Les obres contra inundacions, l'assignatura encara pendent a la Ribera

La majoria de les actuacions previstes després de la pantanada, s’han descartat pel cost i només s’han fet tres preses de laminació a la conca del Xúquer

L'embassament de Tous és una de les escasses infraestructures per a evitar inundacions que s'han fet després de la tragèdia del 1982
L'embassament de Tous és una de les escasses infraestructures per a evitar inundacions que s'han fet després de la tragèdia del 1982 / À Punt NTC

La Ribera recorda aquesta setmana un dels episodis històrics més dolents. Aquells dies de l’octubre del 1982 en què desenes de pobles van quedar submergits davall de l’aigua després de trencar-se el pantà de Tous. Quatre dècades després de la catàstrofe més important de la comarca, que va deixar huit víctimes i més de 300 milions de pessetes, encara estan pendents moltes de les obres previstes per a pal·liar inundacions.

Responsables de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, l’organisme que regula les infraestructures hidràuliques de la conca, admetien aquesta setmana que els elevats costos de fer algunes de les obres, que preveien des de noves preses fins a la canalització d’alguns barrancs o la reconstrucció de les riberes dels llits, han paralitzat gran part de les solucions tècniques per a evitar que la Ribera torne a quedar negada per l’aigua.

Tot i que històricament les riuades han sigut recurrents al tram final del Xúquer, si alguna cosa evidencià la riuada del 1982 va ser que hi calia intervindre, amb l’ajuda d'infraestructures hidràuliques, per a intentar domar el cabal del Xúquer. Semblava un objectiu assumit per les administracions, després dels nombrosos danys i del risc humà que va evidenciar la pantanda o, poc després, el 1987 una altra riuada, però els pressupostos han posat fre a aquest propòsit.

Quin paper juguen els embassaments?

Com recordava aquesta setmana Miguel Polo, president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, pel que fa a les grans infraestructures, des del 1982 només s’han fet tres preses: la de Bellús, la d'Escalona i la de Tous, que han suposat un canvi important, però no suficient en matèria d’inundacions en la Ribera.

Amb aquestes preses, l’enginyeria ajuda a controlar els cabals dels rius. Els embassaments retenen part del cabal que els arriba, que han recollit aigües amunt, i van eliminant l’aigua, però a poc a poc, en un cabal menor del que entra. D’aquesta manera, es deixa anar l’aigua a poc a poc i s’eviten grans danys materials, danys menors dels que hi hauria si el llit baixara desbocat.

En el pla de defensa de les inundacions de l’any 2000 es contemplaven unes altres tres preses més de la conca, una al Cànyoles, una altra al Sellent i una altra al Magre, a més d’altres actuacions complementàries. Però els comptes van frenar la idea. Com apuntava Polo, aquest ambiciós pla pujava fins als mil milions d’euros, xifra que va fer “inviable” el projecte.

Per tant, les intervencions es van limitar a aquests embassaments, a la rectificació dels llits de l’Albaida i el Magre i la protecció dels llits en alguns trams de la Ribera Baixa, on es van haver de reforçar les motes que preserven els nuclis urbans, com és el cas d’Albalat de la Ribera.

Les pròximes actuacions

Per tant, i com admetia el president de la Confederació Hidrogràfica durant la presentació dels actes commemoratius del 40é aniversari de la pantanada, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha hagut de fer uns plans “realistes” i prioritzar les infraestructures essencials.

Per ara, es canalitzaran els barrancs de la Casella i Barxeta, als termes d’Alzira i Carcaixent, respectivament, dos municipis que tradicionalment pateixen inundacions en desbordar-se els llits que es carreguen a les parts altes del terme i busquen desaiguar al Xúquer. De fet, les últimes van ser fa uns dies. Els detalls d’aquests projectes es coneixeran dimecres, en un acte previst a Algemesí.

A més, prompte s’adjudicarà la redacció del projecte de l’embassament de Montesa, per a regular les aigües del Cànyoles, i que està previst ubicar entre Montesa i Vallada. Tot i aquest pas en ferm, només suposa la redacció del projecte de construcció. La materialització de la presa queda lluny.

Tot i el retard en les obres per a previndre inundacions en la Ribera, el degà del col·legi d’enginyers de camins, ports i canals, Javier Machí, en l’acte de presentació de les activitats commemoratives de la pantanada, obria una porta a la reflexió i recordava que els episodis de pluges extremes es repetiran, de manera recurrent en el futur, per tant, cal estar preparats. En conseqüència, si l’enginyeria està i la intenció també, només faltarà la inversió.

També et pot interessar