Orde de crida i cerca contra Txapote i altres tres etarres per l'assassinat del jutge Querol
En l'atemptat, a més del magistrat, que era l'objectiu, van perdre la vida el seu conductor, Armando Medina, el policia nacional Jesús Escudero i el conductor de l'EMT Jesús Sánchez
El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha acordat la “cerca, detenció i ingrés a la presó” dels excaps de la banda terrorista ETA Javier García Gaztelu, àlies Txapote, Ainhoa Múgica, Juan Antonio Olarra i de l'exintegrant de la banda Juan Luis Rubenach per l'assassinat amb cotxe bomba l'octubre de 2000 del magistrat del Tribunal Suprem Francisco Querol.
Fonts jurídiques han confirmat que aquesta decisió del titular del jutjat central d'instrucció número 5 és merament instrumental i executa les euroordes emeses a França perquè els investigats puguen ser escoltats en seu judicial.
En la resolució, l'instructor fa un repàs de l'atemptat, en el qual, a més del magistrat de la sala militar del Suprem, que era l'objectiu, van perdre la vida el seu conductor, Armando Medina, el policia nacional Jesús Escudero, i el conductor de l'empresa municipal d'autobusos (EMT) Jesús Sánchez. Trenta persones més van resultar ferides.
El magistrat recorda que, en el moment dels fets, la direcció de l'aparell militar d'ETA estava presumptament formada per Txapote, Múgica i Olarra. Rubenach, per part seua, hauria estat integrat en el comando Buruhauste, el que presumptament hauria executat l'atemptat.
El comando complia ordes de la direcció
El magistrat ha rebut recentment un informe d'intel·ligència de la Comissaria General d'Informació que revela que el comando Buruhauste d'ETA, responsable de l'assassinat amb cotxe bomba de Francisco Querol, complia ordres directes del comité executiu.
En aquest informe de més de tres-centes pàgines, els agents fan un repàs de la carrera delictiva de tots els caps de la banda terrorista en el moment de l'atemptat. En les seues conclusions asseveren que aquest comando “va seguir les instruccions dels seus responsables militars” i a més es va encarregar de desplegar “l'estratègia militar planificada per ETA a la capital d'Espanya durant el temps que va estar actiu (octubre de 1999-novembre de 2001)”.
La Guàrdia Civil emmarca l'assassinat de Querol en la nova estratègia acordada en 1997 “de manera col·legiada” per la direcció etarra d'iniciar una sèrie d'atemptats contra jutges, magistrats i fiscals, després de la caiguda en 1992 de la cúpula d'ETA a Bidarte (França).
