Dues famílies valencianes busquen els seus éssers estimats a la vall de Cuelgamuros

Fa vora vint anys que moltes famílies esperen que s'exhumen les restes dels que foren afusellats i més tard soterrats en un enclavament, ubicat a la vall de Cuelgamuros, al terme de San Lorenzo de El Escorial, que, amb una superfície total de tretze quilòmetres quadrats, encara continua sent la fossa comuna més gran de tot l'Estat.

Es calcula que actualment al mausoleu hi ha soterrades quasi 34.000 persones, de les quals 1.980 pertanyen a la Comunitat Valenciana, algunes ja reconegudes amb noms i cognoms, i unes altres encara sense identificar.

Aquest dilluns han començat les tasques d’identificació a la capella del Sant Sepulcre, situada a la part nord del mausoleu. Hi ha fins a cinc nivells que alberguen restes humanes d’unes 128 víctimes. La previsió és al nivell més baix, en el zero, on s'identifiquen 18 persones, i entre els nivells 1 i 4, que n'hi ha 59. 

Allí se sospita que estan les restes del veí de les Coves de Vinromà Francisco Barberà Puig, que va morir l'any 1938 quan tenia 18 anys. La seua neboda, Juanita Barberá Sales, explica que, darrere de casa dels avis, Francisco es va trobar una bomba que li va explotar “i el va fer malbé tot”. D’ahí el traslladaren a Castelló de la Plana, conta la seua altra neboda Pepita, on va morir sense que la família es poguera acomiadar d'ell. 

La història de Francisco és particular, perquè la família es van assabentar que estava a Cuelgamuros de sorpresa el 2021, després d’anys pensant que estava en alguna fossa comuna de Castelló de la Plana. 

El règim franquista va traslladar centenars de morts a Cuelgamuros sense informar els familiars. Aquest també és el cas d'Àngel Fernández que, després de morir durant la guerra, el van soterrar a Terol.

À Punt ha parlat amb la seua neboda, Montserrat Domínguez, que espera trobar son tio en aquesta primera fase d'identificació i tancar per fi un cicle de preguntes sense resposta que va començar fa 25 anys. 

L'àvia va morir amb l’esperança que encara apareixeria el seu fill, i el 1998 li va preguntar per primera vegada a sa mare on es pensava que podria estar el seu germà. Així és que va començar a indagar i va descobrir que Ángel Fernández va morir durant la Guerra Civil i el van soterrar a Terol, però tots els indicis diuen que després, el 1963, el traslladaren a Cuelgamuros. 

La família d’Ángel Fernández és una de les primeres que espera recuperar les restes d’un ésser estimat en aquesta primera fase d’exhumació, però no és l’única. Això sí, s’enfronta a un procés complicat, explica el president del grup per a la recuperació de la memòria històrica a la Comunitat Valenciana, Matías Alonso.

Primer cal que físicament siga possible localitzar i extraure les restes en unes estat que en permeten fer una anàlisi física. Una vegada individualitzats, cal acarar-los amb l’ADN de les famílies per a confirmar si coincideixen o no. En cas afirmatiu és quan, finalment, aquestes restes adquireixen identitat.