Pradas, el dia de l'acarament amb Cuenca: "Estava a soles com a consellera"
L'exresponsable d'Emergències, investigada en la causa penal de la dana, va assegurar a la jutgessa que va rebre "una bateria" de "persuasions" des de Presidència per a no confinar el 29-O
Salomé Pradas, la responsable de les emergències el dia de la dana, va afirmar a la jutgessa que aquell 29 d'octubre del 2024 es va trobar "sola" a l'hora de gestionar des del Cecopi la catàstrofe, que es va saldar amb un tràgic balanç de 230 morts a la província de València. Així consta en la transcripció del cara a cara que va tindre lloc als jutjats de Catarroja el gener entre ella mateixa, que està investigada per possibles delictes d'homicidi imprudent, i José Manuel Cuenca, l'excap de gabinet de l'expresident Carlos Mazón, per a intentar resoldre algunes contradiccions en les declaracions anteriors dels dos. La jutgessa volia aprofundir, entre altres, en el paper de l'exmandatari autonòmic durant el 29-O, o posar llum a les diferències de relat que evidenciaven els whatsapps aportats per Pradas a la causa.
Durant l'acarament, la imputada va explicar que ella va defendre la possibilitat de confinar la població a València aquella vesprada i que es va trobar amb el que considera "una bateria d'intent de persuasió" des de Presidència de la Generalitat perquè no es duguera a terme la mesura. La principal controvèrsia que motivava la sessió posant els dos enfrontats eren els missatges que Cuenca va enviar a Pradas sobre la inconveniència d'ordenar un confinament de la població i per què ell s'hi resistia a la mesura, quan li va remarcar "de confinar, res".
Segons l'escrit sobre l'acarament remés a les parts, Pradas va assegurar que va notar "una certa persuasió sobtada a partir de les 19:54" hores perquè la mesura [el confinament de part de la població pel possible trencament de la presa de Forata] "no es portara a terme". Ella entenia que "la instrucció de no confinar venia o bé de Cayetano García —exsecretari autonòmic de Presidència— o bé del president" —Carlos Mazón—, que "no podia ser d'una altra manera".
Davant d'estes reticències, Pradas va defensar en tot moment la legalitat de la mesura perquè, va dir al jutjat, tenia "la legislació clara". Tot i això, va remarcar també que "tots podem tindre dubtes i llacunes", que "aquella situació va ser molt difícil de gestionar" i que "no li tirarà la culpa a ningú de per què va passar el que va passar".
Pradas va sostindre davant de la jutgessa que ella "volia informar Presidència perquè entenia que era el correcte per a estar tan coordinats com fora possible, amb el president i la resta de consellers". I va arribar a afirmar que "estava a soles com a consellera aquell dia, no hi havia ningú més del Consell" en aquella primera reunió del Cecopi, que s'havia convocat per a les cinc de la vesprada. També va dir que "no va telefonar per a saludar", que si ho va fer va ser per a dir: "Escolta, està passant açò molt greu al nostre territori", i va destacar que ella va estar "al peu del canó abans fins i tot d'haver d'exercir les funcions".
Cuenca, per la seua banda, va assegurar —sempre segons la transcripció—, que no va tractar de donar una orde ni va rebre instrucció de ningú per a impulsar o frenar una mesura per a la qual no té "coneixement, capacitat ni formació jurídica ni rigor tècnic", i que només va traslladar a Pradas una reflexió sobre els dubtes jurídics que li generava un possible confinament. Així mateix, va assenyalar que no va donar "una sola orde ni instrucció a Pradas en relació amb l'emergència, ni directament ni indirectament", i va afegir que com a cap de gabinet "mai va rebre orde del president perquè donara orde a la consellera, ni la consellera li va demanar una autorització perquè li la traslladara al president per a vore si autoritzava alguna cosa".
