El jutjat anul·la la llicència urbanística que permet les exhumacions de Cuelgamuros
Les famílies lamenten que suposarà un nou retard en la recuperació dels cossos dels seus éssers estimats
Un jutjat de Madrid ha anul·lat l'acord de l'Ajuntament de San Lorenzo de El Escorial (Madrid) que concedia llicència urbanística per a les obres necessàries per a escometre les exhumacions de la basílica del Valle de los Caídos, ara denominada vall de Cuelgamuros. El jutjat contenciós administratiu número 10 de Madrid ha anul·lat aquest acord de la Junta de Govern Local de l'Ajuntament, com demandaven els recurrents, entre els quals es troba la Fundació Francisco Franco.
Aquest mateix jutjat ja va suspendre de manera cautelar la llicència el novembre de 2021, una decisió que va revertir posteriorment el Tribunal Superior de Justícia de Madrid en una resolució que aquest mes de març va avalar el Tribunal Suprem.
En 2016, una sentència històrica va reconéixer als familiars de Manuel i Antonio Ramiro Lapeña, a exhumar els seus cossos. Naturals de Villarroya de la Sierra (Saragossa), van ser afusellats en 1936 pels franquistes, enterrats a Calataiud (Saragossa) i després tornats a soterrar sense permís de la família a la Valle en 1959.
A partir de 2020, Patrimoni Nacional va reconéixer el dret d'exhumació a totes les famílies de víctimes que els reclamen i que puguen acreditar que els cossos estan enterrats en les criptes de la vall de Cuelgamuros i l'actual executiu va aprovar el març de 2021 una subvenció de 665.000 euros per a les exhumacions.
La nova sentència arriba després el passat 12 de juny començaren els treballs forenses per a exhumar a les 128 víctimes reclamades, amb la cerca de 18 cossos situats en la cripta de la capella del Sant Sepulcre, entre ells els germans Lapeña.
Les famílies lamenten el nou retard en les exhumacions
L'advocat de les famílies de 128 víctimes soterrades a Cuelgamuros, Eduardo Ranz, ha lamentat que l'anul·lació de la llicència suposarà un nou retard en la recuperació de les restes dels seus éssers estimats.
"És un abús que defineix ideològicament a qui dicta la resolució", encara que ha precisat que desconeix encara l'abast exacte d'aquesta segona sentència, atés que el plet no anava contra les famílies, sinó contra Patrimoni Nacional.
No obstant això, els afecta directament, perquè suposa retardar el procés d'extracció dels cossos i “no tenim temps”, ha advertit Ranz, que ha lamentat aquest nou obstacle per al compliment de la resolució que en 2016 va reconéixer el dret dels familiars dels germans Manuel i Antonio Ramniro Lapeña a recuperar els seus cossos.
D'ells, ja només en queda un viu i és molt major, ha explicat l'advocat, que ha insistit que això no ajuda al fet que veja complida la sentència que obliga a exhumar les restes.
