La renda de la Comunitat Valenciana, carrer a carrer

L’Atles de distribució de la renda de les llars, publicat per l’Institut Nacional d’Estadística, dibuixa enormes desigualtats

Mapa de la renda de les tres capitals valencianes
Mapa de la renda de les tres capitals valencianes / Marta Galindo

La distribució de la riquesa a la Comunitat Valenciana experimenta enormes variacions, no només entre municipis, sinó entre veïns del mateix barri. És el que es pot observar en l’última actualització de l’Atles de distribució de la renda de les llars, publicat per l’Institut Nacional d’Estadística, i que mostra la renda per càpita per seccions censals, xicotetes àrees on viuen entre 1.000 i 2.000 persones que tenen el mateix col·legi electoral. La renda

La renda mitjana per persona és un indicador econòmic que s'utilitza per a mesurar la riquesa d'un país, ciutat o, en aquest cas, secció censal, i es calcula dividint tots els ingressos o rendes que entren una llar pel nombre de persones que hi habiten. Cal diferenciar-la d'altres indicadors que mesuren si la distribució de la riquesa entre habitants del mateix municipi és equitativa o no, com l’índex de Gini. A la Comunitat Valenciana, la mitjana de la renda per càpita neta va ser durant 2018 (l'últim any del qual l'INE ofereix dades) de 10.965 €.

Segons l’atles, la renda mitjana per persona a Bétera (Camp de Túria), una localitat de vora 24.000 habitants era en 2018 de 14.000 €, però la variació entre la secció més rica i la més pobra dins d’aquest municipi és de més d’un 90%. Així, en la secció 6, que coincideix bàsicament amb la urbanització de Torre en Conill, la renda per persona puja fins als 29.097 €, mentre que en la secció 4, la del nucli més antic, no hi arriba ni a un terç, amb 8.489 €.

Bétera forma part d’un dels eixos més rics de la Comunitat Valenciana. Es tracta dels municipis del Camp del Túria i l'Horta, que han experimentat un creixement important en els últims anys en forma d’urbanitzacions. L’altre eix són els municipis al voltant de Sagunt (Camp de Morvedre), entre els quals destaca Puçol, amb una renda per càpita de 24.741 €. 

Altres patrons geogràfics que s’observen és que els municipis situats als extrems del territori, sobretot al sud, presenten rendes més baixes o que la riquesa està més representada al litoral que a l’interior de la Comunitat Valenciana. En el següent mapa es pot consultar la renda per càpita per seccions censals:

València

Al cap i casal els districtes més rics són l’Eixample i el Pla del Real, els quals són el centre geogràfic i socioeconòmic de la ciutat. Les tres seccions censals que coincideixen pràcticament amb els voltants del mercat de Colom i la Gran Via, a l’Eixample, presenten una renda per càpita neta de 32.242 €, la més alta de tota la Comunitat Valenciana. A més són les seccions censals més riques de tota d'Espanya si excloem a les províncies de Madrid i Barcelona. Una xifra que contrasta amb la renda per càpita dels barris que conformen el districte dels Poblats Marítims (el Cabanyal, el Grau, Natzaret, Malva-rosa i Beteró).

Castelló de la Plana

A Castelló de la Plana, la renda per càpita és major als barris situats al centre i a l’est de la ciutat, així com el districte del Grau, mentre que les rendes més baixes es presenten als barris o seccions censals del districte nord, situats a la perifèria. També tota la zona del districte sud que hi ha entre l’avinguda de València i la séquia Major.

Alacant

A Alacant els barris amb la renda per càpita més alta són els que estan al centre de la ciutat i el barri d’Eixample Diputació. També destaca la zona del cap de l'Horta, una zona residencial del barri de la platja de Sant Joan, on la renda per càpita neta és de 20.122 €.

Per contra, els barris de les Carolines Altes, Nou Alacant, la Mare de Déu del Carme i la Colònia Requena, especialment, presenten les rendes més baixes de la ciutat, amb xifres que ni tan sols arriben als 4.000 € de mitjana. 

El creixement explosiu en la renda de Benifairó de la Valldigna i Tavernes

Entre els canvis més significatius hi ha els de Tavernes (+119%) i Benifairó de la Valldigna (185%), a la Safor, en les quals la renda s'ha duplicat i quasi triplicat, respectivament, fins als 30.682 euros de mitjana que l'INE atribueix a aquesta última localitat. La població de Benifairó, de poc més de 1.500 habitants, ha passat en uns anys de 10.000 euros de mitjana a atresorar la renda neta més alta de fora de la ciutat de València, superant la d'alguns dels municipis més rics de Madrid i Barcelona.

També et pot interessar