L'Ajuntament de València demana al Consell que no recórrega contra l'anul·lació de la ZAL

Per l'Horta demana al Botànic que els terrenys requalificats i expropiats de la ZAL servisquen per a unir l'Albufera i el Saler

Imatge de la roda de premsa en què s'ha valorat la sentència del TSJCV sobre la ZAL
Imatge de la roda de premsa en què s'ha valorat la sentència del TSJCV sobre la ZAL / À Punt NTC

L'associació de veïns La Unificadora de la Punta, el col·lectiu Per l'Horta i la Comissió Ciutat-Port han valorat positivament la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que ha tornat a anul·lar el pla especial de la ZAL a la Punta de València.

Cal recordar, però, que la sentència no és ferma i podrà ser recorreguda per la Generalitat. En aquesta línia, el vicealcalde de València, Sergi Campillo, ha demanat al Consell, en nom del consistori, que no presente recurs contra la decisió del TSJ.

La Secció Primera de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ fonamenta l'anul·lació de l'aprovació del pla especial de 2018 en què "el sòl de l'àmbit de la ZAL va passar a tindre la classificació de sòl no urbanitzable que li atorgava el pla general del municipi" com a resultat de la nul·litat dels plans anteriors i estima que l'avaluació ambiental estatègica no degué realitzar-se per procediment simplificat.

Després d'analitzar el text, que estima el recurs presentat per l'associació de veïns La Unificadora, Per l'Horta ha assegurat que amb aquesta sentència és hora que "es comence a fer un altre pla, no d'un polígon industrial, sinó un que unisca el Saler i l'Albufera". Josep Gavaldà, membre d'aquest col·lectiu, ha retret als governs autonòmics i municipals els "desastres jurídics i pressupostaris" que considera que s'han derivat de no fer cas de les denúncies contra aquest pla.

En aquesta línia s'ha expressat Antonio Montiel, membre de Per l'Horta i de l'equip jurídic que dona suport a la Comissió Ciutat-Port, que ha remarcat que "el Botànic té l'obligació política, jurídica i moral de paralitzar la ZAL i revertir els terrenys per a un ús públic". Montiel ha recordat que aquesta és "l'enèsima versió d'un pla que va començar el Partit Popular, però que en aquesta última ocasió era una versió tunejada pel govern del Botànic el 2018".

Per a Mireia Vidal, veïna de la Punta i membre de l'associació La Unificadora, la sentència suposa una victòria moral, perquè, segons diu, "les nostres cases i el nostre poble ja no existeix". Vidal ha posat l'accent en el fet que el veïnat ha anat a juí setze vegades i, indica, "hem guanyat en totes". L'activista també ha exigit "reparacions" per a les persones afectades.

L'alcalde de València, Joan Ribó, ha agraït a les xarxes els "28 anys de lluita ciutadana" i ha emfasitzat que la sentència del TSJ obri una nova etapa en què les administracions públiques "han d'assumir la responsabilitat i establir ponts al diàleg per a construir un futur digne i sostenible".

L'Autoritat Portuària de València i la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, contactades per À Punt NTC, no han volgut fer cap declaració perquè volen esperar a tindre la sentència i que els seus departaments jurídics l'estudien.

Vora tres dècades de lluita veïnal

Des del seu naixement el 1998, les protestes del veïnat de la Punta per l'impacte ambiental i social de la zona d’activitats logístiques del port de València han aconseguit parar-la davant el TSJ primer i el Tribunal Suprem després.

Per a crear la ZAL es requalificaren i expropiaren més de 700.000 metres quadrats de terrenys, molts d'ells d'horta. De moment l'estat espanyol ha invertit 130 milions d'euros en obres i estava previst que a partir de juny començaren a instal·lar-s'hi les primeres empreses, que en total podrien generar 2.000 llocs de treball entre directes i indirectes.

Compromís i Podem estableixen un paral·lelisme amb l'ampliació del Port

Dues de les potes del govern del Botànic, Compromís i Podem, han establert un paral·lelisme entre la situació actual de la ZAL i l'ampliació del port de València. La coalició valencianista ha lligat directament la sentència amb la construcció d’una macroterminal de contenidors perquè, a parer seu, no compta amb una avaluació ambiental actualitzada i "tampoc podrà tirar endavant".

La coordinadora autonòmica de Podem, Pilar Lima, també ha destacat la necessitat d'avaluar "totes les implicacions mediambientals" d'un projecte que "no respon a l'actual emergència climàtica". Així, Lima ha posicionat el partit morat al costat dels col·lectius veïnals i ciutadans.

També et pot interessar