Més de la meitat dels municipis valencians han perdut població en l'última dècada

El despoblament s'ha accentuat a l'interior de Castelló, on cinc municipis perden veïnat cada any.

Municipis valencians que perden i guanyen població respecte de 2011
Municipis valencians que perden i guanyen població respecte de 2011 / Elaboració pròpia a partir dels mapes de l'Institut Cartogràfic Valencià

La Comunitat Valenciana perd població. Ho fa des de fa deu anys, i abans de l'impacte del coronavirus. En el començament de 2020 hi residien 5.057.353 de persones, prop de 60.000 menys de les que ho feien el 2011, quan n'hi habitaven 5.117.190. El 67% dels municipis valencians ha perdut població des de 2011, en contrast amb les 78 localitats que n'han guanyat, segons el balanç de l'Institut Valencià de Cartografia a partir del padró de l'Institut Valencià d'Estadística.

El despoblament s'ha accentuat especialment a les comarques de l'interior nord. Els Ports, l'Alt Maestrat i l'Alt Millars figuren entre les comarques menys poblades al territori. La quarta és la Vall de Cofrents, a l'interior de València.

A la província de Castelló corresponen també cinc dels sis municipis que han perdut població cada any des de 2011: Culla i Benassal (Alt Maestrat), Xert (Baix Maestrat), Aiòder (Alt Millars) i Ribesalbes (Plana Baixa). Completa la llista Millars (Canal de Navarrés), a l'interior de València.

El cap de l'Institut de Cartografia, Xavier Navarro, adverteix que alguns d'aquests municipis han perdut el 41% de la seua població en una dècada. El fenomen és conegut. Any rere any, la gent jove emigra a la ciutat. Una majoria ja no torna i als pobles, que es queden amb una població envellida i sense relleu generacional.

El catedràtic de Geografia de la Universitat d'Alacant, Jorge Hermosilla, veu el despoblament com un problema estructural de la Comunitat Valenciana i no només de les zones interiors. “Tenim una població envellida. Únicament creix des del punt de vista comarcal aquella que rep fluxos migratoris, no per creixement vegetatiu”.

Contradient la tendència a la baixa, dos eixos han guanyat població. El municipis del Camp del Túria i l'Horta creixen com a alternativa residencial a l'àrea metropolitana de València i per l'impacte de les urbanitzacions. El segon és el triangle d'influència que formen a Alacant, Sant Pola, Elx i Guardamar del Segura.

La província de València lidera el rànquing de localitats que més han crescut proporcionalment en els últims deu anys; Alboraia i Foios a l'Horta; la Pobla de Vallbona i Sant Antoni de Benaixeve al Camp de Túria; i Almussafes a la Ribera Baixa. A la llista també hi ha Sant Vicent del Raspeig (Alacantí), que ha incorporat més de 4.500 persones en els últims deu anys, per influència de l'àrea metropolitana d'Alacant, i frega ja els 60.000 habitants.

Els experts anticipen la possibilitat d'un canvi de tendència en els fluxes de població, quan se supere el coronavirus. La crisi sanitària ha motivat el desplaçament de milers de famílies fora dels nuclis urbans i molts municipis menuts veuen en aquesta emigració la possibilitat de guanyar més població estable.

També et pot interessar