En quin punt està la instrucció de la dana, després de tretze mesos d'investigació?

Fa tretze mesos que va començar la investigació judicial al voltant de la gestió de la dana, que va saldar-se amb almenys 230 víctimes mortals —n'hi ha quatre més pendents de confirmar— i estralls milionaris en vora un centenar de pobles de la província de València. La jutgessa Nuria Ruiz Tobarra, de 52 anys, centralitza des dels jutjats de Catarroja la causa penal, oberta per possibles delictes d'homicidi i lesions imprudents, amb dos imputats de moment: l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, que el 29 d'octubre del 2024 ostentava les competències autonòmiques d'emergències, i el número dos de la conselleria, l'aleshores secretari autonòmic del ram i director de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, Emilio Argüeso.

Ruiz Tobarra, de 52 anys, té a l'esquena la responsabilitat d'un procés històric. Ha passat de gestionar un jutjat "de poble" a liderar la causa penal més important en la història recent de la Comunitat Valenciana, per la dimensió destructiva de la catàstrofe, la voluminosa xifra de víctimes i les derivades polítiques connectades. "Els danys materials no es podien evitar, les morts sí". Esta frase, tan concisa com terminant, sintetitza "l'objecte" de la instrucció, amb què la magistrada busca aclarir si es poden extraure responsabilitats penals per les més de dos centenars de morts provocades per la barrancada fa més d'un any. Les primeres indagacions apunten en sentit afirmatiu: la titular del jutjat d'instrucció 3 de Catarroja veu "indicis aclaparadors d'una conducta negligent", com ha manifestat en diverses interlocutòries al llarg d'estos mesos. Advertix d'una "palmària absència d'avisos a la població, que no va poder prendre cap mesura per a protegir-se", i d'un "avís notablement tardà" i "errat en el contingut" a la ciutadania, en referència a l'ES-Alert de les 20:11 hores, què es va llançar quan "ja s'havien produït la pràctica totalitat de les defuncions".

La investigació va començar en una situació judicial inèdita. El mateix jutjat de Catarroja va ser arrasat per la dana i va reprendre l'activitat en dependències provisionals a València. Durant els primers dies, una vintena de jutjats van començar a processar denúncies de familiars de víctimes i obriren diligències fins que, a les acaballes de gener, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va ordenar centralitzar tot el procés a Catarroja, que ha incorporat mitjans de reforç per a la tasca.

Durant l'últim any pèrits, treballadors i tècnics d'emergències, responsables polítics i més de 350 familiars de les víctimes han desfilat per les dependències judicials per a declarar davant de la jutgessa en qualitat de testimonis, a més dels dos investigats, Pradas i Argüeso. També han dit la seua representants públics que foren testimonis de la reunió del Cecopi en la vesprada del 29-O: el president de la Diputació de València, Vicent Mompó; i alts càrrecs de l'Estat qüestionats per la Generalitat (la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, el cap de l'Aemet, José Ángel Núñez, i el president de la Confederació Hidrogràfica de Xúquer, Miguel Polo). L'últim va ser la setmana passada, el subdirector d'Emergències, Jorge Suárez, que va ratificar davant de la magistrada que no es va tindre en compte el seu consell d'incloure indicacions en el primer missatge d'ES-Alert perquè la població es refugiara en zones altes, o com els dubtes jurídics de la consellera Pradas i les discrepàncies per la versió en valencià del text contribuïren a retardar més l'alerta.

Testimonis pendents

Encara queden per comparéixer una setantena de testimonis, entre ells 27 alcaldes i alcaldesses de municipis colpejats per la dana. També la vicepresidenta primera del Consell, Susana Camarero, responsable autonòmica de les residències de majors, en relació amb els 37 usuaris de la teleassistència morts el 29-O i també a propòsit de la nova via d'investigació oberta per la instructora, centrada en les huit víctimes —d'entre 78 i 98 anys— que van perdre la vida en les vivendes socials del parc públic de la Generalitat ubicades a Picanya (Horta Sud), vora el barranc de Torrent o de Poio.

Un altre plat fort del que queda el protagonitza el nucli dur de l'expresident Carlos Mazón al Palau de la Generalitat. Ruiz Tobarra ja ha escoltat qui era la seua mà dreta, l'excap de gabinet José Manuel Cuenca, però encara falten diversos alts càrrecs de Presidència. Este dimecres declararà Pilar Montes, número dos de Cuenca com a secretària del gabinet presidencial. Anirà al jutjat just la setmana següent de fer-se públics els polèmics missatges que Mazón i Cuenca intercanviaren amb Salomé Pradas el dia de la dana, que evidencien com a les quatre i mitja de la vesprada ja tenien coneixement d'una víctima mortal a Utiel i que l'exsecretari autonòmic va insistir fins a tres vegades l'exconsellera que no decretara un confinament provincial.

Un altre moment clau serà el 17 de desembre, dimecres de la setmana següent, quan es reprendrà la declaració del subdirector d'Emergències, Jorge Suárez. Es va haver d'interrompre després de vora huit hores, perquè encara ha de respondre catorze advocats. Dos dies després li arribarà el torn a qui era cap de gabinet de Salomé Pradas.

Ja en gener escoltarem dos testimonis igualment rellevants en la causa. El primer serà José Miguel Basset, l'excap de bombers del Consorci Provincial de Bombers de València, a qui Pradas va atribuir discrepàncies en l'enviament de l'ES-Alert i a qui també preguntaran per la retirada dels bombers forestals. Dies després declararà Cayetano García, exsecretari autonòmic de Presidència. La jutgessa el cita perquè l'exconsellera li va telefonar perquè l'expresident Mazón no l'atenia.

Encara sense data queden altres testimonis com els escortes, el xòfer o els assessors que van acompanyar Mazón a l'Eliana la vesprada del 29 d'octubre —la directora general de l'Oficina de Premsa de Presidència, Maite Gómez, i l'assessor extern Josep Lanuza—. També està pendent la compareixença del director general de Comunicació i Promoció Institucional, Francisco González.