Salomé Pradas assenyala Mazón per la seua absència durant la dana i nega haver retardat l’ES-Alert

L’exconsellera d’Emergències de la Generalitat Valenciana, Salomé Pradas, ha trencat el seu silenci en la seua primera entrevista des de la dana del 29 d’octubre de 2024, emesa este diumenge en el programa Salvados. Pradas assegura que parla ara perquè, diu, les víctimes “mereixen saber la veritat” del que va passar aquella jornada. Pradas assenyala Mazón per la seua absència durant les hores més crítiques de la dana del 29 d’octubre de 2024, en la qual van morir 229 persones a la Comunitat Valenciana i assegura que aquella vesprada “esperava que haguera estat allí amb nosaltres”, en referència a l'expresident.

“El que no podré superar mai és no haver pogut tindre la informació de Poio per a poder actuar”, afirma l’exconsellera, qui apunta que ni Miguel Polo ni Pilar Bernabé alertaren de la situació del barranc. Per altra banda, Pradas també carrega contra el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, a qui reprova haver dit que “si necessitaven ajuda, que la demanaren”. Una expressió que, segons relata, li va semblar “totalment inhumana i gens digna d’un president del Govern d’Espanya”. L’exconsellera assegura que l’Executiu central “ens va donar l’ajuda a comptagotes” en una situació que, remarca, exigia una reacció molt més decidida.

En un altre moment de l’entrevista, Pradas assenyala directament l’excap del Consorci Provincial de Bombers, José Miguel Basset, com a possible responsable de la retirada de la vigilància al barranc de Poio. L’exconsellera defensa la versió del seu aleshores secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, i remarca que “eixa comunicació no li va arribar mai” en referència a l’oferiment dels agents mediambientals per a monitorar els cabals, enviat pel director general de Medi Ambient. Pradas explica que “hi havia mitjans desplegats tant al Magre com al barranc de Poio” i que els bombers forestals estaven treballant en la zona, però subratlla que “algú va retirar eixos bombers forestals del barranc de Poio” i que “s’està investigant per què se’n van anar”. Apunta que la instrucció podria haver partit del mando operatiu del consorci, en referència a Basset, i recorda que, en el moment de la retirada, “els nivells del barranc anaven per davall del nivell de perill”, segons la informació que els proporcionava la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Retreu que Mazón la “culpabilitzara”

Durant la conversa amb el periodista Gonzo, Pradas retreu que Mazón la “culpabilitzara” de la gestió de la tragèdia en el moment de la seua destitució. “Em diu que farà una remodelació del Consell i que he d’eixir. Li vaig dir que m’estava culpabilitzant quan justament jo sí que havia estat des del principi on havia d’estar”, explica. L’exconsellera vincula estes paraules al fet que Mazón va estar absent “en les pitjors hores de la dana”, quan estava al restaurant El Ventorro.

Pradas afirma que “en cap moment” la van informar que Mazón estava en eixe lloc i que, pesar de les seues cridades insistents, no va aconseguir parlar amb ell. “No vaig poder informar-lo de l’ES-Alert perquè no m’agafava el telèfon”, relata emocionada. Recorda que va sentir un “gran dolor” en escoltar posteriorment al Congrés que Mazón tenia el mòbil “a la motxilla”. “Vaig pensar immediatament en les víctimes, perquè va ser el pitjor moment de la vesprada”, relata entre llàgrimes.

Segons l’exconsellera, les informacions que intentava transmetre al president eren “importants”, especialment pel risc de trencament de la presa de Forata i per la decisió imminent d’enviar una alerta massiva als mòbils de la població. “Hauria sigut necessari que el senyor Mazón, com a màxim representant institucional de la Generalitat, haguera estat allí amb nosaltres”, reflexiona ara.

Sobre la decisió de convocar el Cecopi (Centre de Coordinació Operativa Integrada), l’exconsellera sosté que es va fer quan marcava el protocol: “Es va fer el que tècnicament es va considerar que s’havia de fer i en el moment en què s’havia de fer”. Davant la pregunta de si s’hauria d’haver elevat abans a nivell 2 la situació per poder convocar-lo, respon: “No, perquè no es donaven les circumstàncies que diu el pla per decretar un nivell 2. En eixe moment ja necessitàvem l’ajuda de la UME i per això es decreta el nivell 2 per a poder també sol·licitar l’ajuda de la UME i convocar el Cecopi”.

La polèmica pel retard del missatge ES-Alert

Una de les preguntes que continua oberta en la investigació judicial és per què l’alerta ES-Alert es va enviar a les 20.11 h, quan moltes víctimes ja havien mort o desaparegut. Pradas remarca que este avís es va pensar per la possible fractura de la presa de Forata, que podia "posar en risc a 80.000 persones", i no pel barranc de Poio, on van morir la majoria de víctimes: “Estàvem parlant d’un ES-Alert per a Forata. Jo ho recorde així. No estàvem parlant de Poio, del qual no s’havia parlat en tota la vesprada al Cecopi”.

Pradas explica que ella s’assabenta de la possibilitat d’enviar un ES-Alert pocs minuts abans de les 19.00 h: “Jo m’assabente poc abans de les 7 de la vesprada. Jorge [Suárez] se n’havia anat a treballar amb els tècnics. Hi ha un correu amb un primer esborrany a les 18.38 i ell me’l trasllada a mi i al Cecopi dos minuts abans de les 7 o a les 7 en punt. Des del primer moment vaig dir endavant”. Sobre el retard d’uns 70 minuts fins a l’enviament efectiu del missatge, l’exconsellera apunta a dos factors: un debat tècnic i problemes operatius: “Es genera un debat entre Jorge Suárez, cap d’emergències, i el cap operatiu de l’emergència, el senyor Basset. Suárez i jo teníem clar que s’havia de llançar l’ES-Alert, però Basset considerava que podia ser contraproduent”.

Així, Pradas nega rotundament que el retard responguera a un suposat intent d’esperar l’autorització de Mazón. “En absolut”, respon, i assegura que, siga com siga, la decisió de llançar l’alerta no depenia d’una aprovació del president: “No li volia demanar ni opinió ni valoració”, afirma.

Trucades a Mazón, “gran dolor” i empatia amb les víctimes

Una part central de l’entrevista se centra en la relació amb l’expresident Carlos Mazón aquella vesprada. Pradas detalla que intenta parlar amb ell en diverses ocasions i que, en moments clau, o bé no li agafa el telèfon o bé només rep respostes molt breus. Explica que, a primera hora del matí, al Consell, Mazón li demana que el mantinga informat i que ella li remet informes i missatges a través del seu cap de gabinet. Més tard, ja amb la situació molt greu a Utiel-Requena, relata que a les 16.29 torna a cridar directament al president “per responsabilitat” i que la trucada no és contestada.

Quan finalment hi parla, a les 18.16, diu que l’informa del risc a la presa de Forata i del recorregut del riu Magre i que ell li demana que el continue informant. A les 19.10 i 19.25, afirma que torna a telefonar-li per explicar-li la proposta d’ES-Alert i la possible ruptura de la presa, però tampoc aconsegueix parlar-hi. Posteriorment, Mazón va dir al Congrés que no va sentir aquella telefonada perquè tenia el mòbil a la motxilla. Pradas confessa que eixa explicació li va colpir profundament: “Em va generar gran dolor, sap? Vaig pensar immediatament en les víctimes perquè va ser el pitjor moment de la vesprada”.

“Hi ha gent que no vaig poder salvar i això no ho superaré mai”

“Volia informar-lo, sobretot per la presa de Forata i per la decisió de llançar l’ES-Alert. No li volia demanar ni opinió ni valoració”, subratlla. Segons assegura, “res va parar l’ES-Alert per part del senyor Mazón, perquè ni tan sols vaig poder informar-lo en el moment en què es debatia ni quan ja s’havia decidit”.

L’exconsellera es trenca en recordar la magnitud de la tragèdia i el seu impacte personal. Confessa que el seu únic objectiu aquella vesprada era la protecció de la ciutadania: “L’únic que em preocupava era salvar la gent que sabia que podia salvar. Va haver-hi gent a la qual no vaig poder ni tan sols ajudar, i això és el que no podré superar mai”.