sessions han abordat juntament amb diverses veus expertes la situació actual de la salut mental a la Comunitat Valenciana i les necessitats futures. El balanç de l'experiència, ha assegurat el comissionat Tabarés, ha sigut enriquidor i molt satisfactori. 

D'aquest conclave han d'eixir una sèrie de propostes i recomanacions que serviran de base per a redactar el pla d'acció. La previsió és que l'esborrany, que incorporarà les aportacions de particulars, agents socials i associacions clíniques, estiga enllestit abans que s'acabe l'estiu. El document serà el punt de partida per a elaborar el full de ruta definitiu que s'inclourà ja en els pressupostos de 2023. 

Entrevista completa a Rafael Tabarés.

També et pot interessar