Què és l'hidrogen verd, l'aposta europea per a guanyar independència energètica?

Espanya, de fet, aspira a convertir-se en un productor de primer nivell

Preguntes i respostes sobre l'hidrogen verd

L'hidrogen verd és una de les grans apostes de la Unió Europea en els plans futurs de descarbonització i en el full de ruta per a guanyar independència energètica. Perquè, així com el gas o el petroli s'ha d'importar de tercers països amb jaciments com Rússia o Algèria, aquesta font d'energia es pot obtindre directament al territori. Espanya, de fet, aspira a convertir-se en un productor de primer nivell: acapara el 20% de tots els projectes d'hidrogen verd a escala mundial, sols per darrere dels Estats Units. A la Comunitat Valenciana hi ha desenes d'iniciatives vinculades amb aquesta tecnologia que, tot i estar encara en una fase primerenca, obrin la porta a l'optimisme en el desafiament que suposa desenvolupar energies renovables i netes.

Com es produeix?

L'hidrogen s'ha utilitzat amb finalitats industrials des de fa més d'un segle, sobretot com a matèria primera en el refinament de petroli i la producció de fertilitzants. Fins ara s'ha generat fonamentalment a partir de combustibles fòssils, els que emeten CO₂ a l'atmosfera: carbó, petroli, gas natural... En canvi, l'hidrogen verd, que és el que es vol fomentar en les noves iniciatives, fa servir energies renovables.

Procés d'obtenció de l'hidrogen verd
Procés d'obtenció de l'hidrogen verd / À Punt NTC
Què és l'hidrogen verd
Què és l'hidrogen verd / À Punt NTC

Existeixen diverses maneres d'aconseguir-ne, però el procés més conegut és el que permet obtindre'n d'un element tan pròxim com és l'aigua. Mitjançant un procés anomenat electròlisi, es descompon l'aigua en els elements bàsics: hidrogen i oxigen. Però, per a fer-ho, cal energia. Si l'electricitat que gastem prové de fonts netes com el sol i el vent, diem que és hidrogen verd, perquè no s'ha provocat cap contaminació en el procés.

Es pot emmagatzemar?

Sí. La forma més comuna és la pressurització; és a dir, guardar-lo en tancs o botelles a pressió. "Fa sol quan en fa, fa vent quan en fa, i això no té per què coincidir amb els moments en què es consumeix l'energia", explica en declaracions a À Punt NTC Carlos Sánchez, investigador de la Universitat Politècnica de València (UPV) i coordinador del programa H2VLC - València Vall d'Hidrogen Verd. L'expert precisa que tot l'hidrogen que s'emmagatzema es pot gastar, "ja siga ara o en sis mesos".

Quin és el principal inconvenient?

El problema més rellevant que planteja actualment l'hidrogen verd és la baixa eficiència energètica de tot el procés. En funció de com s'utilitze, es perd entre el 50 i el 80% de l'energia consumida per a produir-lo. Algunes veus crítiques com Greenpeace denuncien que ara per ara és ineficient a gran escala i limiten l'ús només a indústries intensives: "Encara no és una tecnologia madura. Sols té sentit per a usos d'energia molt concrets, d'intensitat energètica molt alta", subratlla Pedro Zorrilla, portaveu de l'entitat sobre Energies Fòssils i Canvi Climàtic.

Quins usos té?

Entre les diferents utilitats que té l'hidrogen verd, destaca la capacitat per a propulsar vehicles pesants, com ara camions, autobusos, trens i fins i tot vaixells o avions. Aquests transports representen una part molt important de l'emissió de gasos contaminants a l'atmosfera, responsables de l'efecte hivernacle. També serveix com a font d'energia per a les noves centrals tèrmiques o la indústria pesant.

Quins projectes estan en marxa?

L'eficiència millorarà amb el desenvolupament de projectes com els que estan posant-se en marxa a la Comunitat Valenciana, que en són desenes i en àmbits molt diferents. Des de la UPV l'investigador Carlos Sánchez coordina el programa H2VLC, centrat a utilitzar l'hidrogen en el transport de mercaderies i passatgers.

D'altra banda, la petroliera BP i Iberdrola desenvolupen conjuntament el projecte valencià més ambiciós, al costat mateix de la refineria de Castelló i finançat amb dèneu milions d'euros dels fons europeus Next Generation. Es preveu que comence a operar l'any que ve i reduiria l'emissió de CO₂ fins a 24.000 tones a l'any.

A Sagunt (Camp de Morvedre), l'empresa energètica Naturgy i la de fertilitzants Fertiberia treballen en una altra iniciativa entre la Comunitat Valenciana i Aragó per a produir hidrogen verd. I Baleària, la naviliera amb seu a Dénia (Marina Alta), també té en marxa la construcció d'un ferri que incorporarà un laboratori d'hidrogen verd per a reduir a zero les emissions en les entrades i eixides a port.

També et pot interessar