Els embarbussaments, un joc de paraules que continua ben viu
Els experts reivindiquen el valor pedagògic i literari dels travallengües, que ajuden a millorar la pronunciació i a dominar els sons més difícils del valencià
"Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat". Qui no ha repetit alguna vegada este embarbussament? Els també anomenats travallengües formen part de la memòria col·lectiva i de la tradició oral, i continuen sent una eina útil per a aprendre a parlar millor. Este 8 de novembre, Dia Mundial dels Embarbussaments, estos jocs de paraules reivindiquen el seu lloc en les aules i en les cases.
La dificultat per a pronunciar-los no és casualitat: és precisament la seua raó de ser. Segons Joan Borja, director de la Càtedra Enric Valor de la Universitat d'Alacant, són "un instrument de la pedagogia" que tradicionalment s'ha utilitzat a l'escola per a treballar la locució, l'ortoèpia i l'articulació dels fonemes més complicats d'una llengua.
Una funció que no s'ha perdut amb el pas del temps. Els mestres continuen recorrent als embarbussaments per a millorar la pronunciació de l'alumnat, fins i tot en les classes d'idiomes estrangers. Així ho explica Maria Sanchis, cap de la Unitat d'Estil i Recursos Lingüístics d'À Punt, que destaca que estos jocs continuen molt presents tant a casa com a l'escola.
A Rafal, al Baix Segura, els escolars ho han demostrat posant a prova la seua habilitat amb alguns dels travallengües més coneguts, com el dels setze jutges o el de la pluja: "Plou prou, però per al poc que plou, plou prou".
Més enllà de l'aprenentatge, els embarbussaments són també una mostra de creativitat literària. L'escriptor Víctor G. Labrado recorda que formen part de la literatura de transmissió oral i d'una tradició en què combinar sons era també una habilitat pròpia dels poetes.
A més, alguns d'estos jocs de paraules tenen un valor especial per a la identitat lingüística. És el cas de "setze jutges", una combinació de sons que posa en relleu fonemes propis del valencià que no es pronuncien igual en castellà. Una expressió que també va donar nom al grup de cantautors de la resistència antifranquista.
Repetir, equivocar-se i tornar-ho a intentar. La fórmula continua sent la mateixa. Perquè, quan es tracta d'embarbussaments, la pràctica fa el mestre i, a força de repetir, s'aconseguix una pronunciació divina.
