Els Premis Rei Jaume I demanen un "canvi de rumb profund" i enfortir l'aposta per la ciència per a superar la pandèmia

La cerimònia de lliurament dels Premis Rei Jaume I ha tornat amb pompa a la Llotja de Mercaders de València després d'una edició molt reduïda l'any passat amb motiu de les restriccions sanitàries per la pandèmia. El coronavirus, tot i això, ha planat sobre bona part de les intervencions en un acte que ha recuperat un format molt pròxim a la normalitat i en què les mascaretes que cobrien els rostres dels assistents han servit de recordatori que l'emergència sanitària encara no ha acabat. La majoria dels discursos s'han centrat, precisament, a remarcar el paper fonamental que ha tingut la ciència en la lluita contra la Covid-19 gràcies a les vacunes. 

Els premis són els principals guardons científics que s'entreguen a Espanya cada any, amb una dotació de 100.000 euros per al guanyador de cadascuna de les sis categories. I suposen anualment un punt de trobada i reivindicació per la ciència, la innovació i la investigació. L'enginyera alacantina Nuria Oliver és l'única valenciana premiada en aquesta edició, la número 33, en la categoria Noves Tecnologies. Enguany també s'ha reconegut el treball de l'astrofísica italiana Licia Verde (Investigació Bàsica), el catedràtic Antonio Cabrales (Economia), l'investigador Eduard Batlle (Investigació Mèdica), el biòleg Fernando Valladares (Protecció del Medi Ambient), i l’enginyer agrònom Benito Jiménez (Emprenedor). 

En nom dels guardonats ha parlat Fernando Valladares, que ha reivindicat la importància de la ciència i la investigació per a superar la pandèmia, "un dels pitjors reptes a què mai ha fet front la humanitat". El biòleg ha recordat que el desenvolupament d'un país no sols ha de mesurar-se en indicadors monetaris i que la crisi sanitària "imposa un profund canvi de rumb" per al qual veu necessari "fomentar un diàleg entre ciència i societat, entre responsables polítics i científics". Així, ha reclamat més inversió en el llarg termini, una simplificació dels procediments i la burocràcia en les administracions públiques, i que cal fer una aposta decidida per l'equiparació professional de les dones i la consolidació del talent jove com a quatre requisits bàsics per a impulsar el sistema de l'R+D+I a Espanya. 

Com marca la tradició, l'acte ha estat presidit i clausurat pel rei Felip VI. El monarca espanyol, absent en l'edició de 2020 —va presidir-la en el seu lloc la reina Letícia— s'ha desplaçat a la capital del Túria per a complir amb la cita anual que ha reunit vora 300 personalitats de la societat civil i la classe política. En el seu discurs, Felip VI ha alabat els assoliments científics que han portat a la fabricació de les vacunes, que s'han convertit —ha dit— en "sinònim d'esperança" durant la pandèmia. I ha posat d'exemple Espanya com a "líder internacional de vacunació", amb més del 90% de la població diana amb la pauta completa. "Hui, amb més urgència que mai, és temps de ciència, de la ciència transformadora que comença i acaba en les persones", ha dit, contundent. El monarca, que ha finalitzat la intervenció en valencià, ha demanat una "política científica decidida i de llarg abast" i dotar la investigació amb més recursos per a poder fer front als reptes de futur com el canvi climàtic o l'envelliment de la població. 

Puig crida a "aïllar" el negacionisme científic i democràtic

També ha intervingut el president de la Generalitat, Ximo Puig, que ha demanat "aïllar el negacionisme de les vacunes i de la convivència" perquè "erosionen el progrés que s'ha construït a base de ciència i ètica". Igualment, ha recordat que encara queda un 10% de la població major de 12 anys per vacunar-se contra la Covid-19 i ha insistit que és "urgent" completar la immunització de la societat "per a salvar vides, famílies i empreses". "Cal arribar a una vacunació global per ètica, solidaritat i pragmatisme", ha assenyalat el cap del Consell, qui ha fet una crida a les vora 50.000 persones que, segons els càlculs de la Conselleria de Sanitat Universal, han rebutjat explícitament posar-se l'antigen a la Comunitat Valenciana. 

Abans, el president executiu de la Fundació Premis Rei Jaume I, Javier Quesada, ha llegit la declaració del jurat dels guardons. Enguany se centra per segona vegada en una rotunda defensa de les vacunes, que defineixen com "el principal descobriment de la medicina moderna" i la necessitat de facilitar-hi l'accés de la població.

El primer a prendre la paraula ha sigut, com cada any, l'alcalde de València, Joan Ribó, que ha destacat el talent científic com el "motor que impulsa les grans transformacions" i ha reclamat una aposta ferma des d'institucions, teixit social i empresarial per a facilitar la recerca científica i iniciatives com la tasca de les sis persones guardonades. Una important contribució que, ha dit, està encaminada a "millorar el món per a fer-lo més saludable, sostenible i igualitari". 

En segon lloc ha intervingut el president de la Fundació Valenciana d’Estudis Avançats (FVEA), Vicente Boluda. El també president de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE) ha reivindicat el paper dels empresaris i empresàries perquè "són els que trauen avant el país" i ha reclamat a les institucions que aposten més per la ciència, la investigació i l'emprenedoria: "Ens neguem a creure que Espanya sempre serà de tercera i mai podrà competir en l'àmbit internacional", ha dit.