El Suprem tanca el debat sobre el nom del poble de Villanueva de Castellón
Rebutja el recurs de l'Ajuntament i el municipi de la Ribera Alta torna a la nomenclatura original en castellà
Una sentència del Tribunal Suprem ha tancat el debat sobre el nom del poble de la Ribera Alta: Villanueva de Castellón. Ha inadmés el recurs de l'Ajuntament contra la sentència del TSJ que va tombar "Castelló". Esta resolució ja no admet recurs. El motiu és la confusió amb Castelló de la Plana.
El Tribunal Suprem (TS) ha acordat la inadmissió a tràmit del recurs de cassació de l'Ajuntament de Castelló contra la sentència de la secció quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de la Comunitat Valenciana. Eixa resolució del TSJ va anul·lar el decret del Consell pel qual es va aprovar el canvi de denominació del municipi valencià de Villanueva de Castellón per 'Castelló'.
Així ho ha acordat en una sentència del 4 de novembre avançada per 'El Periódico de Aquí' i consultada per Europa Press, en la qual assenyala que la inadmissió a tràmit del recurs s'acorda perquè l'alt tribunal valencià va interpretar el Decret 69/2017 de 2 de juny, del Consell, de regulació dels criteris i procediment per al canvi de denominació dels municipis i altres entitats locals de la Comunitat Valenciana. El TS té vedat interpretar i aplicar dret autonòmic segons l'article 86.3 de la Llei reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
Per tant, assenyala el TS en una decisió contra la qual no cap recurs que esdevenen "instrumentals" les normes de dret estatal al·legades com a infringides per la part recurrent --l'Ajuntament de la localitat valenciana de Castelló--. A més, afig que han de quedar en este cas excloses les qüestions en què esta part manifestava la seua "discrepància" amb el resultat valoratiu de la prova fet pel TSJCV.
El TS subratlla en l'acte que la sentència del TSJCV va considerar acreditat, després de la valoració de la prova, que la nova denominació municipal 'Castelló' de la localitat valenciana generava un "risc real i efectiu de confusió" amb 'Castelló de la Plana' i que s'havien produït errors en la identificació entre administracions públiques. S'han registrat més de 400 registres d'entrada erronis a l'Ajuntament de la Ribera.
Confirma la sentència de març del 2025
L'alt tribunal valencià va anul·lar el març del 2025 el decret 112/2020, de 4 de setembre, pel qual el Consell va aprovar el canvi de denominació del municipi valencià de Villanueva de Castellón per la forma exclusiva en valencià 'Castelló', després de constatar, a partir d'un informe elaborat pel secretari general de l'Ajuntament de Castelló de la Plana, que el nou topònim podia produir i havia generat ja "confusions" en la ciutadania i distintes administracions entre la capital de la província castellonenca i la localitat ubicada a la comarca de la Ribera Alta, a la província de València.
"La nova denominació del municipi pot produir confusions en l'organització dels servicis públics i, de fet, ja les ha produïdes en relació amb l'Ajuntament de Castelló de la Plana, donant lloc a nombrosos errors en la identificació de les respectives administracions públiques per part de la ciutadania, la Generalitat Valenciana i la Mesa de les Corts Valencianes", precisava el TSJCV en la seua resolució.
La sala va concloure que eixa circumstància suposava "un límit infranquejable al canvi de denominació del municipi", tal com "resulta de la normativa i jurisprudència d'aplicació".
Amb això, estimava els recursos contra el decret del Consell interposats pel mateix Ajuntament de Castelló de la Plana, la Federació Coordinadora d'Entitats del Regne de València i tres particulars.
El motiu que va portar la sala a anul·lar la decisió del Consell, a partir de la prova practicada en el procediment, és l'evidència que s'ha "traspassat" el límit previst en l'article 4.5 del Decret 69/2017, "relatiu al risc de confusió en la identificació de les administracions públiques, de forma real, significativa i no testimonial".
Així es recollia en un informe del secretari general de l'Ajuntament de Castelló de la Plana, que acreditava l'existència de 474 registres d'entrada que anaven dirigits al seu consistori però havien sigut presentats per error a la seu electrònica de l'Ajuntament de Castelló (València) entre el 30 de març i el 10 de juny del 2021.
Eixe document, a parer del TSJCV, constituïa "la constatació sobre una determinada realitat emesa per qui té legalment atribuïdes funcions de fe pública en l'àmbit de l'Administració Local" i esta constatació resultava "determinant" en la seua decisió.
