La política valenciana i la comunitat científica destaquen el "llegat etern" que deixa Grisolía
Puig qualifica el bioquímic valencià de "far científic" de la Comunitat Valenciana, mentre que per a Mazón es tracta d'un "dels cervells més brillants" i Ribó reconeix que és "un dia trist per a la ciència"
La mort aquest dijous del metge i bioquímic valencià Santiago Grisolía, un dels precursors de la divulgació científica moderna a Espanya i molt conegut a la Comunitat Valenciana per ser l'impulsor i alma mater dels prestigiosos Premis Jaume I, ha colpejat al món de la ciència, la cultura i la política.
Una de les primeres reaccions ha sigut la del president de la Generalitat, Ximo Puig, que ha destacat de Grisolía que es tractava d'un "científic brillant" i el "far científic" de la Comunitat Valenciana. El cap del Consell s'ha compromés a cuidar el seu "llegat etern".
Des del Partit Popular, el seu president a la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón, i president de la Diputació d'Alacant, s'ha referit al científic com un "dels cervells més brillants" i, igual que Puig, ha destacat el seu llegat "inesborrable i per a sempre".
L'alcalde de València, Joan Ribó, també ha sigut dels primers a mostrar el seu pesar per la mort de Grisolía i ha dit que hui és "un dia trist per a la ciència" i li ha donat les gràcies al científic per deixar "tan valuós llegat".
Per la seua banda, el president de les Corts, Enric Morera, ha ressaltat la seua tasca pel patrimoni cultural valencià, mentre que la consellera d'Educació, Cultura i Esport, Raquel Tamarit, ha dit que ha sigut un dels investigadors de referència internacional. "Una bona persona, un valencià de la ciència i representant d'una de les nostres màximes institucions culturals", ha escrit a Twitter.
Diana Morant afirma que la bioquímica d'Espanya li deu molt a Grisolía
Des del govern espanol, la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, ha mostrat les seues condolences per la mort del professor Santiago Grisolía i ha recordat la seua contribució a la ciència espanyola. La ministra valenciana ha assegurat que la bioquímica d'Espanya li deu molt a Grisolía.
El món de la ciència i la cultura agraeix a Grisolía el seu amor per la investigació i el seu compromís amb el talent
Entitats de la societat civil i del món de la investigació i la cultura han lamentat la pèrdua del professor Santiago Grisolía i han valorat tant el seu "amor per la ciència" com el seu compromís amb el talent i amb les noves generacions.
Entre les reaccions en xarxes socials destaca la de la Fundació Princesa d'Astúries, que recorda que el bioquímic valencià va ser el seu Premi d'Investigació Científica i Tècnica en 1990, o la de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que ressalta la seua vida dedicada a la ciència i a la difusió del patrimoni i la cultura.
En la mateixa línia, el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques valora la carrera del professor i alma mater dels Premis Rei Jaume I per a la promoció de la investigació i el desenvolupament científic.
És una pèrdua que entristeix al Centre d'Investigació Príncep Felip, ja que Grisolía va formar part del seu patronat de Ciència i va estar al capdavant de l'Institut d'Investigacions Citològiques: "Gràcies per tot, professor".
"Gràcies pel teu exemple, els teus ensenyaments, el teu llegat i el teu amor a la ciència", coincideix la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària. També des del món de la medicina, el Col·legi Oficial de Metges de València està "profundament" apenat per la defunció de Grisolía, a qui va reconéixer amb la seua Medalla d'Or el 2015.
"Ningú en la Comunitat Valenciana ha fet tant per fomentar la ciència", proclama l'Institut de Biomecànica de València. En el pla universitari, la Politècnica de València lamenta aquesta mort i recorda que Grisolía va ser investit doctor honoris causa en aquesta institució el 1991.
La Fundació dels Premis Jaume I estava preparant una celebració commemorativa per al centenari de Grisolía
La Fundació Premis Rei Jaume I i la Fundació Valenciana d'Estudis Avançats han lamentat la defunció de Santiago Grisolía, president fundador d'ambdues, i recorden que el professor va dedicar tota la seua vida a la ciència.
Segons indica un comunicat d'aquestes fundacions, la Fundació dels Premis Jaume I estava preparant una celebració commemorativa per al centenari de Grisolía, que el gener de 2023 haguera complit cent anys.
"Si no pedaleges, caus" era la seua frase favorita per a indicar la seua necessitat de continuar una vida activa, el seu interés per eixir tots els dies de casa a complir amb els compromisos de la seua agenda, han recordat.
La Ciutat de les Arts i les Ciències: "la seua figura romandrà vinculada per sempre a aquest recinte"
La Ciutat de les Arts i les Ciències de València diu adeu al professor i president del seu comité d'experts Santiago Grisolía, i promet que "la seua figura romandrà vinculada per sempre a aquest recinte". "Santiago Grisolía, ànima de les Arts i les Ciències, va ser deixeble del Nobel Severo Ochoa i figura eminent de la investigació valenciana, espanyola i internacional", recorda el complex en un comunicat.
El Museu de les Ciències custodia i exhibeix bona part del seu llegat científic i personal, mentre l'auditori principal porta el seu nom. En la segona planta del Museu de les Ciències s'exposa la mostra dedicada a Grisolía amb els assoliments i guardons rebuts al llarg de la seua dilatada trajectòria científica.
En l'àmbit cultural, la Mostra Internacional de Cinema Educatiu valora el suport rebut pel també president del Consell Valencià de Cultura durant els anys del festival i "especialment, en les difícils primeres edicions" quan Grisolía va exercir com a mestre de cerimònies. També han lamentat la seua mort altres institucions, com la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, entre altres.
