La sentència del TC deixa enlaire més 100.000 multes a la Comunitat Valenciana durant l'estat d'alarma
El Constitucional estableix que la ferramenta jurídica adequada en supòsits d'epidèmia és l'estat d'excepció
La controvertida sentència del Tribunal Constitucional, que tomba el primer estat d'alarma decretat a Espanya en 2020 durant la pandèmia de Covid-19 i sosté que el confinament domiciliari de la població es va adoptar de manera inconstitucional, ha generat incertesa. El magistrat valencià i portaveu de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, Joaquim Bosch, l'ha analitzada en el programa d'À Punt Bona Vesprada.
La decisió, que Bosch ha qualificat de "discutible jurídicament" s'ha pres de manera molt ajustada, amb l'oposició de cinc dels onze magistrats. L'ens judicial fa servir una argumentació tècnica per a declarar il·legal part del reial decret 463/2020, que establia l'estat d'alarma el passat 14 de març per a controlar la crisi sanitària: entén que la figura apropiada per a suspendre drets fonamentals de la ciutadania (els arreplegats en la Constitució), com és el de circulació, és l'estat d'excepció i no el d'alarma. A diferència de la segona figura, la primera requereix permís previ del Congrés.
La decisió obri la porta a anul·lar les més d'un milió de multes a tot Espanya (vora 100.000 a la Comunitat Valenciana) que l'Estat va interposar durant el confinament per vulnerar les restriccions de mobilitat, perquè queden sense cobertura legal, aclareix l'expert. "Serien nul·les perquè s'hauria castigat persones que infringiren la norma que obligava a estar tancat a casa, que ara ha sigut declarada nul·la pel Constitucional", resumeix el magistrat. Caldrà esperar, en tot cas, que es publique la sentència per a conéixer el contingut de la justificació definitiva, previsiblement en els pròxims dies.
Així, arran del recurs d'inconstitucionalitat que va interposar Vox, el tribunal anul·la part de l'article 7 del reial decret, que estableix el confinament domiciliari i la impossibilitat de circular amb libertat per a persones i vehicles. El que el ple del TC qüestiona no és el fet que s'hagen restringit drets fonamentals, sinó la utilització de l'estat d'alarma per part del govern espanyol com a mecanisme jurídic per a mantindre la població confinada en les seues cases i imposar sancions per eixir-ne sense justificació. L'òrgan no valora, per tant, la idoneïtat de les mesures sanitàries, tenint en compte que s'emmarquen en una pandèmia global i que molts països de l'entorn d'Espanya van adoptar-ne altres paregudes.
També declara inconsticional un segon article, el 10, que en el sisé punt habilita el Ministeri de Sanitat per a "modificar" o "ampliar" les mesures de contenció en l'àmbit de l'activitat comercial, equipaments culturals i activitats recreatives, així com les activitats d'hoteleria i restauració.
El que es desprén de l'argumentació de l'alt tribunal és que en certa manera estableix un precedent per al futur, perquè implica que en supòsits d'epidèmia s'ha de recórrer a un estat d'excepció que legalment està previst per a greus alteracions de l'orde públic –com ara alçaments militars o colps d'estat–, però no pròpiament per a una situació de pandèmia, com ha sigut la crisi sanitària del coronavirus, que està millor regulada per l'estat d'alarma, puntualitza Joaquim Bosch.
No hi ha responsabilitat patrimonial de l'Estat
La sentència deixa clar que no hi ha responsabilitat patrimonial de l'Estat, per això queda descartada la possibiltat de presentar reclamacions en contra de l'Administració pels efectes col·laterals derivats de la pandèmia. Per exemple, aquelles persones que no pogueren obrir el seu negoci i realitzar activitats econòmiques amb normalitat, explica el jurista valencià.
La Moncloa insisteix que l'estat d'alarma va ser "imprescindible"
El govern espanyol ha reaccionat al veredicte i, tot i que assegura acatar-lo, ha mostrat sorpresa pel "caràcter inèdit" de la sentència. L'executiu liderat per Pedro Sánchez no oculta el malestar que li causa la decisió judicial i es reafirma en la necessitat d'haver decretat l'estat d'alarma perquè "va ser un ferramenta necessària per a salvar vides" sense la qual, asseguren, no s'hauria arribat a temps de frenar el virus ni haguera sigut possible mantindre les mesures necessàries per a detindre'n l'avanç més allà de 60 dies.
En aquest sentit també s’ha pronunciat la ministra de Justícia, Pilar Llop, que ha dit que l’executiu respecta la decisió del TC però no la comparteix i ha defensat que el decret de l’estat d’alarma es va ajustar a la legalitat de la Constitució.
La democràcia espanyola, ha dit Llop, va utilitzar aquesta figura jurídica com la resta de països europeus va fer amb mesures equivalents. I això va permetre, ha afegit, que se salvaren 450.000 vides.
En aquest sentit també s’ha pronunciat la ministra de Justícia, Pilar Llop, que ha dit que l’executiu respecta la decisió del TC però no la comparteix i ha defensat que el decret de l’estat d’alarma es va ajustar a la legalitat de la Constitució.
La democràcia espanyola, ha dit Llop, va utilitzar aquesta figura jurídica com la resta de països europeus va fer amb mesures equivalents. I això va permetre, ha afegit, que se salvaren 450.000 vides.
