Lluitar contra la desertificació mitjançant la moda sostenible

El sector tèxtil és el causant de la contaminació del 20% de l'aigua del planeta i suposa un risc per a la recuperació de les terres degradades

La pandèmia ha sigut l'impuls definitiu per a la sostenibilitat
La pandèmia ha sigut l'impuls definitiu per a la moda ètica / Shutterstock
Raquel Amores
17 de juny 2021 - 18:50

A la Comunitat Valenciana, el volum de superfície sense cultivar és el més alt d'Espanya i va augmentar només l’any passat en 1.335 hectàrees, un 0,83%, tal com apunten en el seu balanç agrari les dades del Ministeri d'Agricultura facilitades per l'Associació Valenciana d'Agricultors.

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial contra la Desertificació i la Sequera (DDD), les Nacions Unides han organitzat un acte via streaming per a conscienciar a la població sobre la problemàtica derivada de la manca d'aigua al planeta, centrant el debat enguany en el repte que suposa convertir les terres degradades en terres saludables.

Tot i estar enmig d'una pandèmia mundial, l'ONU assenyala que "en tot el món, han augmentat les demandes d'una recuperació ecològica" i insisteix en el fet que "invertir en activitats que protegeixen i restauren els ecosistemes naturals impulsarà també la recuperació de la Covid-19 per a les comunitats, països i economies d'arreu del món".

En aquest sentit, preocupa especialment la indústria tèxtil, que ocupa la segona posició quant als sectors més contaminants tant pel que fa a l'entorn productiu que els envolta com pel que respecta a la quantitat de residus generats, és, a més, una indústria que amenaça directament la desertificació pel gran consum hídric en els processos de producció, que suposen el 20% de la contaminació industrial d'aigua. Segons l'ONU, només per a fer uns pantalons vaquers, se'n gasten més de 7.500 litres sumant el tractament tèxtil i el tintat.

Del fast fashion a l'slow fashion

Els últims estudis quant a la contaminació en el procés de producció de tèxtils de la revista Nature Reviews Earth & Environment de 2021 revelen que, al llarg dels darrers anys, s'ha disparat la venda de roba —fins i tot s'ha duplicat el seu pes productiu— a l'hora que ha disminuït la qualitat i el preu de les peces. Es tracta de l'anomenada fast fashion, un concepte contemporani que fa referència al disseny i a la compravenda de roba en funció de tendències passatgeres, produint col·leccions senceres en poc de temps i amb materials d'escassa qualitat per a un consum "de gastar i tirar" que, inevitablement, obri pas a un debat social i polític quant a l'impacte ambiental que això suposa.

De les aproximadament 990.000 tones de tèxtils que van a parar als contenidors d'Espanya cada any, només el 10% es replega per separat per a la reutilització o el reciclatge després d'una mitjana de 7 a 10 usos per peça. A la Comunitat Valenciana es recullen el 16,03% dels residus tèxtils derivats d'aquesta forma de consum massiu, i és una de les comunitats autònomes amb major ràtio de col·lecta després del País Basc i Navarra.

Sobretot a partir de la pandèmia, aquesta situació sembla haver patit un canvi significatiu. En l'acte virtual celebrat el maig de 2021 sobre moda intel·ligent del futur organitzada per Startup València, fundadors de diferents start-ups del món tèxtil entre els quals es trobava Carmen Silla, directora de Màrqueting de Jeanologia —l'empresa valenciana premiada pel seu compromís amb la moda ètica—, coincidien que la pandèmia ha sigut l'impuls definitiu per a la sostenibilitat i la digitalització dins del marc productiu a la indústria tèxtil, tal com ha passat en el cas de Monbow i altres empreses valencianes emergents en ple confinament.

El verd està de moda en tots els àmbits del dia a dia, ha convertit l'slow fashion en la nova aposta de grans i petites empreses: una manera més conscient d'entendre la moda de forma ètica i respectuosa amb el medi ambient i amb els treballadors en què es busca reformular els principis que planteja la fast fashion assegurant, entre altres qüestions, la qualitat de les peces de roba perquè siguen perdurables en el temps. Cristina Ordozgoiti, creadora de la Russafa Fashion Week de València, insistia a Les notícies de la nit d'À Punt que "no s'ha d'estrenar cada setmana, no cal comprar una samarreta perquè coste 3 euros; per què no comprar-ne una bona que et dure una temporada llarga?".

Grans multinacionals ja s'han sumat a aquest corrent sostenible mitjançant col·leccions ecofriendly amb vista d'ampliar l'oferta de cara als pròxims anys. Jeanologia, l'empresa de València en què confien per a aquesta tasca diverses companyies, va estalviar durant 2020 més de 15,4 milions de metres cúbics d'aigua. Malgrat tot, la majoria de multinacionals continuen lligades a la fast fashion, i és reveladora la quantitat de roba a baixos preus que venen i el consumisme massiu que arrosseguen esdeveniments com el Black Friday.

Davant aquesta situació, altres empreses més menudes lluiten per fer-se un lloc al sector a partir de propostes sostenibles en un entorn tan competitiu com el tèxtil, un tema que s'ha tractat recentment al magazín d'actualitat El dia À Punt, en què es va parlar de roba fabricada amb criteris de sostenibilitat i de respecte als drets laborals amb els creadors de Ubeefe, amb La Repartidora, i amb la xarxa Campanya Roba Neta.

Moda ètica a la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana disposa de tot un seguit d'empreses que aposten per la sostenibilitat tant en els processos de producció, com mitjançant el reciclatge de peces i el fenomen vintage, un boom que ha propiciat l'èxit de les conegudes com tendes de segona mà o d'intercanvi de roba. Al barri del Carme de València, punt cèntric en el qual coexisteixen multitud de comerços amb aquesta mateixa ètica, empreses com El Miracle proposen els armaris circulars com una manera d'allargar la vida útil de la roba, i és a més una oportunitat per a explorar la moda kitsch, camp o cheugy de la qual parlem en Podríem fer-ho millor.

L’empresa Teixits Royo, ubicada entre l'Alcúdia i Picassent, és experta en l’estalvi d’aigua en la fabricació de tèxtils. Ha sigut pionera a nivell mundial en la utilització d’una tecnologia innovadora per a no gastar ni una gota d’aigua en el procés de tint dels texans enfront de la gran despesa mediambiental que suposa la fabricació d’aquesta peça de forma convencional, i això l'ha portada a guanyar el premi de la Cambra de Comerç de València.

I si parlem de disseny sostenible valencià, cal mencionar la puçolenca Sonia Carrasco, que ha triomfat a partir de l'aposta per la moda ètica arreu del món, convertint-se en una firma habitual de les desfilades de Londres o Barcelona. A més, per a conscienciar sobre el perill climàtic que corre el planeta, les col·leccions de la dissenyadora de Puçol tenen nom de coordenades d’espais en risc mediambiental.

No falten opcions per a estar a la moda de forma sostenible a la Comunitat Valenciana, es tracta d’investigar i trobar l'opció que més s’ajuste a la situació i les preferències de cadascú. Inclús hi ha iniciatives que van un pas més enllà com Pa i Roses,  un projecte cooperatiu entre Xàtiva i Granada que va nàixer durant el confinament com un espai de moda sostenible i que, a més de produir roba, imparteix tallers de reciclatge i costura dirigits a persones amb risc d'exclusió social.

La lluita contra la desertificació és un camí que passa per la presa de consciència ciutadana sobre aquells hàbits de consum que són nocius per al medi ambient, però també és important el compromís polític i de les indústries per adaptar-se a noves formes de producció i sostenibilitat. La cura del planeta és una responsabilitat de tothom, i requereix atendre la situació mediambiental, cuidant la Terra ara per a cuidar-nos a nosaltres de cara al futur, procurant fomentar la innovació i apostant per criteris de reutilització i durabilitat per a minimitzar els residus . La moda pot ser passatgera, però Terra només n'hi ha una.

També et pot interessar