La Meditadora, el símbol d’unes Falles resilients

La història de La Meditadora, la falla municipal de la ciutat de València, obra de José Ramón Espuig, Manu Martín i Escif, és un recorregut per la lluita del sector faller des que es va declarar la pandèmia de coronavirus, fa díhuit mesos, fins a les atípiques falles d’aquest setembre.

La maqueta es va presentar oficialment a finals de l’any 2019 i es va construir als tallers de la Ciutat de l'Artista Faller de València. Al març de 2020, les peces van arribar a la plaça de l'Ajuntament. La idea original era que la falla rodara 360 graus cada dia, perquè des de totes les perspectives es poguera vore la seua cara de pau i serenitat. Però la declaració de l'estat d’alarma el 14 de març i la cancel·lació de les Falles van impedir que es poguera completar la Plantà de la figura. 

Els artistes fallers li van col·locar una mascareta gegant i la van convertir així en un símbol dels temps que havien d'arribar. La figura va veure els carrers buits durant els mesos de confinament domiciliari i també com li separaven el cap del cos per a cremar-lo, davant dels ulls atònits de milers de ciutadans apegats a les pantalles. Va ser la primera Cremà a porta tancada de la història, sense públic i amb pluja.

Durant catorze mesos, va estar tancada en un magatzem de la Marina, fins que van arribar les anòmales Falles de setembre. Encara que els creadors pensaren que una Meditadora mutilada no era el projecte que havien somiat, les millors mans la posaren a punt i va fer un últim trasllat, el quart, per a tornar a la plaça que la volia veure regnar. 

Sense mascareta, encara li quedava per viure una nit de la Plantà infernal, amb un diluvi que li ha deixat una ferida molt visible i amb la qual ha continuat avant aquests dies. Aquest diumenge, durant la Cremà de les Falles de 2021, finalitza el periple de la falla que s’ha convertit en un símbol de les falles de la resiliència, amb el lema "Açò també passarà".