Paul Preston: “A Espanya no es va imposar un procés de 'desnazificació', com sí que van fer a Alemanya, Itàlia i el Japó”

Paul Preston, el prestigiós historiador especialista en història contemporània espanyola, ha passat pels micròfons de Les notícies del matí per a conversar sobre memòria històrica a Espanya. L'últim llibre, Un pueblo traicionado: corrupción, incompetencia política y división social, condensa 40 anys d'investigació sobre la història del segle XX espanyol i parla d'una mena de desconnexió entre la realitat social i el poder polític al llarg de la nostra història recent.

Preston ens conta que la temàtica de la seua última publicació tampoc no és que es tracte d'un mal exclusivament espanyol: "La corrupció i la incompetència política són problemes universals". Explica que també afecten països europeus, nord-americans i tants altres, i rebutja les crítiques que l'assenyalen com un autor massa incisiu contra Espanya: "Jo he dedicat tota la meua vida professional a l'estudi d'Espanya i, per tant, escric sobre Espanya".

Sobre la Guerra Civil, com va tractar en particular en el seu llibre El holocausto español, Preston afirma que hi va haver víctimes en tots dos bàndols, però argumenta que "les famílies de les víctimes de dretes sí que podien expressar el seu dolor i saber on estaven els seus morts, cosa que no van poder viure les famílies republicanes". Així, valora els esforços de les agrupacions de memòria històrica i dels historiadors dedicats a aquest tema, però al mateix temps mostra preocupació amb la creixent reacció contrariada que encara hui mostren els partits de la dreta.

Concretant al País Valencià, l'historiador britànic qualifica d'"absolutament essencial" els treballs que s'han fet en els últims temps en diverses fosses valencianes per tal d'identificar les restes de les víctimes republicanes, com va ocórrer fa només uns mesos a Paterna.

A més, altres persones han pogut plantejar preguntes a Paul Preston. És el cas de Gema López, antropòloga física i forense, que li ha preguntat la seua opinió sobre els actuals "corrents negacionistes respecte a la barbàrie que va suposar el franquisme" i si pensa que cessaran en algun moment. Preston s'hi ha mostrat contundent: "Tots aquests esforços negacionistes són repugnants, no tinc una altra paraula", i ha afegit que són posicions que no fomenten de cap manera el consens i que no aporten més que "conseqüències molt negatives".

D'altra banda, Daniel Galán, net de Miguel Galán, afusellat el 1940 a Paterna, li ha preguntat a Preston sobre la recent creació de l’Associació Nacional Cultural i Històrica de Víctimes del Front Popular. L'historiador respon que durant el franquisme es va dur a terme un silenciament i una parcialitat centrada només en un bàndol que no es pot repetir: "Silenciar no és la solució. El que s’ha de fer és més investigació, docència, més publicitat del que passava en els dos bàndols i fer arribar les conclusions al gran públic".

Paco Roca, l'il·lustrador valencià autor de novel·les gràfiques que tracten la memòria històrica, li ha plantejat a Preston "què s'ha fet malament a Espanya perquè després de 40 anys de democràcia encara hi haja un combat per reescriure la història". L'autor britànic centra el problema en el fet que a Espanya no es va imposar el complicat procés de "desnazificació" que sí que van aplicar les forces democràtiques aliades a dictadures derrotades, com l'alemanya, la italiana o la japonesa: "En morir Franco i amb l’arribada de la democràcia, això va significar que hi havia generacions de persones convençudes de la veritat franquista i per tant ells i els seus fills continuen creient en això".

En aquest sentit, titla de "vergonya nacional" que l'Estat espanyol encara no haja reparat moralment ni econòmicament les víctimes ni els familiars de les víctimes dels assassinats i dels abusos del franquisme, i ho atribueix a "la força social del franquisme, que ara mateix segueix tan potent com abans".

Miguel Mezquida, arqueòleg de l'associació ArqueoAntro, ha llançat la pregunta sobre com poder sensibilitzar la societat sobre el treball de recuperació i reparació de memòria històrica. L'historiador destaca la importància de la docència, del treball del professorat als instituts, però també de la premsa, la qual -diu- ací com al Regne Unit "està dominada per la dreta" i imposa "obstacles molt grans" a l'hora de difondre les conclusions dels equips d'investigació històrica.

Paul Preston, de 75 anys, es queixa que l'edat no li deixa fer investigació de primera mà, com abans, quan anava als arxius i estudiava documents i més documents in situ. Així i tot, ens explica que fa tant com pot i, fent balanç de la seua carrera professional, que li agradaria ser recordat per la seua obra i les diferents històries que ha pogut desempolsegar.

Apassionat de la història espanyola, Preston admet que últimament la intensitat de la política britànica li acapara molt del temps i també gran part de les converses amb la seua dona, la també biògrafa del dictador Francisco Franco Gabrielle Ashford Hodges.