La lluita contra l'Alzheimer, pendent de l'aprovació de nous medicaments
Neuròlegs asseguren que estem davant d'un "canvi de paradigma" en el tractament de la malaltia de l'oblit
La medicina encara no té respostes exactes per a conéixer les causes que hi ha darrere de l'Alzheimer, però és la malaltia neurodegenerativa més freqüent que hi ha. Aproximadament el 60% de les demències estan causades per esta patologia, que afecta a tot Espanya més de 800.000 persones i vora 36.000 a la Comunitat Valenciana, segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) i la Vicepresidència i Conselleria de Serveis Socials. Malgrat que les tècniques de diagnòstic i els tractaments han avançat molt, de moment no hi ha cura efectiva. La porta a l'esperança l'obrin els nous medicaments desenvolupats en els últims anys que, tot i que no poden revertir la malaltia de l'oblit, sí que han demostrat eficàcia per a mitigar i retardar els símptomes. També són fonamentals per a millorar la qualitat de vida dels i les pacients, sobretot en les primeres etapes.
Segons veus expertes consultades per À Punt Notícies, estem davant d'un "canvi de paradigma" en els tractaments contra l'Alzheimer. Per primera vegada, hi ha fàrmacs específics que funcionen perquè ajuden a eliminar les plaques de beta amiloide, una proteïna que s'acumula al cervell dels pacients abans que aparega la malaltia i, d'esta manera, aconsegueixen alentir-ne l'avanç en les fases inicials. Són medicaments innovadors, producte de la investigació de les darreres dècades, però de moment només estan disponibles a determinats països com els Estats Units, el Regne Unit, la Xina o els Emirats Àrabs.
A la Unió Europea és l'Agència Europea de Medicaments (EMA) qui ha de donar llum verda als compostos per a tractar malalties, i el rebuig recent al lecanemab —com s'anomena el primer fàrmac que ha demostrat eficàcia per a retardar l'Alzheimer— per considerar que el balanç entre risc-benefici és desfavorable ha posat en alerta els professionals de la neurologia. És a dir, que els potencials riscos derivats del tractament —associats a efectes secundaris que pot ocasionar—, encara que baixos, no compensen perquè la teràpia no cura el malalt. Esta preocupació ha calat en el col·lectiu i és un dels missatges clau que traslladen en el comunicat que han emés per a commemorar este dissabte, 21 de setembre, el Dia Mundial de l'Alzheimer. "No estem molt contents. No són fàrmacs curatius, però sí que milloren alguns pacients i, si selecciones bé a qui li l'administres, pot conduir a una millora important" ha assenyalat a À Punt José Miguel Láinez, cap de Neurologia a l'Hospital Clínic de València i expresident de la SEN.
El fàrmac no és curatiu, però si selecciones bé el pacient a qui li l'administres, la millora pot ser important
Precisament la carrera contra la malaltia de l'oblit va a contrarellotge, ja que és fonamental actuar a temps perquè l'escenari per al pacient siga el més favorable. Una detecció precoç, però també fàrmacs que poden contribuir a alleujar-ne l'evolució. "I com abans els administrem, millor aniran les coses, per això és molt important disposar-ne", opina Láinez, que no comparteix el veredicte de l'EMA. Estes teràpies innovadores, combinades amb mesures d'estimulació cognitiva per a la persona afectada, "fan que es retarde clarament l'evolució de l'Alzheimer", ha afegit.
Combinar els fàrmacs amb mesures d'estimulació cognitiva retarda clarament l'evolució de l'Alzheimer
Després de la portada del regulador europeu al lecanemab, els ulls dels neuròlegs estan posats ara en un altre medicament, el donanemab, també pendent d'autorització. Actua de manera semblant i els assajos clínics disponibles fins ara mostren que és capaç d'ajornar el deteriorament cognitiu en un 35%. "Confiem que ho aprove, teòricament té un perfil un poc millor [que el lecanemab]. Si no, seria un poc tràgic", considera el facultatiu valencià, que alerta que un nou rebuig suposa deixar els països de la UE fora de l'abast d'estos medicaments i posar-los en la cua de la investigació mèdica en este àmbit. Des de la SEN recorden, a més, que per a poder avaluar l'eficàcia i seguretat real a llarg termini i fora dels assajos clínics cal començar a administrar-los a la població.
Diagnòstic, tractament i bons hàbits
En este escenari, la combinació entre una detecció precoç i el tractament farmacològic esdevé clau en la lluita contra la malaltia, que té conseqüències "devastadores" en les persones que la contrauen i les que les cuiden. "No només quant a mortalitat, sinó també en morbiditat i pèrdua de qualitat de vida", assenyala Raquel Sánchez, coordinadora del grup d'estudi de Conducta i Demències de la SEN. En tot el món, l'Alzheimer suposa el 12% del total d'anys viscuts amb discapacitat a causa d'una patologia. Les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) revelen que en 2023 moriren 1.873 valencians i valencianes amb un diagnòstic d'Alzheimer; la més jove, una dona de 45 anys a la província d'Alacant.
Estes xifres només són una aproximació a la radiografia real, la punta de l'iceberg, ja que els especialistes alerten que més de la meitat dels casos lleus estan encara sense detectar. I este infradiagnòstic relativitza l'impacte dels avanços tecnològics i terapèutics. A més, no s'ha de deixar de banda el paper que juguen els hàbits en la salut del cervell, com ara tindre un descans adequat, activitat física o evitar l'alcohol. "És fonamental dir a la població que, si ens cuidem bé, podem retardar molt l'aparició de l'Alzheimer, la salut cerebral és fonamental", conclou Láinez.
