El subdirector d'Emergències declara els motius que retardaren l’ES-Alert: des d'una consulta jurídica fins a canviar la versió en valencià

El subdirector general d'Emergències, Jorge Suárez, ha declarat este dijous davant de la jutgessa que investiga la gestió de la dana que ell va aconsellar en el Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi) que el missatge enviat a la població a través de la ferramenta ES-Alert instara la població a refugiar-se urgentment en zones altes. L'alerta, que va arribar a tots els mòbils de la província de València a les 20:11 hores per a advertir de la magnitud de les inundacions, no incloïa esta recomanació perquè no la tingueren en compte, a pesar que la majoria de les víctimes mortals residien en plantes baixes o garatges. L'alt funcionari, el de més rang present en el Cecopi, també ha confirmat al jutjat que ell ja va posar damunt de la taula la possibilitat de llançar un avís massiu a la població a través dels mòbils passades les 5 de la vesprada, quasi tres hores abans de l'hora en què finalment els van enviar, han assenyalat en À Punt fonts coneixedores de la testifical. I en el seu relat ha anat detallat alguns dels motius que expliquen el retard de la comunicació a la població. Entre altres, menciona un desacord per la versió del valencià que s'havia triat per a redactar-lo.

Suárez ha arribat este matí als jutjats de Catarroja per a declarar, en qualitat de testimoni, davant de la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra, que investiga la gestió de la dana, que ha deixat 230 víctimes mortals a la província de València i abundants danys materials. El tècnic s'ha presentat en l'òrgan judicial a les 9:00 hores —estava citat a les 9:30 hores— i ha declinat fer declaracions als mitjans de comunicació que l'esperaven a la porta. La seua declaració ha continuat esta vesprada, però s'ha hagut de suspendre perquè una de les parts havia d'absentar-se i es reprendrà el 17 de desembre. La jutgessa Nuria Ruiz Tobarra instruïx una causa penal en què s'investiguen possibles delictes d'homicidi i lesions imprudents derivats de la gestió de la fatídica dana del 29 d'octubre del 2024. De moment, hi ha dos únics investigats en el procediment: l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas i qui aleshores era el número dos com a secretari autonòmic, Emilio Argüeso.

Dins del jutjat, el funcionari ha narrat, ajudat d'unes notes, la seqüència de fets ocorreguts en la reunió del Cecopi del 29 d'octubre i ha explicat com va ser l'elaboració del missatge ES-Alert, així com els motius que retardaren l'enviament. Segons ha confirmat a la instructora, abans de la reunió ja havien vist vídeos de gent pujada a la teulada a Utiel per a refugiar-se de les riuades que a les 2 del migdia ja negaven el municipi. "A les 17:38 hores es va posar a la taula l'enviament ja redactat de l'ES-Alert que s'havia parlat a l'inici del Cecopi", ha dit durant la testifical. De fet, este missatge ja s'havia plantejat vora mitja hora abans, cap a les 17:10 hores, i després ho va tornar a suggerir a les 17:38 hores, ha precisat. En la primera entrevista després de la tragèdia, en la radiotelevisió d'À Punt, Pradas va declarar que no havia sabut res de l'ES-Alert fins passades les 7 de la vesprada. És la mateixa versió que va ratificar davant de la jutgessa quan li va tocar declarar com a investigada.

Suárez ha afirmat que a partir de les 5 de la vesprada, després de convocar-se el Cecopi, ja hi havia consciència de la magnitud del risc que implicaven les fortes pluges que agranaven part del territori aquell 29-O, perquè els havien arribat imatges d'Utiel i Requena. Poc després és quan planteja que s'ha d'enviar un missatge massiu a la població, encara que sense concretar que es referia a la ferramenta ES-Alert. Una vegada començada la reunió de coordinació, el president de la Conferència Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo, va alertar del possible trencament de la presa de Forata i per este motiu es va decidir enviar l'avís pels mòbils. A les 17:38 hores, la cap del servici d'Emergències, Inmaculada Piles, li va passar per WhatsApp el nom dels municipis que podien quedar afectats per l'embassament.

El funcionari ha assegurat que aleshores va plantejar un missatge en què es recomanava pujar en altura, però el cap del Consorci Provincial de Bombers de València, José Miguel Basset, va demanar no generar alarmisme i va advertir d'un possible efecte estampida. Este debat va motivar que Pradas decidira suspendre temporalment la sessió per a pensar opcions. Al voltant de les sis de la vesprada, quan es produïx esta primera parada del Cecopi, Suárez va avisar un tècnic per a preparar el sistema i la redacció de l'esborrany, que va escriure en un processador de textos.

Dubtes jurídics i lingüístics

A les 19:07 el missatge ja estava pujat a la plataforma de l'ES-Alert, però aleshores va sorgir una altra discrepància que va provocar una nova demora. Segons ha relatat el subdirector d'Emergències, diversos alts càrrecs polítics —ha esmentat l'exconsellera Pradas i el president de la Diputació de València, Vicent Mompó— volien avisar abans els alcaldes de les poblacions que rebrien l'ES-Alert, per això es va contemplar la possibilitat de celebrar una videoconferència a les 18:45 hores que finalment no va quallar.

Pradas també es va mostrar preocupada per les repercussions legals que podia implicar el fet que el text del missatge s'entenguera com un confinament, amb els antecedents viscuts durant la pandèmia al cap, i va plantejar fer una consulta jurídica. En concret, tenia dubtes per a usar l'expressió "romanguen a casa" per si això s'interpretava com una orde de confinament. "Ahí estava [jo] com un espectador", ha dit, sobre tota esta seqüència de fets.

Suárez ha assegurat que després de la primera pausa del Cecopi, a partir de les set de la vesprada, ja "se sap", i per "diverses vies", que la situació a la província de València "era molt greu". Ha relatat, de fet, que la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, va informar-los que havia caigut el pont de Picanya passades les set i mitja. Ací contradiu la versió de Pradas, que en l'entrevista en Salvados el passat diumenge va negar que Bernabé li diguera res al respecte —un extrem que la mateixa delegada del govern va desmentir immediatament en les xarxes socials—. A ell, a més, li arribaren al telèfon missatges sobre les inundacions a Massanassa. En tot cas, en vista que la situació d'emergència no estava només a Forata, "el missatge havia de ser d'àmbit provincial" i és per això que es decidix ampliar l'abast a totes les comarques de València. Este canvi de criteri, ha apuntat el tècnic, també va contribuir a "paralitzar" el missatge massiu.

Un altre escull que va obstaculitzar, d'acord amb la versió donada pel subdirector d'Emergències, l'elaboració del missatge ES-Alert va ser de caràcter lingüístic, per la versió del valencià emprada en l'esborrany. L'aleshores consellera va demanar que es modificaren algunes paraules del text: "A Pradas i a Mompó no els agradava el valencià usat i es va haver de canviar", ha afirmat Suárez. En concret, es va llevar l'accent obert de València i es va substituir "aquest" per "este" i "tipus", per "tipo". A les 19:45 hores, l'aleshores consellera, que havia demanat revisar el text definitiu, li va donar el vistiplau i li va insistir diverses vegades que estaven tots d'acord en esta idea: "No evacuem ni confinem".

Assegura que mai es va parlar de barrancs en el Cecopi

El subdirector general d'Emergències ha assegurat que en el Cecopi no es va parlar de barrancs ni llits; només dels municipis on sabien que hi havia inundacions. Ni tan sols es va dir que el Poio s'estava desbordant, ha recordat, quan a les 19 hores es va conéixer que hi havia inundacions a Massanassa, Paiporta o Picanya. L'única referència a la rambla de Poio l'ha situada abans del Cecopi, en boca del president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, per a indicar que els nivells estaven baixant. Segons ha explicat, les intervencions de Miguel Polo es va centrar en el risc de desbordament de la presa de Forata i, en algun moment, per a incidir en el fet que el missatge d'avís a la població s'estenguera al conjunt de la província.

Jorge Suárez ha subratllat que Emergències manca d'experts en hidràulica que puguen analitzar l'evolució de la pluja acumulada a les rambles, malgrat haver-los reclamat "des de fa temps". "Eixa anàlisi no es va fer", ha dit. També ha assegurat que no els van arribar els correus de la CHX ni tampoc des de la sala d'Emergències es va consultar el Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica (SAIH), que informa de l'evolució del cabal dels barrancs, perquè la relació és a través del correu electrònic o telefonades.

Pel que fa a les comunicacions fora del Cecopi, ha assegurat que va traslladar a la sala d'emergències el risc de trencament de la presa de Forata, perquè començaren a avisar els municipis, i va rebre esta informació dels pobles que podrien vore's afectats. Assegura que no va ser fins a les 20 hores que hi havia 18.000 telefonades a Emergències i que fins mitja hora abans, tampoc no sabia de les carreteres intransitables. La primera confirmació de víctimes mortals la situa a les 20:30 hores.

La declaració de Suárez era molt esperada perquè és el funcionari de més alt rang en el Centre de Coordinació d'Emergències (CCE) que es va reincorporar el 29 d'octubre —dia de la riuada— al seu lloc després d'uns dies d'unes vacances. A més, el testimoni va acompanyar l'exconsellera Pradas durant la tràgica jornada del 29 d'octubre i també al Cecopi, on les gravacions d'aquell dia incorporades en la causa judicial el mostren donant-li instruccions. Precisament Suárez i l'exinspector cap del Consorci Provincial de Bombers de València, José Miguel Basset, són les dos persones sobre les quals diversos dirigents polítics han derivat la responsabilitat en la presa de decisions el dia de la dana.

L'alt funcionari també ha reconegut davant de la instructora que va autoritzar la conservació de les imatges de les arribades al Cecopi que s'haurien d'haver expurgat al mes de la gravació. Ha confirmat que la idea la va proposar el coordinador de Prevenció d'Emergències i que a ell li va semblar correcte per la catàstrofe i perquè sabia que acabarien atenent requeriments judicials. En el cas de Mazón, ha admés que li va causar sorpresa quan va dir públicament que havia arribat vora les 19:30 h, perquè no coincidia amb l'hora que havien registrat les càmeres.