La mort (i la vida) més enllà dels cementeris de formigó: el nou paradigma funerari

El sector funerari encara un canvi social i s'obri a opcions menys tètriques i més verdes

Urn cinerària biodegradable feta de pòsit de café recuperat dels bars d'Alginet (Ribera Alta)
Urna cinerària biodegradable feta de pòsit de café recuperat dels bars d'Alginet (Ribera Alta) / ECO Invéntame

No hi ha alternativa a la mort, però hem de trobar noves formes de gestionar-la per tal de naturalitzar el que és inevitable i de cara a un futur mediambientalment sostenible. Parlem amb José Vicente Aparicio, president de Funermostra, la fira de referència de productes i serveis funeraris, que se celebra cada dos anys a la ciutat de València. L’última edició va estar enfocada principalment en el canvi social i la relació del sector amb l’emergència climàtica.

Aparicio ho té clar: "Hem de trencar amb l’angoixa". Ens parla d’un canvi de concepte social que, des de fa uns anys, està trencant amb els lligams religiosos i culturals que ens han fet entendre tradicionalment la mort com un assumpte tètric. Aquesta tendència es reflecteix en les dades que indiquen un augment dràstic de la incineració en detriment de la inhumació. Segons la Panasef (Associació Nacional de Serveis Funeraris), el 2005 la incineració a Espanya representava només un 16%. En canvi, en l'últim informe publicat el 2019, la xifra ja superava el 44%, amb els índexs de les grans ciutats per damunt del 50% i fins i tot del 70% en alguns casos.

En lloc de centrar-se en la mort, el que vol fer ara la gent és retre homenatge a la vida José Vicente Aparicio - president de Funermostra

Però aquest canvi conceptual va molt més enllà de l’elecció entre soterrament o incineració. José Vicente Aparicio explica que, siga per motius espirituals o econòmics, la societat s’està obrint a alternatives amb què acomiadar-se dels éssers estimats de la manera més amable possible: "La gent està deixant de centrar-se en la mort per a retre homenatge a la vida".

Així, Funermostra presenta alternatives més amables que el concepte tradicional de les necròpolis amb corredors plens de nínxols. Per exemple, proposen una alternativa "més naturalitzada" en forma de bassal, que pot ser simplement una zona més o menys extensa afegida als terrenys de qualsevol cementeri actual. Es tracta d’un estany on es depositen les urnes cineràries fetes de materials orgànics, les quals imiten pedres i conformen un paisatge ple de vida on brollen l’aigua i la vegetació.

Estany funerari com a proposta de record naturalitzat
Estany funerari com a proposta de record naturalitzat / Funermostra

La vida futura ha de ser sostenible

Des de Funermostra mostren preocupació per l’emergència climàtica i defensen que el sector funerari ha de participar activament a reduir la petjada ecològica. Aparicio ens explica que els cementeris són espais de molt de trànsit i que generen molts residus sovint contaminants. Des dels materials i revestiments dels contenidors dels cossos o cendres, fins als milers de flors de plàstic que decoren les tombes. Tots tenen alternatives sostenibles i, segons Aparicio, abans o després ha d’arribar el moment en què es legisle per una gestió més verda dels residus funeraris. L’objectiu de Funermostra és ser-ne pioners: "Abans que siga obligatori, ens hi avancem", anuncia el president.

Precisament en l’última edició de la fira l'octubre passat a València, una de les propostes que més va cridar l’atenció va ser la d’ECO Invéntame, una cooperativa valenciana de dues dones d’Alginet que han dissenyat una urna cinerària completament biodegradable. Es tracta d’un recipient fet exclusivament del café recuperat dels bars del poble i que pot desfer-se amb l’aigua de la mar en menys de dues hores o soterrar-se per a convertir-se en compost i donar vida a un arbre. Un exemple impecable d’economia circular, ja que, com ens conta Ana Carbonell, una de les sòcies de la cooperativa, “el poble també es beneficia perquè li llevem càrrega de la gestió de residus”. Segons calcula ECO Invéntame, en un any han reciclat pràcticament una tona de café consumit al municipi, estalviant al consistori la gestió.

Fins fa relativament poc estàvem soterrant quasi de la mateixa manera que ho feien els egipcis i ara la gent reclama nous protocols i espais José Vicente Aparicio - president de Funermostra

Traure energia dels cementeris

Altres iniciatives apunten cap a la rendibilitat ecològica de les necròpolis. L’Ajuntament de València anunciava el desembre passat que construirà el parc fotovoltaic urbà més gran d’Espanya i ho farà, precisament, en el sostre dels cementeris de la ciutat. Anomenat “Requiem in power”, aquest projecte començarà a produir electricitat abans que acabe el 2022 i servirà tant per a l’autoconsum dels equipaments municipals com per a l’abocament de l’excés a la xarxa general. A més, segons ens conta Alejandro Ramón, regidor d’Agricultura, Emergència Climàtica i Cementeris, s’estudien altres aprofitaments del volum d’energia que es generarà: "Volem que aquestes plaques solars estiguen a la disposició directa de la ciutadania per poder compensar el consum a les cases".

Siga per a trobar la millor rendibilitat econòmica i mediambiental, siga per a poder fer front de la millor manera possible a la pèrdua d'algú que estimem, el sector funerari està obert a propostes alternatives que contrasten amb tradicions quasi mil·lenàries, perquè, com diu José Vicente Aparicio, "fins fa relativament poc estàvem soterrant quasi de la mateixa manera que ho feien els egipcis i ara la gent reclama nous protocols i espais".

També et pot interessar