Jornada continuada: un estudi alerta sobre l'impacte econòmic negatiu i l'augment de la bretxa de gènere

La jornada partida s’adapta millor als bioritmes de l’alumnat i la seua capacitat d’atenció, millorant la seua salut, cicles de somni i benestar

Imatge d'arxiu d'una classe d'un centre de primària
Imatge d'arxiu d'una classe d'un centre de primària / Shutterstock

La jornada continuada (matinal) s’està imposant. Ja era majoritària especialment a les autonomies del sud del país abans de la pandèmia i, després de la covid, altres comunitats que l’implantaren de forma extraordinària no han tornat a la jornada partida. Així ho fa palés l’estudi de l’EsadeEcPol que analitza els efectes de la jornada continuada en l’alumnat i també en l’economia familiar i estatal.

El model d’horari lectiu ha creat controvèrsia en els darrers mesos perquè hi ha arguments tant a favor com en contra. De fet, quasi la meitat dels centres que encara mantenien la jornada partida després de la pandèmia n'han votat el canvi. I a la Comunitat Valenciana, en cent d’ells ha guanyat el sí. 

Ara, l’estudi Jornada escolar continuada: Com la pandèmia està accelerant un model social i educatiu regressiu conclou que aquest model, que ha passat de ser el del 50% de centres abans de la pandèmia al del 70% actualment, no és millor per a l’alumnat. Segons l'estudi, a més, impacta negativament en l’economia de les famílies, afectant especialment les dones. 

Impacte negatiu en l’alumnat

L’informe afirma que no existeix evidència sobre l’efecte del tipus de jornada en el rendiment acadèmic, però que sí que hi ha “evidència abundant i robusta” sobre com el temps (lectiu i no lectiu) a l'escola suposa un impacte positiu en l’alumnat en termes acadèmics i socioemocionals. També, que la jornada partida (o completa), amb un esmorzar prompte i una pausa després, s'adapta millor als bioritmes de l’alumnat i els seus cicles d’atenció, i millora la seua salut, cicles de somni i benestar.

A més, citen estudis que demostren que la jornada continuada és una “font de desigualtats educatives i socials entre l'alumnat” perquè comporta menys participació en activitats extraescolars dins del centre. A més, quan conviu l’oferta dels dos horaris, famílies amb més recursos i necessitats de conciliació poden matricular la xicalla en centres no necessàriament pròxims al domicili, però que oferisquen jornada partida. 

Impacte econòmic en les famílies

L’informe analitza la diferència d’ingressos entre les famílies que tenen jornada continuada i partida (de més de trenta hores en l’escola), i conclou que la primera opció suposa una pèrdua anual de 8.048 milions d'euros (segons dades de 2018) per part de les famílies, el 66,4% de la qual recau sobre les mares. Assumint un tipus impositiu general del 15%, sense comptar cotitzacions socials ni impostos indirectes, suposaria una recaptació impositiva perduda a conseqüència de la jornada matinal superior als 1.200 milions d'euros a l'any, assenyala l’informe. 

Augment de la bretxa de gènere

Cal destacar que en el cas concret de les famílies que reben ajuda per a realitzar les tasques de cura, la jornada continuada o matinal contribueix a augmentar els ingressos de les mares, en 1.605 milions d’euros, dels quals una quantitat significativa es dedica a pagar aquestes cures professionals. Però en els casos en què no tenen aquest suport, hi ha una pèrdua d'ingressos de 9.653 milions d'euros que es concentra fonamentalment en les mares.

El fet que l’impacte econòmic de la jornada continuada siga major per a les mares respon al fet que, majoritàriament, són elles les que s’encarreguen de les cures i les que tenen més tendència a deixar la faena o reduir-se l’horari per a cuidar les criatures. 

Per tant, amb el model horari de jornada continuada s’agreuja la bretxa de gènere perquè les mares que no tenen accés a cures professionals perden 1.850 euros bruts d'ingressos laborals anuals, mentre les que sí que en tenen els augmenten en 3.290 euros a l'any. Així, és molt major el nombre de dones que veuen com el seu poder adquisitiu es veu afectat per la jornada escolar dels seus fills i filles. 

Els resultats de l’informe demostren que tant els homes com les dones amb progènie en jornada matinal presenten uns ingressos menors que els que la tenen en jornada partida. En aquest sentit, la bretxa de gènere en termes absoluts no canvia massa (passa de 7.670 a 7.970 euros d'ingressos bruts), però en implicar menors ingressos de tots dos progenitors, la jornada continuada amplia la bretxa en termes relatius: passant del 32,9% per a les famílies amb jornades escolars més llargues a fregar el 95% en el cas de la jornada continuada. 

També et pot interessar