Junqueras demana al Suprem que l'absolga dels delictes de sedició i malversació

L’exvicepresident del govern català alerta que substituir-los per desordes públics seria inconstitucional

Junqueras demana una altra qüestió prejudicial sobre si podia ser condemnat sense suplicatori
Imatge d'arxiu de l'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya Oriol Junqueras / À Punt NTC

L'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya Oriol Junqueras (ERC) ha demanat al Tribunal Suprem que l’absolga dels delictes de sedició i malversació pels quals va ser condemnat pel procés, en aplicació de la reforma del Codi Penal, i alerta que substituir-los per desordes públics seria inconstitucional.

Els advocats de Junqueras, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa han presentat aquest dimarts escrits davant el Tribunal Suprem, que ha de revisar la sentència que els va condemnar a penes de fins a tretze anys de presó, a la llum de les reformes legals impulsades pel govern espanyol.

Als escrits, els lletrats Andreu Van Den Eynde i Olga Arderiu sostenen que ha de revocar-se la condemna per sedició, perquè la "voluntat" del legislador ha sigut derogar aquest delicte per a equiparar el Codi Penal espanyol amb l'europeu, i també el de malversació, ja que addueixen que a l'1-O no va haver-hi ni ànim de lucre ni desviament de fons a usos diferents dels previstos.

Asseguren que els fets de l’1-O no encaixen en cap modalitat de malversació

També demanen que se'ls absolga de malversació i, per a això, argumenten que en les despeses del referèndum de l’1-O no va haver-hi ni ànim de lucre ni desviament de fons a usos diferents als previstos, per la qual cosa els fets declarats provats en sentència no encaixen en "cap de les modalitats vigents" en la reforma del Codi Penal.

En aquest sentit, els lletrats recorden que la sentència del Suprem "entenia com una administració deslleial de patrimoni públic" les despeses destinades a un "referèndum públic demandat per part de l'electorat i seguit per part significativa d'ell, sense que es donara per provada la concurrència d'ànim de lucre". A més, els lletrats addueixen en els seus escrits que tampoc es pot aplicar a l’1-O el nou delicte de desviació de fons, ja que la pròpia sentència descriu el referèndum com una "aplicació de fons públics a fins prohibits pel Tribunal Constitucional i de cap manera incloïa actuacions d'apoderament, sostracció o apropiació del patrimoni públic".

També et pot interessar