Monòver rescata la memòria de les víctimes del franquisme

Aquest diumenge s'han inaugurat monuments amb plaques commemoratius al cementeri i a la plaça de bous de la localitat

La plaça de bous de Monòver va arribar a tindre 1.200 represaliats / À Punt NTC

Monòver (Vinalopó Mitjà) ha retut homenatge aquest diumenge a les víctimes represaliades per la dictadura franquista i el nazisme amb la inauguració de monuments commemoratius al cementeri i a la plaça de bous de la localitat, dos espais marcats per l'empremta del règim.

La plaça de bous de Monòver, entre abril i novembre del 1939, es va convertir en camp de concentració, on les persones detingudes pel bàndol franquista romanien a l’espera d’entrar en presó.

Algunes d’elles, com el besavi de Lourdes Pastor, van ser afusellades: "Van anar a buscar-lo a ell i al germà, els van conduir a la plaça de bous per a empresonar-los i fer-los passar pels consells de guerra".

Els van executar en una paret a la porta del cementeri i van llançar els cossos a una fossa comuna, però les excavacions dutes a terme el 2020 per a trobar les restes no van donar resultats.

Glicerio Sánchez, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat d’Alacant, creu que la fossa va ser destruïda "durant unes obres executades a principi dels anys huitanta" per l’ajuntament de Monòver.

El monument que s’ha inaugurat aquest diumenge al cementeri es compon de 26 plaques que volen rescatar la memòria d’aquestes víctimes del règim. A la plaça de bous s’han instal·lat altres dotze plaques que reten homenatge a totes les persones empresonades en aquell espai, així com les que van ser deportades a camps de concentració nazis.

Només un dels afusellats, Luis Poveda, descansa al costat dels seus. El seu fill va botar la tanca del cementeri la mateixa nit de l'afusellament i va robar el seu cos, que va amagar fins a l'arribada de la democràcia.

També et pot interessar