Llíria crea un itinerari que rescata la memòria dels represaliats per la dictadura franquista

Llíria (Camp de Túria) ha recollit els testimonis de familiars de persones, afusellades l'any 1939, en vídeos que es poden mirar i escoltar en punts assenyalats d'un itinerari urbà. El recorregut culmina amb un memorial dedicat a les víctimes de la repressió franquista.

Carmen Escrig ha acudit aquest dilluns al cementeri de Llíria, on ha assenyalat el mur on el 1939 van afusellar son tio Mario. A ella li ho va contar sa mare: "jo de xicoteta quan m'enterí, plorí molt. No m'entrava al cap que l'hagueren sentenciat així".

El seu és un dels dotze testimonis que formen part d'un itinerari urbà, on a través de codis QR s'accedeix a la veu i la imatge de persones que recorden els familiars represaliats. "Ma mare i mon pare no volien que nosaltres parlàrem molt i sempre es posaven el dit a la boca i deien: xit, calleu!", recorden unes veus que ara posen paraules als silencis que va deixar la mort dels represaliats de la Guerra Civil.

Miquel Fernández Zaragozá és l’investigador de la repressió franquista a Llíria i relata com han dissenyat l'itinerari urbà en memòria dels represaliats: "Arranquem des de l'Ajuntament fins al cementeri, i s'indica el recorregut que feren aquestes persones des que eren condemnades a mort fins que venien al cementeri i els afusellaven". El recorregut culmina en un memorial de l'artista Rafa Tormo amb la col·laboració de 180 alumnes de l'institut Camp de Túria. Tormo relata quina va ser la part del projecte que més va impactar l’alumnat, que ha creat amb ell un herbari per al monument: "Quan els dius que segurament aquestes plantes formaren part de l'últim paisatge que van veure la gent que portaven a afusellar, és quan ells han de fer la deducció".

Una peça artística amb més d'un centenar de rajoles ceràmiques on s'escriuran els noms de les víctimes. "Els ajuda a repensar que açò està ja en un altre lloc i a pensar que aquesta ferida pot començar a tancar-se i a transmetre's públicament, que és del que es tracta".

Un relat privat, que durant molts anys ha estat tancat en caixetes com la de Carmen i que ara, per fi, ix a la llum.