Les persones amb covid persistent demanen que no s’obliden d’elles

Cristina Iranzo i Maria García conviuen des de fa quasi tres anys amb les seqüeles que els ha deixat la covid de manera persistent. La situació les ha obligades a canviar i adaptar la seua vida als símptomes, segons han explicat en À Punt.

En el quart aniversari des que es va declarar l'estat d'alarma per la pandèmia, les persones amb covid persistent demanen a les institucions i la societat que no s'obliden dels que no han pogut passar pàgina.

Maria García explica que es va contagiar el juliol del 2021, però que no va associar el seu primer símptoma amb la malaltia, i li posaren la segona dosi de la vacuna. Això va fer que el preparat “esclatara” al mateix temps que el contagi “i des d'aquell moment jo no he deixat mai de tindre simptomatologia”.

Amb el fil de veu, amb el qual la malaltia de la covid persistent li permet expressar-se hui dia, recorda que la pandèmia i les seues conseqüències no és una etapa que totes i tots hagen pogut tancar. Així mateix, indica que, encara que la covid persistent afecta tota mena de persones, el nombre més gran d’afectades tenen entre 40 i 50 anys, i estan en plena vida laboral.

I aquest és un dels pilars que també han acabat trencant-se per a la majoria de persones que, com Maria, han vist reduïts els ingressos econòmics per la impossibilitat de treballar. La seua és una incapacitat permanent fantasma, perquè no està reconeguda per cap tribunal mèdic. I com que és autònoma i ha hagut de baixar la càrrega de treball “perquè era impossible de sostindre”. Ara, afirma, té un terç dels seus clients i, per tant, un terç dels seus ingressos. 

La situació de Cristina també és complicada, segons conta en À Punt. Des que es va contagiar el desembre del 2021 pateix fatiga crònica, per això demana més ajuda per part de les institucions. Concretament, vol més “cobertura social, sanitària i laboral, i empatia”

En la Unitat d'Atenció Especialitzada de l'Hospital General han estat treballant durant tot aquest temps un servei per a respondre a les demandes de Cristina i altres persones afectades. És un servei que, asseguren des del centre sanitari, es derivarà a poc a poc a l'atenció primària com passa amb totes les malalties cròniques, per la baixada en el nombre de casos. Però les persones afectades no pensen que siga la millor solució per a elles. Cristina, de fet, assegura sentir-se oblidada perquè la metgessa de família, quan l’atén, li diu que sap més que ella d’aquesta condició. 

El 15 de març es commemora el Dia Internacional de les Persones amb Covid Persistent, i en aquesta nova normalitat que la majoria de la societat ha tornat a recuperar, demanen que aquell suport global, els ajude també a començar de nou. “Som el record d'una cosa que tots volem oblidar. I està clar que tenim dret a oblidar i a començar de nou, però tots”, postil·la Maria.