PERFIL | Adeu al gran ambaixador de la ciència valenciana

Premi Príncep d'Astúries el 1990, Santiago Grisolía era marcadament polifacètic i va saber moure's en tots els cercles per a posar el nom de València en el mapa de la investigació internacional

Santiago Grisolía, un dels grans ambaixadors de la ciència valenciana / À Punt NTC

Santiago Grisolía García (València, 1923) serà probablement recordat com el millor ambaixador de la ciència valenciana. Metge i bioquímic, va convertir-se en un dels grans precursors de la divulgació científica i va elevar la ciència i la tecnologia a nivells internacionals. Era marcadament polifacètic i des dels múltiples llocs de responsabilitat que va ocupar al llarg d'una vida quasi centenària sabia moure's com un peix a l'aigua en tots els cercles: polítics, socials i culturals.

Grisolía, que ha faltat aquest dijous als 99 anys, ha mostrat sempre un enorme entusiasme per la ciència, però sense enlairar-se ni un mil·límetre de la realitat i de l'actualitat. Sobre aquesta ha donat, de fet, opinions en ocasions controvertides.

El maig de 2014 l'aleshores rei Joan Carles I li va concedir el títol de Marqués de Grisolía per la "prolongada i encomiable labor investigadora i docent", la "contribució al coneixement científic" i en reconeixement de la "real estima" del monarca.

Treballador incansable i entusiasta, ha intentat estar al peu del canó a pesar de l'evident deteriorament de la salut. El 7 de juny de 2016, quan es va fer públic el veredicte dels Premis Rei Jaume I, va ser la primera vegada en la història que cedia el testimoni de la lectura dels guardons, als 94 anys. Dotze dies després l'ingressaven a l'Hospital Clínic de València en trobar-se indisposat. Després d'aquest episodi, Grisolía va continuar acudint a diversos actes públics, encara que amb participacions cada vegada més limitades.

La mort el 20 de setembre de 2017 de la seua esposa, la també científica Frances Thompson, va suposar un colp dur per a Grisolía. Es van conéixer al laboratori de Kansas City, on ambdós investigaven. L'amor per la ciència els va unir i tingueren dos fills en comú.

Ciència des de València cap al món

Santiago Grisolía es va llicenciar en Medicina a la Universitat de València el 1944. Una beca del Ministeri d'Afers Estrangers li va donar l'oportunitat de la seua vida: viatjar als Estats Units per a estudiar allà. Encara que l'estada era inicialment per a un any, l'experiència americana es prolongaria durant més de tres dècades.

Al Departament de Bioquímica i Farmacologia de la Universitat de Nova York va ser el primer alumne espanyol de postdoctorat que va tindre el prestigiós científic Severo Ochoa. Grisolía sempre va fer gala d'haver sigut deixeble del Premi Nobel de Medicina i Fisiologia el 1959, amb el qual va mantindre una gran amistat. De fet, era depositari del seu testament personal i científic, i custodiava tant l'arxiu científic com la biblioteca privada de Severo Ochoa.

Després d'una llarga estada a Wisconsin, on va treballar com a professor i president del Departament de Bioquímica Molecular de la Universitat de Kansas i director del laboratori d'aquest centre, Grisolía va tornar a Espanya en 1977 per a fer-se càrrec de l'Institut d'Investigacions Citològiques de València. La seua tasca se centrava en matèries com l'enzimologia del metabolisme del nitrogen, el metabolisme de fosfoglicèrids, el recanvi i degradació de proteïnes i el control de la síntesi de la tubulina al cervell.

El 1988 el designaren president del Comité de Coordinació Científica de la Unesco per al Projecte Genoma Humà, un lloc des del qual va contribuir especialment a la divulgació científica del genoma humà i al fet que València es convertira en un dels centres neuràlgics on debatre el descobriment del mapa genètic, considerat un dels més importants avanços de la Humanitat.

L'experiència investigadora i preocupació per situar la ciència i tecnologia espanyola en l'àmbit mundial el va portar en les últimes dècades a promoure congressos internacionals i escriure llibres, com Viure per a la ciència, on criticava la falta de suport institucional i polític al desenvolupament de la investigació a Espanya. Sempre va opinar que el col·lectiu científic té l'"obligació" de comprometre's i respondre a temes relacionats tant amb la seua activitat com amb altres qüestions d'actualitat.

El 1990 li atorgaren el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica i cinc anys més tard, el 1995, era nomenat assessor del president de la Generalitat per a ciència i tecnologia. L'any següent es convertia en el president del Consell Valencià de Cultura, càrrec que ha ostentat fins que ha faltat aquest dijous.

Una flama "eternament jove"

Com a president executiu dels Premis Rei Jaume I, posats en marxa per la Fundació Valenciana d'Estudis Avançats i la Generalitat el 1989, va aconseguir portar a València any rere any desenes de premis Nobel i afermar un dels guardons amb més dotació econòmica de tot Espanya. Durant la cerimònia de la 32a edició, marcada per la pandèmia del coronavirus, el president de la Generalitat, Ximo Puig, va destacar "l'impuls entusiasta" de Santiago Grisolía, del qual va dir era una "persona eternament jove" i una "una llum permanent que irradia ciència des de València cap al món".

Des del Consell Valencià de Cultura —òrgan consultiu de la Generalitat— va donar suport a la declaració de la festa de bous com a bé d'interés cultural (BIC), va suggerir que els "bous al carrer" portaren llums en lloc de foc en les banyes, i va demanar que els incendis "intencionats" foren considerats un crim contra la Humanitat. També va insistir en nombroses ocasions en què els ministeris d'Educació i de Sanitat haurien de "desaparéixer" i es preguntava quina era la seua raó de ser si les transferències a les comunitats autònomes estaven ja fetes.

Una altra de les facetes va ser la literària: el 2009 va publicar la novel·la El enigma de los grecos, on entremesclava històries fictícies i autobiogràfiques de la mà de Peter Smith, un jove voluntari de les Brigades Internacionals que es trobava enmig d'una aventura relacionada amb un dels secrets millor guardats dels templers.

Et contem qui va ser Santiago Grisolía en un minut i mig

Rescatem imatges d'arxiu de la radiotelevisió valenciana per a resumir en poc més d'un minut la trajectòria d'aquest metge i bioquímic, que ha transcendit com l'ambaixador de la ciència valenciana.

També et pot interessar